Laia Passola (2003, Barcelona) és la pacient que, a través d’Acció Cassandra, ha presentat una denúncia contra el doctor Javier Andrés Cifuentes per vulnerar els seus drets lingüístics en una visita al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Sagrat Cor, de Barcelona, el passat 4 de gener. Segons el seu relat, el professional sanitari li va exigir que li parlés en castellà condicionant-hi l’atenció mèdica: “Si no me habla en español no la atenderé“. Posteriorment, el facultatiu va deixar un comentari per escrit contra la pacient en l’apartat ”enfermetat actual” de l’informe mèdic, amb acusacions de racisme com ara “paciente molesta porque no soy catalán” o “rehúsa ser atendida por médico no local”. En aquesta entrevista amb El Món, Passola nega les acusacions del metge i lamenta que “malinterpretés” el seu dret de parlar en català. Relata detalladament com es van produir els fets i assegura que ella en cap moment va exigir al doctor que ell li parlés en llengua catalana, només que no l’obligués a ella a passar al castellà. “No vaig al metge a haver de justificar per què parlo català”, es queixa. I reclama “protocols” a l’administració per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. A més, relata que no és el primer cop que se li vulneren els seus drets lingüístics en aquest centre hospitalari i és per això que aquesta vegada s’ha decidit a presentar denúncia: “No vull anar-hi una tercera vegada i que em torni a passar el mateix”.
Abans d’entrar a la consulta del metge del Sagrat Cor, havia tingut algun problema per expressar-se en català amb el personal d’admissió o d’infermeria?
Vaig anar al Sagrat Cor el 4 de gener i, en arribar, em van preguntar si volia anar per Seguretat Social o per la mútua. I vaig dir Seguretat Social, i no vaig tenir cap problema. Sí que vaig veure que, d’entrada, es dirigien a mi en castellà, però jo parlava en català i em responien sense cap dificultat. De fet, la noia que em va fer el triatge abans del doctor sí que va dirigir a mi en català.
Com va començar exactament la interacció amb el metge?
Vaig entrar al box, el vaig esperar i quan va entrar em va preguntar què em passava. I, en tot moment, es va dirigir a mi en castellà. Aleshores, li vaig començar a explicar en català que tenia sensació de taponament i que justament aquell dia em començava a fer molt mal l’orella, i que necessitava posar-hi remei. I només començar a parlar, em va tallar i em va dir que si volia ser atesa havia de parlar en castellà.
Es va sentir violentada?
Em va frustrar moltíssim. Perquè a més a més aquesta situació ja l’havia viscut al Sagrat Cor, i és una cosa que als catalans ens passa sempre. Em vaig sentir molt violentada, i li vaig dir que no canviaria de llengua, que em mantenia en català perquè era la meva llengua i tenia el dret a fer-ho. I em va tornar a repetir que si volia ser atesa havia de ser en castellà.
En cap moment li va demanar que ell es dirigís a vostè amb tu en català?
No. no l’hi vaig exigir perquè, malgrat que crec que hauria de ser un dret, no talla la comunicació i no em bloqueja l’atenció, perquè jo el puc entendre. El que talla la comunicació és que ell es negui a voler-me entendre. Però és que, a més a més, ell m’entenia, em va entendre en tot moment. En cap moment vaig canviar al castellà i després ell a l’informe va escriure quina era la meva dolència i d’on venia. M’havia entès. Només que volia fer-me parlar en castellà, però ell em va entendre en tot moment.
I no la va atendre un altre metge?
No. Em vaig negar a parlar en castellà, ell va veure que no cedia i aleshores va abandonar el box. Va decidir no atendre’m, que és una falta de professionalitat. Després vaig anar a recepció a queixar-me i allà em vaig trobar amb la mateixa situació, que si volia ser atesa havia de ser en castellà. Tot i això, vaig decidir tornar al box, perquè em feia molt mal l’orella i no podia marxar a casa. Però el metge no va tornar fins que el meu pare va anar a buscar-lo, i em va dir que si hagués esperat una mica més se m’hauria pogut perforar el timpà per l’otitis. No estava allà per reivindicar els meus drets, estava allà perquè portava mesos amb aquesta sensació de taponament i perquè la situació era urgent. No me’n podia anar a casa sense diagnòstic.
Va intentar explicar-li que tenia dret a parlar en català?
Sí, i li vaig dir que si ell no em volia atendre, que busqués un altre professional que ho pogués fer. Una petició que ell va malinterpretar.
Per què ho va malinterpretar?
La denúncia no és només perquè em va llevar el dret lingüístic, sinó perquè, a l’informe, a l’apartat “enfermedad actual” va afirmar que jo no volia ser atesa per un metge que no fos no local. I jo en cap moment havia dit això. Només li vaig dir que si no em volia atendre, que busqués una altra persona que m’atengués, perquè tinc el dret de parlar en català. Res més. No vaig parlar de nacionalitat. No vaig dir absolutament res més que defensar el meu dret a expressar-se en català.
