Plataforma per la Llengua ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l’Estat espanyol per “excloure les entitats en defensa del català del procés judicial del 25% de castellà a les aules”. La decisió de presentar aquesta demanda s’ha pres després d’haver esgotat totes les vies legals que ofereix l’Estat espanyol, atès que aquest juliol el Tribunal Constitucional també va inadmetre el recurs de l’ONG del català. L’entitat defensa que l’Estat espanyol ha violat tres articles del Conveni Europeu de Drets Humans: el que prohibeix discriminar (article 14) i els que estableixen els drets a un judici equitable (article 6.1) i a un recurs efectiu (art. 13).
L’entitat que presideix Òscar Escuder ha anunciat la decisió a través d’un comunicat, on ha lamentat que aquest juliol el TC va decidir no admetre a tràmit el recurs de l’entitat per tal que les entitats en defensa del català no quedessin excloses del procés judicial del 25% de castellà a les aules. Aquest era un recurs d’empara contra la resolució del Tribunal Suprem, que confirmava el que ja havia comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que excloïa del procés judicial totes les entitats en defensa del català que pretenien recórrer contra la interlocutòria tot i que el mateix tribunal sí que havia admès com a parts interessades dues entitats en defensa del castellà.
Plataforma per la Llengua defensa que la decisió del TSJC va ser “del tot irregular” i considera que “l’excusa que al·legava per no acceptar l’entitat com a part interessada era particularment ridícula, atès que ho justificava perquè el cas tenia a veure amb la vehicularitat del castellà, i no pas amb la del català”. L’ONG del català denuncia que la denegació d’intervenció en el procés judicial és contrària a l’article 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, un articulat que fixa que tota persona que hagi vist violats els seus drets i les seves llibertats reconeguts al conveni té dret a un recurs efectiu davant una instància estatal, fins i tot si la violació ha estat comesa per persones en l’exercici de funcions oficials. “La denegació impedeix a les entitats en defensa del català gaudir del dret a un recurs efectiu i a una tutela judicial efectiva de jutges i tribunals, i obtenir una decisió imparcial i raonada”, sentencia l’entitat.
Plataforma per la Llengua denuncia tracte desigual
Així mateix, Plataforma per la Llengua denuncia tracte desigual amb la seva exclusió del procés judicial perquè se li ha negat la possibilitat de defensar la seva posició sobre l’execució de la sentència, dictada arran d’una petició d’Asamblea por una Escuela Bilingüe. “No hi pot haver un procés judicial en què només s’accepti la participació d’una de les parts”, exposa i, és per això que denuncia no haver rebut “un tracte igualitari en aquest procés judicial”. L’entitat presidida per Escuder creu amb la decisió es vulnera l’article 14 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fixa que “el gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en el conveni ha de ser assegurat sense cap distinció”. En aquest cas, a més, Plataforma per la Llengua acusa el tribunal de rebutjar la personació de l’entitat per “la posició processal que intuïa que defensava, per bé que Plataforma per la Llengua no va tenir ni l’oportunitat de manifestar-la en el procés judicial”.
Recurs de l’ONG del català al TSJC per a la recusació del tribunal
D’altra banda, l’entitat ha presentat un recurs al TSJC perquè admeti a tràmit la recusació del tribunal que aquest juliol va suspendre cautelarment el Decret de règim lingüístic del sistema educatiu impulsat pel Departament d’Educació. En aquest sentit, adverteix que si el tribunal no admet el recurs a tràmit, l’entitat sol·licitarà un incident de nul·litat de les actuacions, i, si cal, portarà el cas fins al Tribunal Constitucional i a la justícia europea.
