El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, compagina la seva activitat a l’entitat amb matins frenètics a l’hospital on exerceix de cirurgià maxil·lofacial. Rep El Món a la seu de l’entitat i analitza l’estat de salut del català i les últimes dades sobre la llengua que han recollit a l’InformeCAT d’aquest 2022. Insisteix que el que poden ser dades positives per al català pel seu context de persecució serien “desastroses” per a qualsevol altra llengua no amenaçada. Per això, demana no normalitzar la situació i mantenir el català en totes les converses per evitar promoure la submissió lingüística, cada vegada més estesa.
Quina és la dada més preocupant que podem trobar a l’InformeCAT d’aquest any?
Per importància, potser no per la xifra però sí per importància, la que diu que el 50% dels catalanoparlants de Catalunya creuen que la submissió lingüística no és una amenaça per a la llengua. D’aquí pengen moltes coses, per començar que aquest 50% mai farà el pas de mantenir el català a les converses, que és el que hauríem de fer tots sempre. És la pitjor dada qualitativa d’aquesta edició de l’InformeCAT. En el de l’any passat vèiem que un 80% de catalanoparlants canvien al castellà quan algú se’ls adreça en aquesta llengua per suposat respecte o educació. A quin lloc del món s’ha vist que parlar la llengua de la zona sigui manca de respecte quan t’estan entenent? Els que fa temps que parlem sempre en català sabem que és molt estrany que no t’entenguin, llavors no hi ha cap necessitat de canviar. Segons quina actitud tinguis estàs donant un missatge o un altre al teu interlocutor. Si canvies de llengua li dones el missatge que no és important i que no cal que l’aprengui. No hi ha cap problema a mantenir el català, al contrari. A més, moltes vegades el que acaba passant si mantens el català en una conversa de quatre o cinc interlocucions és que l’altre es passa també al català. Es tracta que el català sigui una llengua normal i necessària per viure aquí.
Sempre es parla de la mala salut del català, però hi ha alguna dada de l’informe que us hagi sorprès positivament?
Que ens hagi sorprès no per la trajectòria que tenim en estudis d’aquest tipus, però sí que hi ha algunes que les considerem positives en el context que el que nosaltres podem considerar positiu per al català seria un desastre per a qualsevol llengua amb un altre context. A Catalunya i les Illes Balears el 80% de nets que tenen algun avi catalanoparlant continuen sent parlants de català. Això a qualsevol altra llengua seria el 99%. Una altra dada positiva és que el 36% parla català amb els pares i el 53% amb els fills. Demostra que el català encara té atracció per als nouvinguts, tot i que continuem sense estar en xifres de normalitat.
En la roda de premsa de l’InformeCAT van ser molt crítics amb les administracions públiques pel que fa a la protecció del català. En què han fallat?
Tenen responsabilitat sobretot les administracions autonòmiques i estatals, tot i que els ajuntaments també en tenen. Fa poc l’Ajuntament de Barcelona va treure una oferta laboral on exigien als conductors d’autobusos saber parlar castellà mentre que el català només calia entendre’l. Això és una submissió ja passada a l’oferta laboral, inadmissible. A més els ajuntaments molt cops són els encarregats de les formacions als nouvinguts i si la fan en castellà donen un missatge molt clar sobre el català. És a dir, els ajuntaments tenen responsabilitat, però en tenen més les administracions autonòmiques i estatals. Alguns no es creuen de debò que les llengües i els parlants hem d’estar en igualtat de drets. Per la part de l’Estat està clar que ho pensen. Per part dels governs autonòmics, els no hostils a la llengua han estat acomplexats en la protecció del català o almenys això ha semblat. Han anat amb por, però això és com anar amb por de fer respectar massa els drets laborals o els drets dels col·lectius LGTBI.
Els drets lingüístics sembla que siguin de segona o tercera divisió i això s’ha traduït per exemple en polítics incapaços de mantenir el català en les rodes de premsa de la Generalitat. Els líders europeus quan fan cimeres a la Unió Europea fan les rodes de premsa en les seves llengües respectives i no en anglès. També estem incomplint des de fa més de deu anys el codi de consum que diu que tot el que es vengui a Catalunya ha de tenir l’etiquetatge i les instruccions en català. A més aquest codi està validat des de fa cinc anys pel Tribunal Constitucional. Pel que fa a la llei del cinema en català, tampoc no es respecta el 25%, estem en el 2,5%. Ja voldríem tenir el 25%… I així tot de mesures. Fa un any la conselleria d’Educació va treure unes dades que mostraven que només el 46% dels mestres de quart d’ESO parlen en català majoritàriament als seus alumnes, quan se suposa que des dels anys 80 hi ha d’haver immersió.
Per què s’ha anat diluint la immersió des dels vuitanta fins arribar a la degradació actual?
