Plataforma per la Llengua ha reclamat la reforma de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per impulsar l’ús del català en la justícia, però ha denunciat la “pèssima” situació que viu la llengua en aquest àmbit perquè la normativa vigent tampoc no es compleix. Durant el 2023, 8 de cada 10 peticions, concretament el 79,16 %, per rebre la documentació dels processos judicials en català van ser desateses, i els sol·licitants van rebre la documentació en llengua castellana. Aquestes són dades de l’informe d’indicadors dels serveis lingüístics de l’àmbit judicial del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que també explica que, a l’inrevés, quan es demana la documentació en castellà, la petició se satisfà gairebé en el 100 % dels casos -només l’1,84 % d’aquestes peticions van ser desateses l’any 2023-. “Les dades també revelen que les peticions es van satisfer encara menys que en l’any anterior i que, alhora, les peticions per rebre la documentació en català també van caure”, conclou l’ONG del català en un comunicat.
L’entitat presidida per Òscar Escuder subratlla que, en termes absoluts, es va incomplir la petició en 295.681 procediments, i només es van satisfer en 75.010 procediments, que representen el 20,24 % del total. Així, subratlla que el percentatge és lleugerament pitjor que el de l’any anterior, el 2022, en què es van satisfer el 21,13 % de les sol·licituds, però un pèl superior al del 2021, quan el percentatge de peticions satisfetes va ser del 18,7 %. Aquestes dades fan referència a les sol·licituds fetes a través de la plataforma telemàtica E-Justícia.cat, que està implantada als jutjats de primera instància, als socials, als mercantils i als contenciosos administratius, però encara no als penals, una eina que, segons denuncia Plataforma per la Llengua, “avisa fins a tres vegades els funcionaris quan estan a punt de notificar una resolució infringint el dret d’opció lingüística“.
Així mateix, l’ONG en defensa de la llengua catalana mostra la seva preocupació per la davallada en les peticions complertes, sobretot si es té en compte que el Departament de Justícia augmenta any rere any el complement econòmic per als lletrats del torn d’ofici que presenten els escrits en català. “S’evidencia, per tant, que és una mesura que no funciona”, conclou, i remarca que ara caldrà estar alerta per avaluar si l’acord, d’aquest juny, entre la Sala de Govern i la Secretaria de Govern del TSJC per posar fi als incompliments per rebre la documentació en català funciona. “El fet que haguessin de pronunciar-se sobre el tema és una mostra de fins a quin punt les mateixes institucions reconeixen que l’incompliment és flagrant”, exposa.
Cauen les peticions de rebre la documentació en català
D’altra banda, Plataforma per la Llengua apunta que l’any 2023 també van caure les peticions per rebre la documentació en català: només es van demanar en català el 8,08 % de les sol·licituds, quan l’any anterior s’hi havien demanat el 9,91 %, i el 2021, el 14,71 %. Una situació que atribueix als incompliments dels jutjats que “desincentiven de continuar reclamant aquests drets“. En aquest sentit, recorda que el dret d’opció lingüística, així com el dret de “rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada”, són drets reconeguts en l’article 33 de l’Estatut. Aquesta situació, segons valora l’entitat, és deu a “un cercle viciós que s’ha de trencar amb unes polítiques lingüístiques transformadores que no només garanteixin els drets lingüístics dels ciutadans en la justícia, sinó que serveixin per divulgar aquests drets entre tota la ciutadania i aspirin a normalitzar l’ús de la llengua en l’àmbit judicial”.
Així mateix, recorda que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) preveu que les autoritats assegurin que “els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries”. Malgrat que l’Estat espanyol ha ratificat aquest punt de la CELRoM, l’ONG del català denuncia que la Llei orgànica del poder judicial “vulnera aquesta previsió” i, en l’article 231, dona al jutge la potestat de triar la llengua oficial del procediment i només el força a canviar si una part exigeix que es faci en castellà al·legant “indefensió”. “L’article 231 comporta que la llengua de les actuacions judicials sigui, per defecte, el castellà, una provisió que menysté el principi d’igualtat de les llengües oficials”, denuncia Plataforma per la Llengua, que reclama la modificació de l’article.
Propostes per augmentar l’ús del català en l’àmbit de la justícia
Entre les accions per millorar la situació del català en la justícia, Plataforma per la Llengua proposa des de fa anys modificar la Llei orgànica del poder judicial per regular-hi l’ús del català, i, d’altra banda, també defensa la difusió dels criteris d’usos lingüístics als professionals de la Generalitat de quan intervenen davant d’òrgans judicials, treballar amb el Consell General del Poder Judicial per millorar el sistema de meritació del català en la provisió de places judicials i modificar les condicions d’accés a la borsa d’interins de l’Administració de justícia per assegurar els coneixements de català de qui s’hi incorpora.
Finalment, reclama incorporar un requisit lingüístic per als treballadors que s’incorporen a l’Administració de justícia amb l’objectiu de “millorar la capacitació lingüística dels treballadors de la justícia perquè puguin entendre i fer servir el català amb un nivell adequat”. Un requisit que, segons l’entitat presidida per Escuder, s’hauria de tenir en compte també en el règim de selecció i de provisió de llocs de treball del personal funcionari, en la designació de magistrats suplents, en l’atorgament de comissions de serveis de jutges i magistrats, en la provisió de vacants de magistrat i en les oposicions i els concursos per cobrir vacants de l’administració de justícia.
