L’Audiència Nacional ha denegat la nacionalitat espanyola a una dona d’origen africà i veïna de Santa Margalida (Mallorca), que és catalanoparlant, però no ha demostrat un domini suficient del castellà. Segons ha informat Diario de Mallorca aquest dilluns, l’Audiència Nacional ha rebutjat el recurs presentat per la defensa de la dona d’origen africà, que va recórrer la denegació de la nacionalitat després de quasi vint anys vivint en aquesta localitat mallorquina.
La dona, segons explica el rotatiu, va abandonar el seu país natal a causa dels problemes que patia, era analfabeta i va arribar el 1996 a Mallorca per establir-se a Santa Margalida. Per solucionar el seu analfabetisme, va participar en un curs de 60 hores impartit per l’Ajuntament del municipi per a estrangers i va aconseguir un diploma d’alfabetització en català, que és la llengua que utilitza per comunicar-se amb el veïnat. Però això, segons el jutge, no és suficient per obtenir la nacionalitat espanyola que va demanar fa tres anys i que qualsevol persona pot sol·licitar si acredita que fa deu anys que està a l’estat espanyol.
De fet, aquest procés no és automàtic. La persona interessada ha de seguir un tràmit administratiu, que conclou amb una entrevista personal amb un Jutge Encarregat del Registre Civil. En aquesta trobada, el magistrat realitza un seguit de preguntes sobre les institucions espanyoles i també comprova quin és el nivell de coneixement de la llengua castellana. En aquest cas, segons remarca la dona no va justificar prou el grau d’integració a la societat espanyola, ja el magistrat va concloure que no parlava ni entenia el castellà.
No s’entra a valorar el coneixement del català
En el seu recurs l’afectada, que admet problemes de comprensió de la llengua castellana, va al·legar que s’havia posat molt nerviosa i que per aquesta raó no va poder respondre a les preguntes que li va fer. Malgrat això, l’Audiència Nacional ha rebutjat el recurs i dona la raó a la decisió que va prendre el jutge i no entra a valorar el coneixement del català de l’afectada perquè “el coneixement adequat de l’idioma espanyol és una dada de singular rellevància a l’hora de valorar el grau d’integració suficient en la societat espanyola”.
Finalment, el tribunal recorda que la nacionalitat espanyola és “la màxima expressió jurídica de la integració d’una persona en una comunitat estatal” i, en aquest sentit, posa èmfasi en el fet que “és més que l’autorització de residència i treball”. Així mateix, també remarca que un estranger que obté la nacionalitat espanyola aconsegueix els mateixos drets que qualsevol persona nascuda a l’estat espanyol.
