La política lingüística del govern de l’Aragó ha entrat en una fase de forta pressió política després de l’acord per a un executiu de coalició del Partit Popular i Vox. El document del pacte utilitza una retòrica més bel·ligerant que mai contra el català i proposa “alliberar l’Aragó de la imposició del català”, una expressió que ha encès les alarmes entre els acadèmics i experts que vetllen per la llengua a la Franja de Ponent, el territori dels Països Catalans que està sota l’administració del govern aragonès. Aquesta ofensiva no només busca canviar la terminologia oficial i acabar amb l’únic reconeixement legal que té la llengua en aquest territori de parla catalana, sinó que amenaça, o intenta amenaçar, l’estructura mateixa de les institucions acadèmiques que reconeixen la unitat de la llengua. L’acord preveu una reforma de la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès, que és l’única norma que fa referència explícita al català –i, també, a l’aragonès–, amb l’objectiu d’adequar-la a l’Estatut d’Autonomia, que evita fer cap referència a llengües concretes i fa referència a “les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”.
Aquesta maniobra no és nova, ja que l’any 2015 el govern d’Aragó, sota la presidència de Luisa Fernanda Rudi (PP), va aprofitar l’aprovació dels pressupostos per modificar per via ràpida aquesta llei i eliminar-hi les denominacions ‘català’ i ‘aragonès’. Unes denominacions que es van recuperar l’any 2016, amb l’arribada del govern de Javier Lambán (PSOE), i que ara tornen a estar en perill d’extinció normativa. Una altra mesura anunciada és la supressió de l’Institut Aragonès del Català, l’única entitat que hi ha a l’Aragó per normativitzar el català que es parla a la Franja de Ponent.
El sociòleg i activista pel català a la Franja Natxo Sorolla recorda que aquesta estratègia ja s’ha viscut anteriorment i afirma que s’està tornant a un escenari on es vol negar el nom de la llengua per una qüestió purament ideològica. “Darrere d’això hi ha posicionaments anticatalanistes”, diu, i remarca que, en canvi, no s’han posicionat contra l’aragonès. “Més que una posició contrària al multilingüisme, és una posició contrària al català i a la presència del català, que és històrica”, assegura. En aquest sentit, Sorolla recorda que el català i l’aragonès són les dues llengües constituents de l’Aragó i remarca que el castellà hi arriba i s’hi expandeix a posteriori. Per tant, considera que parlar d'”imposició” del català és errònia des d’una perspectiva història i també des d’una perspectiva sociolingüística, perquè està “carregada de contingut i intenta reconfigurar una situació sociolingüística clarament diferent de la que s’està donant en l’actualitat”. En aquest sentit, recorda que la identitat espanyola que defensen PP i Vox passa per una identitat “única i homogènia”, que és la de la “castellanoparlant o la hispanocèntrica”. “Intenten de totes les maneres erradicar qualsevol diversitat de la identitat que ells configuren”, conclou.
José Ramón Noguero, un dels fundadors del Moviment Franjolí, plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja de Ponent, alerta que el discurs polític d'”imposició” que fan els dos partits de govern busca, per una banda, captar la “simpatia de l’anticatalanisme” i, de l’altra, “carregar-se tot el que no sigui castellà”. I, com Sorolla, fa notar que l’acord només fa referència a la llengua catalana i deixa al marge l’aragonès. Noguero creu que l’acord busca eliminar qualsevol referència al català perquè a Vox “no li agrada qualsevol cosa que provingui de Catalunya”. “No és només que no els agradi, és que volen formar part d’una acció que també es duu a terme al País Valencià i a les Illes Balears”, indica, i afegeix que ho fan amb la voluntat d'”uniformitzar el territori” i “castellanitzar-lo” tant com puguin. “Com fas que una llengua que es parla des de fa 900 anys desaparegui?”, es pregunta, i subratlla que, malgrat tots els intents per eliminar qualsevol referència al català, “no poden prohibir-nos parlar-lo”. Amb tot, l’activista no sap fins on arribarà aquesta ofensiva contra el català i manifesta que es pot “quedar en retocs estètics” o bé “avançar, si la legislatura té continuïtat”, com ho va fer entre l’any 2011 i el 2015 sota la presidència de Luisa Fernanda Rudi amb el famós lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), la denominació que va atorgar al català per no dir que era català. Un dubte que també comparteix Sorolla.