De fet, en l’apartat d’enfermetats de l’informe mèdic la tracta de racista amb comentaris com “paciente molesta porque no soy catalán” o “rehúsa ser atendida por médico no local”.
Totalment. Vaig llegir l’informe quan estava al taxi després de posar la reclamació in situ. A l’apartat “enfermedad actual” va dedicar dues línies a parlar sobre la situació, i una frase breu sobre el que em passava, el meu problema de salut. Em va ofendre moltíssim perquè no és qüestió de nacionalitat. Al revés, estic molt en contra dels discursos d’Aliança Catalana. Per a mi tota immigració és benvinguda i l’important és que sapiguem acollir-la i que sapiguem construir. De fet, arriba un punt que no m’importa que em parlin en castellà mentre no em prenguin a mi el dret de parlar en català. Sent una persona que intento promoure molt aquests discursos, em va desmoralitzar moltíssim llegir el comentari, i que ho hagués malinterpretat absolutament tot.
Ha comentat que no és el primer cop que pateix una situació així al Sagrat Cor. Per què en aquest cas sí que ha fet el pas de denunciar i anteriorment no ho va fer?
L’anterior cas va ser l’any passat. Hi vaig anar a les sis de la matinada, o una mica abans, perquè em feia molt mal al cap. Un mal de cap d’aquests que t’inhabiliten. És a dir, l’otitis em feia mal, però podia reivindicar els meus drets, però amb el mal de cap no. No estava per reivindicar res, i senzillament volia que m’ajudessin perquè em trobava molt malament.
Això demostra que, a vegades, defensar els drets lingüístics en una situació de vulnerabilitat no és tan fàcil, no?
Jo no vaig al metge a haver de justificar per què parlo la meva llengua. Vaig al metge perquè m’atenguin. És a dir, tinc una dolència, un quadre mèdic, i vaig a l’hospital perquè que em revisin, em donin la prescripció i poder anar a la farmàcia i comprar-me la medicina per curar-me. No estic allà per haver de justificar absolutament res. Si vull reivindicar alguna cosa me’n vaig a una manifestació o escric alguna cosa a l’Instagram. És molt frustrant que ens haguem de justificar tant per parlar en català.
I per què, en aquest cas, ha decidit presentar la denúncia?
L’última vegada, no ho sé… No hi vaig pensar. Em vaig frustrar, em vaig indignar, però no vaig fer res. I aquesta vegada sí que, com que era la segona vegada que em trobava en la mateixa situació en el mateix hospital, vaig decidir fer el pas. No vull anar-hi una tercera vegada i que em torni a passar el mateix.
I per què amb Acció Cassandra?
El meu germà i la meva família em van recomanar Acció Cassandra i Plataforma per la Llengua. Acció Cassandra em va respondre de seguida i ho ha portat tot de manera gratuïta. És una associació que realment porta les coses a terme.
Quin és l’objectiu de la denúncia?
Que aquestes situacions no es quedin silenciades i que la gent realment reivindiqui els seus drets. Com més denunciem, més farem evident el problema i més solucions podrem trobar. És intentar posar punt final a aquestes situacions.
Creu que, més enllà de la responsabilitat que vulgui assumir cada persona en cada cas, la responsabilitat final és de l’administració?
Crec que falten protocols. Venen metges de Llatinoamèrica, com és el cas d’aquest metge, i tenen el castellà, sí, però si tu vols exercir a Catalunya hauràs d’entendre el català. Falta gestió perquè no té sentit que els catalanoparlants ens haguem de trobar en aquestes situacions.
Creu que la sanitat és l’àmbit més delicat en relació amb la vulneració dels drets lingüístics?
Sí. La meva àvia està en una residència per un ictus i ella ha parlat tota la seva vida en català, i el personal se li dirigeix en castellà constantment i ella acaba passant el castellà. Estàs en una situació molt vulnerable en què ja et costa comunicar-te, i sí que el castellà el tens per la mà perquè tothom sap castellà, però no és la teva llengua materna. S’entén que predomini el castellà, però potser no hauria de predominar sempre. En definitiva, l’àmbit sanitari és un dels espais més vulnerables amb les situacions lingüístiques, perquè el pacient s’hauria de poder expressar de manera natural en la seva llengua.
Què n’espera de la justícia en tot aquest procés?
Espero que hi hagi protocols, que es reguli tot plegat i que no es puguin acceptar aquestes situacions. És una qüestió de protocols perquè els metges estiguin ben formats i puguin atendre degudament els seus pacients. I protocols perquè davant d’aquestes injustícies que es generin hi hagi sancions als metges, que no passi per alt i que ells continuïn exercint així com així.
Veu impunitat quan es pronuncien frases com “Si no me habla en español no la atenderé“?
Això seria motiu d’acomiadament perquè estàs condicionant el pacient, però no soc la que faig les normes.
