La Unió Europea fa un pas endavant per reconèixer el català, el basc i el gallec a les seves institucions. El govern espanyol ha ratificat aquest dilluns l’acord perquè el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) permeti l’ús del català, així com de les llengües cooficials de l’Estat, en els seus plens. Per a la Moncloa, l’entesa amb l’organisme, un comitè auxiliar de la UE dedicat a debatre les demandes de les organitzacions sindicals i patronals del continent, suposa un pas enrere per al “reconeixement” lingüístic a la UE.
Per a l’executiu espanyol, asseguren des del ministeri d’Afers Exteriors, és una “prioritat” fer arribar el català, el basc i el gallec al conjunt de les institucions comunitàries. Per al departament que dirigeix José Luís Albares, l’ús de totes les llengües oficials de l’Estat a Europa serveix per “apropar les institucions a la ciutadania”, i ratifica la “identitat nacional plurilingüe” que atribueixen a l’Estat espanyol. Amb aquest moviment, queda més a prop la reclamació de Junts per Catalunya, que va marcar com a condició per investir el president Pedro Sánchez el reconeixement complet del català com a llengua oficial europea.
Un trànsit llarg
El camí cap a l’oficialitat del català a les institucions europees ha estat ple d’obstacles. Els partits catalans reclamaven al govern espanyol tirar endavant la proposta durant la presidència de torn espanyola de la UE, però l’oposició de diversos països membres va xocar amb la iniciativa. En concret, cal recordar, Suècia, Finlàndia, Letònia i Lituània van qüestionar els objectius espanyols, tot assegurant que la mesura podria tenir “repercussions” per a altres llengües europees que no gaudeixen de la condició d’oficial als 27. Malgrat que el govern espanyol es comprometia a assumir tots els costos de la nova condició, les països reticents van mantenir la distància respecte de la mesura.
