El Senat ha rebutjat aquest dimecres una iniciativa de Junts per Catalunya per tal que el govern espanyol plantegés l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. El sorprenent no és que el Senat tanqui la porta a la igualtat lingüística, ja ha passat en altres ocasions, però destaca el fet que l’abstenció del PSOE ha estat clau perquè aquesta iniciativa hagi naufragat. Això és destacable perquè el govern espanyol s’havia compromès a la taula de diàleg amb la Generalitat a treballar per la oficialitat del català a Europa, però en canvi ha impedit l’aprovació d’una iniciativa al respecte.
La moció de Junts només ha comptat amb el suport d’ERC, el PNB i EH Bildu. El PP l’ha rebutjat i el PSOE s’ha abstingut, el que ha estat definitiu per tancar la porta a la iniciativa. Junts pretenia que el govern espanyol impulsés l’obligatorietat del català a la Unió Europea i havia admès una esmena del PNB per tal que s’inclogués a totes les llengües cooficials de l’estat espanyol. Va ser el mateix govern de Pedro Sánchez el que es va comprometre amb la Generalitat a treballar al respecte en l’última taula de diàleg en la qual es va acordar la desjudicialització del conflicte, però finalment s’han desdit en aquesta votació.
Traeixen l’acord de la taula de diàleg sobre el català a Europa
El pacte a què es va arribar en l’última reunió de la taula de diàleg, el passat mes de juliol, parlava de “promoure la pluralitat lingüística a les institucions i el dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial que esculli” i més concretament de “promoure aquesta legislatura les reformes reglamentàries a les Corts Generals per ampliar el dret dels representants dels espanyols a fer la seva tasca en totes les llengües de l’Estat”. Això pel que fa a les institucions de l’Estat espanyol, però també es va arribar a un acord pel que fa a la Unió Europea.
El govern espanyol va signar l’acord que establia que es promourien “les reformes normatives necessàries per garantir la plena disponibilitat lingüística i el dret de ser correspost oralment i per escrit en català a l’administració perifèrica de l’Estat”, amb la qual cosa es permetria utilitzar el català al Parlament Europeu.
Les dues parts es van comprometre a “treballar en el marc dels principis inclosos en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d’Europa i en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de la UNESCO” per tal que el govern espanyol facilités que el Govern enviés representants als fòrums que tractin “polítiques amb dimensions lingüístiques”. El document recollia que l’Estat “entén que totes les previsions que conté aquest acord que fan referència al català es poden aplicar a la resta de llengües oficials de l’Estat diferents del castellà si així ho demanen els governs de les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial”, però de moment tot se n’ha anat en orris amb l’abstenció del PSOE aquest dimecres.
17
2
