L’advocat Josep Cruanyes ha presentat una denúncia davant la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar que s’exigeixin responsabilitats disciplinàries a dos lletrats de l’administració de Justícia per 14 mesos de “dilacions indegudes” en un procediment judicial per fer traduir al castellà una demanda presentada en català a Barcelona. El text denuncia una “notòria discriminació a la llengua catalana” en el marc d’un procediment mercantil que se segueix contra l’editorial Ediciones Akal per l’ús indegut d’una fotografia en què apareix Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla, realitzada pel fotògraf Paco Elvira l’any 1979 i publicada el juny del 2022 a la coberta del llibre Macarras ibéricos. Una història de España a través de sus leyendas callejeras.
Segons recull l’escrit de denúncia al qual ha accedit El Món, el litigi acumula un total de 14 mesos de retards provocats exclusivament pel tràmit de traducció d’ofici dels documents processals de la part demandant, redactats originàriament en català. En total, el procediment suma dos anys i vuit mesos de dilacions generals. Els fets es remunten el juliol del 2023, quan es va presentar la demanda al Jutjat Mercantil 6 de Barcelona en contra de l’editorial, i l’advocat va sol·licitar en dos moments del procediment judicial la traducció al castellà de la documentació presentada per Cruanyes. Les dues peticions van ser aprovades pels lletrats de l’administració, un fet que ha provocat que el procés judicial s’hagi demorat dos anys i vuit mesos.
Cruanyes explica en declaracions a El Món que va presentar la denúncia davant el TSJC per “vulneració de drets lingüístics, per discriminació per la llengua”, i subratlla que la llengua catalana “és la llengua oficial del procediment”. Així mateix, ha detallat a aquest diari que el TSJC li va comunicar que s’obrien diligències, però a hores d’ara no ha donat resposta a la denúncia presentada. D’altra banda, ha demanat empara al Col·legi d’Advocats, que li ha demanat la informació del cas i també ha obert diligències.
Un periple de traduccions i suspensions
El text cronològic detallat en la denúncia presentada davant el TSJC mostra com la presentació de la demanda el juliol de 2023 va quedar encallada durant més de sis mesos després que la part demandada exigís la seva traducció al castellà. Una situació gairebé idèntica es va repetir en la fase del recurs d’apel·lació, interposat el juliol de 2025. Davant d’una nova petició de traducció per part de la defensa d’Ediciones Akal, el procediment va quedar paralitzat durant set mesos i mig més. La denúncia posa el focus en l’actuació dels lletrats de l’administració de Justícia José Antonio Alonso Almaraz i Rafael Huerta Garcia. En la motivació per demanar la traducció, l’advocat de la part demandada va demanar la traducció de la demanda “per tal d’entendre el seu contingut amb la precisió necessària de la llengua materna“. En aquest sentit, Cruanyes recorda que els advocats poden fer opció de la llengua oficial que empren, sigui el català o el castellà, “però en cap cas demanar la traducció de l’escrit del contrari”.
En declaracions a aquest diari, Cruanyes critica el “càstig per la utilització del català” i, en aquest sentit, remarca que l’advocat “no té dret a demanar la traducció perquè la llei només estableix que la persona interessada, si no ho entén, pot demanar una traducció”. “Aquí ho demana l’advocat perquè diu que li va millor. I això no pot ser, la llei no ho permet”, sentencia. “Si ens trobessin un advocat francès que no sabés ni català ni castellà. Què hauria de fer?”, es pregunta Cruanyes, que afegeix que “si agafen un advocat que no sap català, han d’assumir la càrrega d’haver triat una persona que no coneix una de les llengües del procediment”. En l’escrit presentat al TSJC, Cruanyes demana que se sancioni els dos lletrats de l’administració per haver causat “per malícia o negligència” dilacions indegudes en el procediment. També demana la intervenció del Departament de Justícia i el Col·legi d’Advocats.