La societat ha canviat. Hem tingut departaments d’Educació que han actuat tapant-se els ulls, com si estiguessin acomplexats. Tothom de fa anys sap que a les escoles la immersió és un nom que rarament s’aplica. Sovint quan s’aplica és a llocs on no caldria perquè ja tothom és catalanoparlant. A més, al principi hi havia mestres molt motivats, que venien del franquisme i havien passat èpoques molt dures. Això també ha anat canviant. A més, ens hem anat fent trampes nosaltres mateixos per por al que dirien de nosaltres fora, per exemple quan Ciutadans feia certes campanyes.
Les escoles són considerades l’últim bastió de la llengua. El 25% a les aules és ara la principal amenaça per la supervivència del català?
Tota la situació que tenim actualment ho és. El 25% és una mostra més que l’amenaça en si. L’amenaça és l’arquitectura institucional i jurídica que tenim. Som en una situació que ens és clarament hostil i hem de dir-ho sense embuts ni complexes i fer que el rumb canviï. Si només fos el 25% a les escoles, i al carrer estiguéssim normalitzats i quan la canalla sortís al carrer i pogués accedir a continguts, tiktokers, influencers en català amb uns percentatges raonables, no seria cap amenaça. Però no som aquí i ens trobem que hi ha molts nens que surten de l’escola, que ves a saber quantes classes han tingut en català, i no tornen a sentir català fins el dia següent quan tornen a classe. El 25% és una mostra però tota la situació en general que tenim és amenaçadora per a la llengua i ens està fent mal. Això ho demostra que l’ús social està disminuint en un moment que hi ha més catalanoparlants que mai.
Hi ha hagut voluntat política per blindar el català a les aules?
El problema ve des que es va canviar l’Estatut amb la sentència del Constitucional del 2010. Portem dotze anys on hem tingut un fotimer de governs i hi ha hagut moments d’incompetència franca. Quan saps com ha anat tot el procés jurídic es veu clarament. Tampoc m’imagino que cap conseller hagi tingut la voluntat de perjudicar el català, però per por al què diran, què ens faran i si se’ns tiraran a sobre s’han fet polítiques ineficaces. Es tracta de canviar això.
Quins escenaris es plantegen en cas que el TC tombi la nova llei del català i obri la porta a aplicar el 25% a totes les aules de Catalunya?
Ho haurem de veure més endavant, no ho tenim plantejat com a tal. Caldria una resposta no només nostra com a entitat, sinó també política i social, per deixar clar que ens hi estem jugant molt. Som en un punt que o la llengua remunta o la baixada en l’ús social i en el coneixement que pugui patir serà greu. No és que sigui definitiva perquè la història mostra que hi ha llengües en pitjor situació que la nostra que han remuntat, però tampoc es tracta de batre el rècord de la llengua que remunta des de més avall. Podem començar a pujar des d’ara i això no és a costa de maltractar ningú. Són polítiques que necessiten un cert temps i que només perjudicaran aquells que ens voldrien veure desaparèixer com a cultura. No parlem de fer fora la gent de la feina perquè no sap parlar català, parlem de donar-los la oportunitat efectiva que aprenguin català i posar-los en una situació perquè el facin servir amb quotidianitat.
Quines polítiques s’haurien d’haver aplicat per garantir que dades com les que han recollit a l’informe no es produeixin?
Calen mesures en l’àmbit de la joventut, del lleure i de l’escola per millorar l’ús social. Si estem parlant de futur sobretot estem parlant dels joves. S’estan fent coses que pensem que no són suficients, però que com a mínim es fan. El Govern que tenim ara ha posat sobre la taula que tenim un problema, mentre que els que hi ha hagut fins ara deien que tot anava bé quan sabíem que no era així. Cal igualtat efectiva de drets, que s’apliquin certes lleis i alhora i sobretot garantir contingut en quantitat en català a les plataformes, un canal infantil i juvenil en català i fer que la llengua sigui present a tots els àmbits de la societat.
La Plataforma per la Llengua impulsa campanyes en aquest sentit?
Fa un parell de mesos hem començat el repte Kinton, un concurs de creació de vídeos per a xarxes socials en català que a més té un premi de 1.000 euros per als guanyadors. S’ha fet a l’Hospitalet el SAGA, el saló del gaming amb videojocs en català. És el primer cop que es fa i ha tingut una molt bona acollida. Volem que hi hagi un abans i un després en els videojocs en català. També fem feina des de fa temps als barris més lingüísticament desfavorits, que sovint són els més vulnerables també socioeconòmicament. Primer ho vam fer a Ciutat Meridiana, després a l’Eix Besòs i al districte sud de Sabadell. És una feina que es veu poc però que serveix per fomentar el català entre grups de veïns, escoles, clubs esportius i teixit associatiu del barri. És engrescador. Una mostra que això funciona és que a Ciutat Meridiana és on portem més anys i quan vam començar el Consorci per la Normalització Lingüística havia tancat perquè no tenia demanda. Un cop ens hi vam posar van tornar a tenir-ne i fins fa poc hi havia fins a tres nivells de classes de català.
11
5
