L’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’executar provisionalment la sentència que anul·la bona part del decret que havia de blindar el català a les escoles –que no és ferma perquè està pendent d’un recurs al Tribunal Suprem– ha generat indignació per part de l’independentisme, que ha carregat contra la decisió judicial. Acusen els magistrats d’estar “obsessionats” amb el model d’escola catalana, i, d’altra banda, reclamen fermesa al govern de Salvador Illa en la defensa del català a l’escola, al qual demanen que faci servir totes les eines que té al seu abast. Junts per Catalunya ha demanat la compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Salvador Illa, el conseller de la Presidència i encarregat provisionalment d’Educació, Albert Dalmau, i del de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, perquè expliquin quines accions pensen dur a terme per fer front a l’atac al model d’escola catalana.
La presidenta del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Mònica Sales, ha denunciat que “Catalunya pateix una croada contra la llengua, per totes les vies possibles” i ha assenyalat el que considera inacció de l’executiu d’Illa: “Hi ha silencis que no hauríem de permetre, i per això és urgent saber la resposta del Govern a aquesta nova ingerència judicial”, ha insistit. “Quin és el posicionament del president Illa? Quin és el posicionament del conseller Vila? I del conseller Dalmau, ara que fa funcions a Educació?”, ha reclamat. Així mateix, ha qüestionat la utilitat del Pacte Nacional per la Llengua. “Tots aquells que encara critiquen que Junts no hi sigui, tenen avui una altra evidència del nostre no. No volem propaganda, volem fets i aquest govern fa anuncis per damunt de les seves possibilitats, però no concreta res”, ha recalcat Sales, evidenciant que l’acord no pot fer front a aquestes sentències.
D’altra banda, Esquerra Republicana ha instat el Govern a ser “valent”, posar-se al costat de defensa de l’escola catalana i dels seus professional i a “garantir el català com a llengua vehicular”. Ho ha dit el vicesecretari de comunicació dels republicans, Isaac Albert, en roda de premsa, on ha carregat contra “entitats desconegudes i poc solvents” per influenciar un debat que, a parer seu és, “tècnic i pedagògic. Així mateix, ha dit que és “incomprensible” que els jutges continuïn ignorant “aquests criteris”. “Necessitem respostes de país”, ha demanat, i ha recordat que “qui defineix el model lingüístic ha de ser el Govern i el Parlament”, i no els jutges. “Que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament és clau per a la igualtat i la cohesió del país, i per això els tribunals l’ataquen”, ha sostingut.
Òmnium veu els jutges “obsessionats” amb l’escola catalana
Òmnium Cultural ha defensat el model d’escola del país i ha deixat clar que el model el decideixen els catalans “des del Parlament, i no els jutges”. A través de la xarxa social X, l’entitat presidida per Xavier Antich ha criticat que els magistrats “estan obsessionats amb l’escola catalana” i ha destacat que defensar l’escola en català és defensar Catalunya. A més, ha remarcat que el model d’escola de Catalunya està “avalat per la comunitat educativa que cohesiona i garanteix igualtat d’oportunitats”. El mateix Antich veu la decisió judicial com “un pas més a la pretensió del tribunal de decidir sobre l’ús de les llengües, al marge dels criteris de la comunitat educativa i de la sobirania del Parlament”. “Estem preparats per defensar-lo on calgui. És un consens de país”, ha advertit el president d’Òmnium, que afirma que l’escola catalana és garantia de cohesió social i també garanteix el dret a accedir al coneixement del català amb independència de l’origen o la llengua de família dels alumnes.
Plataforma per la Llengua relativitza l’ordre del TSJC
En canvi, Plataforma per la Llengua ha recordat que la sentència que ara s’executa provisionalment no anul·la els articles que permet sancionar els docents que incompleixin el projecte lingüístic i, d’altra banda, també manté l’exigència del C2 per als nous professors. En un fil a la xarxa social X, l’entitat que presideix Òscar Escuder veu la “nova” polèmica com una “estratègia” d’Asamblea por una Escuela Bilingüe de “marcar agenda” i “condicionar el relat” més que “no pas com cap canvi real”. D’altra banda, exposen que estan pendents de la “batalla” que han plantejat al Tribunal Suprem i, mentrestant, continuaran “defensant el català a l’escola amb totes les eines disponibles”. En aquest sentit, traslladen al Govern que cal aplicar amb “fermesa” els articles vigents del decret, com l’article 36, que permet actuar contra el personal que incompleixi el projecte lingüístic del centre. I també deixen clar que el Departament de Política Lingüística disposa de “marge real” per actuar contra l’execució d’aquesta resolució. “Cal voluntat per exercir-lo”, sentencia.
Ciemen: “Un nou atac als drets lingüístics dels catalanoparlants”
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Cimen) considera que la decisió del TSJC és “un nou episodi de judicialització de la política educativa i lingüística” i un “nou atac als drets lingüístics dels catalanoparlants, que agreuja encara més la discriminació lingüística existent”. A través d’un comunicat, l’entitat presidida per David Minoves afirma que es “vulnera el principi de subsidiarietat democràtica i es menysprea el consens social i pedagògic construït durant dècades a Catalunya”. Minoves, a més, recorda que la immersió ha estat una eina fonamental de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i de garantia del coneixement del català per a tot l’alumnat de l’escola catalana i alerta que “la imposició de percentatges lingüístics des dels tribunals trenca aquest model”, i subratlla que “els drets lingüístics són drets fonamentals”.
