Durant el franquisme es va imposar la castellanització de la majoria dels municipis de Catalunya, però després de la mort del dictador Francisco Franco i el final de la dictadura l’any 1978, pobles com Castell d’Aro, Móra d’Ebre o Sant Quirze Safaja, entre molts altres, van poder recuperar el seu topònim català. Avui dia, a Catalunya només hi ha un municipi que encara manté el topònim castellanitzat. Es tracta de Cabacés, municipi del Priorat, on hi ha una batalla per posar fi al topònim en castellà i recuperar el català, Cabassers. De fet, el grup municipal de Junts per Catalunya ha presentat un recurs contenciós administratiu al Jutjat de Tarragona per exigir que l’Ajuntament, governat per ERC, compleixi amb la Llei de Política Lingüística i adopti el topònim català per al municipi.
“Ha calgut portar un ajuntament d’ERC al Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona perquè no vol complir la Llei de Política Lingüística i no vol oficialitzar el nom català del municipi. Ja no es pot fer més vergonya”, ha anunciat el grup municipal a Twitter, i en un comunicat lamenta que el consistori encara manté viu el topònim castellà imposat com a oficial l’any 1939 per la repressió franquista contra la llengua catalana. Actualment, el topònim oficial és Cabacés, però el correcte, i defensat per l’Institut d’Estudis Catalans, és Cabassers, que la Generalitat va oficialitzar l’any 1933 i que el franquisme va substituir després de la Guerra Civil. Però la història ve de lluny, ja que el topònim en castellà s’accentua segons les normes ortogràfiques del 1738 i el primer cop que hi ha constància de Cabacés, com a tal, és en un document del 1742, i l’any 1868 l’Institut Geogràfic i Estadístic espanyol va fixar Cabacés com a nom oficia, malgrat que sovint es trobava escrit com a Cabasés en un intent de mantenir la pronunciació catalana.
Sigui com sigui, el grup municipal de Junts vol que la localitat deixi de ser l’única localitat de Catalunya que té el topònim en castellà i denuncia que el consistori no compleix amb la llei de Política Lingüística aprovada pel Parlament l’any 1998, que estableix que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC i que “fa corregir aquesta situació vexatòria” de tenir el topònim en castellà. Així, recorda el govern municipal d’ERC va votar en contra de complir-la en un ple extraordinari que vam sol·licitar i que se celebrà el 18 de març de 2024.
Cabassers ➡️ Compleix l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística.
— Cabassers #oficialitat (@CabassersOrg) January 18, 2025
Cabacés ➡️ No compleix l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística.
Així de senzill. Són faves comptades. pic.twitter.com/vlfh6evrWw
Un acord que no s’ha complert
El passat 5 de juliol el govern municipal d’Esquerra Republicana va anunciar un acord amb Junts per oficialitzar el topònim Cabassers, i posar fi a aquesta situació anòmala. De fet, els regidors del consistori van enviar una carta als veïns explicant que finalment es canviaria el topònim per Cabassers, però, segons relata Junts, “al cap de pocs dies va faltar a la seva paraula i va enganyar a la població, prometent que faria una consulta preguntant si l’Ajuntament havia d’iniciar l’expedient per complir la llei o no”.
Aquesta consulta, subratllen els juntaires, ni s’ha celebrat ni se celebrarà, perquè “no es pot votar si s’ha de complir o no la legislació”, i el Govern de la Generalitat no l’autoritzaria, com va explicar el cap d’Administració Local a Tarragona en una reunió pública que es va celebrar el 12 de juliol. “Davant de la inacció del govern municipal i del seu engany a tota la població l’hem portat al jutjat per fer-li complir la Llei de Política Lingüística i per defensar els drets lingüístics”, sentencia el comunicat.