Volen suprimir l’Institut Aragonès del Català… però no poden
Una de les mesures més directes del nou executiu és la intenció de suprimir l’Institut Aragonès del Català, que depèn de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i que va definir que el català a la Franja seguiria la normativa de l’Institut d’Instituts Catalans i també el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El president de l’Acadèmia, Javier Giralt, diu que l’acord entre PP i Vox en l’anterior legislatura, abans del seu trencament, “era exactament el mateix que ara es planteja”, però remarca que el programa electoral de Vox exposava que el català no havia de tenir cap reconeixement i, en canvi, el PP simplement no feia referència a la qüestió, ni a favor ni en contra. Amb tot, apunta que l’actual acord “no és un bon auguri perquè planteja un escenari d’absència total del reconeixement del català”. Giralt rebutja el terme d'”imposició” que recull l’acord perquè la llengua que es parla a la Franja hi és des de l’edat mitjana. “Veiem un perill, però tampoc sabem per on poden anar les coses”, i adverteix que és “molt negatiu” la proposta de modificar la Llei de Patrimoni perquè és l'”única llei que fa referència a l’aragonès i al català”.
Sobre la intenció de suprimir l’organisme que presideix, Giralt remarca que l’entitat té una naturalesa autònoma i defensa que “l’Acadèmia és una institució científica i independent”. Remarca que no depèn del Govern d’Aragó i afegeix que té el mateix estatus que l’Institut d’Estudis Catalans. “No tenim dependència del govern de l’Aragó”, subratlla. I, pel que fa als ajuts oficials, ja estan acostumats a no tenir-ne, ja que durant la darrera legislatura no han rebut “ni un duro”. De fet, amb el PSOE tampoc treien el ventre de pena, perquè quan Lambán va crear la Direcció General de Política Lingüística van tenir només “una petita subvenció” que mai va poder ser la quantitat total perquè “les condicions per disposar de tots els recursos era impossible complir-les”.
“El govern aragonès no és qui mana sobre l’Acadèmia”, sentencia, tot i que la funció principal de l’entitat, per llei i estatuts, és assessorar-lo. Per això, explica que traslladarà al president de l’Aragó, Jorge Antonio Azcón, i també a la consellera de Cultura, Mar Vaquero Periánez, un oferiment per “informar-los” de quin és el seu paper, perquè “a vegades hi ha un cert desconeixement”. També deixa clar que des de l’Acadèmia no volen “començar una guerra, perquè començar una guerra potser és perdre més que no pas guanyar”, i subratlla que l’exconsellera Tomasa Hernández no va donar suport a l’Acadèmia però “sempre hi va haver un tracte cordial i de respecte”. I aquest és el seu objectiu, que el nou executiu d’Azcón els “respecti com a institució” i no es tiri endavant la supressió que han acordat PP i Vox, que segons Giralt ni tan sols seria possible tècnicament.
L’impacte en el sistema educatiu en un moment en què els joves deixen de parlar el català
Més enllà de les lleis, la preocupació per totes aquestes polítiques per “alliberar l’Aragó de la imposició del català” recau en l’impacte quotidià i educatiu. José Ramon Noguero, des del Moviment Franjolí, assenyala que el principal problema que hi ha actualment a la Franja amb el català és que les generacions més joves “deixen de parlar-lo, a l’escola i a casa” i avisa que d’aquí a 10 o 20 anys “ens trobarem amb una bretxa generacional”. Sorolla afegeix que tot aquest soroll té efectes negatius sobre la llengua perquè el parlant el percep com un problema i apunta que s’ha observat un “trencament de l’ús de la llengua” en les generacions nascudes a partir del 1990, però especialment les nascudes als 2000. “Hi ha població immigrada i gent autòctona que té el castellà com a llengua inicial, però també veiem que part dels catalanoparlants deixen d’utilitzar la llengua entre ells com a llengua d’intercomunicació”, explica el sociòleg.
A l’ensenyament, on l’aprenentatge del català a l’Aragó es va iniciar el curs 85-86 i no s’ha aturat, Sorolla apunta que si el català desapareix de la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès “pot posar en més dificultats la presència de la llengua al sistema educatiu”, perquè aquesta modificació legislativa convertiria el català “en una llengua estrangera”. “Si dintre dels claustres o dintre de la poca administració es posen dificultats per fer classes en català, hi haurà menys punts de connexió amb la legislació que permeten mantenir aquesta llengua en l’àmbit educatiu”, exposa. En canvi, Giralt recorda que quan el 2014 es va fer el mateix i es va continuar ensenyant català a les escoles i als instituts de la Franja. “Una cosa és que es digui que el català no existeix a l’Aragó, però una altra cosa seria que es carreguin tot el que té a veure amb l’ensenyament del català. Seria molt greu”, valora Giralt, que vol pensar que no s’arribarà a aquest extrem.
