Barcelona acull durant aquest dijous i divendres la primera trobada presencial dels comitès internacionals de redacció i revisió encarregats d’actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), quan es compleixen trenta anys de la seva proclamació a la capital catalana el 1996. Una quarantena d’especialistes d’arreu del món es reuneixen a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per perfilar el nou text de referència. Ho fan dividits en dos grups formats per experts en drets lingüístics, sociolingüística, dret internacional i defensa de les llengües. La iniciativa, impulsada pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i el PEN Català, té com a objectiu adaptar el marc de protecció internacional als desafiaments socials, polítics i tecnològics del segle XXI.
Durant la sessió de treball, el director del CIEMEN, Jordi Garrell, ha alertat que més de la meitat de les llengües del planeta podrien desaparèixer abans d’acabar aquest segle. Garrell ha defensat que la pèrdua d’una llengua suposa la destrucció d’una manera d’entendre la humanitat i la diversitat cultural. “Actualitzar la Declaració és una oportunitat per fer front a aquesta tendència homogeneïtzadora i reforçar la protecció de la diversitat lingüística”, ha subratllat el director del CIEMEN. En la mateixa línia, el responsable de l’entitat ha posat l’accent en la necessitat de blindar els drets lingüístics en entorns moderns com les xarxes socials, les plataformes digitals, la recerca i l’àmbit educatiu, proporcionant eines doctrinals i tècniques eficaces per a estats i comunitats.
Per la seva banda, Joan Ferrarons, membre del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, ha detallat que la finalitat d’aquest procés de renovació és portar el text resultant a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). L’aspiració de les entitats impulsores és que el document actualitzat esdevingui un instrument legal vinculant a escala internacional, o que serveixi de base sòlida per a una eina jurídica d’aquesta naturalesa, mantenint la utilitat i vigència que va demostrar el text original aprovat fa tres dècades.
Calendari i comitès d’experts globals
El projecte compta amb dues comissions formades per una vintena de perfils cadascuna, que combinen la recerca acadèmica, el dret internacional, la sociolingüística i la defensa dels drets humans. Entre els noms destacats figuren figures internacionals com la lingüista índia Anvita Abbi, la presidenta de l’ELEN Elin Haf Gruffydd Jones, l’especialista àrtica Lenore A. Grenoble, el lingüista uigur Abduweli Ayup, l’exrelator especial de l’ONU Fernand de Varennes i la corredactora històrica Maria Pilar García Negro, entre d’altres. El procés participatiu manté el període de recollida d’aportacions obert fins al 31 de desembre de 2026 a través de la web del projecte. Un cop validats els treballs, l’aprovació del text definitiu està fixada per al 28 de febrer de 2027. La presentació pública de la nova Declaració tindrà lloc a Barcelona el novembre de 2027, abans del seu trasllat formal a la UNESCO i a la mateixa ONU durant el 2028.
