L’empresa coreana Samsung, líder mundial del mercat de televisors des de fa dues dècades, ha incorporat el català entre els idiomes disponibles als menús de la seva nova gamma de televisors de 2026. Els consumidors catalanoparlants ja poden trobar als canals de distribució els nous models de les sèries Micro RGB, OLED, Neo QLED, Mini LED i The Frame –amb pantalles de les 32 a les 115 polzades– amb la interfície totalment integrada en llengua catalana, un canvi que inclou des dels menús de configuració i navegació fins als manuals digitals d’usuari.
La decisió de Samsung l’ha donat a conèixer l’Aliança per la Presència Digital del Català, que ha celebrat endavant que ha fet el gegant coreà amb la llengua catalana. Segons subratlla la plataforma en un comunicat, la incorporació del català a la interfície confirma una tendència de fons creixent en diferents sectors”. “Les grans empreses tecnològiques, industrials o comercials comencen a copsar que el català és un mercat cada dia més atractiu, però també exigent i amb capacitat d’incidència”, destaca, i també subratlla que la inclusió del català es produeix en un moment en el fet que la llengua de la interfície de les pantalles intel·ligents esdevé una peça central de l’experiència d’usuari.
El portaveu de l’Aliança, el periodista Albert Cuesta, ha manifestat que la incorporació de la llengua catalana als nous televisors Samsung és una notícia de “gran importància” perquè, segons apunta, afecta una de les pantalles més presents a les llars i transversal generacionalment. “Altres televisors com els de Sony i Xiaomi, entre altres, ja ofereixen el català gràcies a l’ús del programari de GoogleTV. Però quan la primera marca mundial de televisors decideix incorporar el català al seu sistema operatiu propi Tizen, ja podem assumir que el mercat catalanoparlant existeix, té pes i cada vegada és més visible per a les empreses globals, que comencen a respondre-hi”, ha celebrat.
“El català és una qüestió de drets lingüístics”
D’altra banda, Albert Cuesta ha apuntat que decisions com aquesta de Samsung formen part “d’un procés més llarg del que sovint sembla: els usuaris configuren els seus dispositius, les entitats fem seguiment, interlocució i pedagogia, les empreses reben senyals i el mercat hi reacciona progressivament. “El català és, per descomptat, una qüestió de drets lingüístics, però també de qualitat de servei, proximitat amb l’usuari i símptoma d’una intel·ligència comercial que el consumidor premia”, ha afegit.
El moviment de Samsung és el darrer èxit de l’Aliança, que també ha assolit èxits en el sector de l’automoció. Així, la xinesa BYD, SEAT/CUPRA i Ebro/Omoda/Jaecoo també han integrat recentment el català a les pantalles dels seus vehicles. La clau de l’èxit, segons Cuesta, és que hi ha uns 10 milions de catalanoparlants en quatre estats europeus i “una comunitat digital especialment activa i mobilitzada”. Això, sumat a les possibilitats tecnològiques actuals, “explica en gran manera aquest gir perceptible en la política lingüística d’empreses amb vocació global”. Per a Cuesta, és mot important l’actitud dels catalanoparlants: “Cada vegada que el català és triat, activat i mantingut com a llengua d’ús a l’àmbit digital, es reforça la seva posició davant les companyies que decideixen quines llengües incorporen als seus productes”.
