El govern espanyol mai no ha demanat l’oficialitat del català i això converteix la llengua del país en una “anomalia” a Europa. El català té al voltant de deu milions de parlants, molts més que dotze llengües europees que sí que són oficials. No tenir l’estatus de llengua oficial a la UE comporta problemes per als catalanoparlants, des de no poder adreçar-se a l’Eurocambra en català –ni a altres institucions sense passar pel sedàs de l’Estat– fins a no poder llegir l’etiquetatge de productes en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya per aconseguir l’oficialitat del català, que també reclama la Generalitat, i ha tornat a posar sobre la taula aquesta qüestió.
El lingüista Gerard Furest és una altra de les veus de referència en aquest sentit. Assegura que ara que Espanya té la presidència de torn de la UE durant un semestre hi ha “l’oportunitat de demanar iniciatives legislatives” com aquesta. “Sabem que no ho faran i que el català continuarà sent una anomalia a la UE”, lamenta. El lingüista assenyala que l’oficialitat suposa “protecció legal per la llengua”. “Europa és una mena d’estat per a diversos estats i cada cop fa més legislació que els membres han de complir”, explica Furest. Per això, com que la UE exigeix que els tràmits es facin en una alguna llengua oficial, és important que el català no en quedi fora i no sigui únicament una llengua cooficial al seu Estat, sinó que també tingui oficialitat a la UE.
Sense etiquetatge ni intel·ligència artificial en català
“En l’àmbit dels aliments, la no oficialitat fa difícil l’etiquetatge en català més enllà de la voluntat de les empreses. Més enllà que nosaltres tinguem una llei de codi de consum que diu que els productes s’han d’etiquetar en català, la normativa europea està per sobre”, explica el lingüista.
La indústria alimentària no és l’únic àmbit on la no oficialitat suposa un greuge. Furest avisa que aviat el desenvolupament de la intel·ligència artificial portarà molta regulació sobre internet, els seus límits, la privacitat i la intel·ligència artificial. “Podria ser que diguessin que la IA només cal que es faci en llengües oficials, i el català en quedaria fora. Les empreses no tindrien cap obligació de fer res en altres llengües i quedarien molt perjudicades”, adverteix el lingüista.
El govern espanyol no ha demanat l’oficialitat, només reconeixement menor
La responsable de Plataforma per la Llengua en aquesta qüestió, Mireia Plana, assegura que recentment l’entitat ha pogut saber que el govern espanyol mai no ha demanat l’oficialitat del català. “El que el govern socialista va demanar el 2004 no va ser l’oficialitat, només un reconeixement d’estatus. Hem preguntat directament a la UE si hi ha registrada una petició del govern espanyol perquè l’excusa sempre ha estat que és la UE qui ho impedeix”, explica Plana. La resposta que van rebre els ha confirmat dues coses: que el govern espanyol mai no ho ha demanat i que no és cert que s’hagin d’esmenar els tractats de la UE per afegir una llengua oficial.
Així, el govern espanyol va demanar una mena de reconeixement de les llengües cooficials, que es garantís un mecanisme per poder relacionar-se amb algunes institucions europees –no hi ha conveni amb totes, per exemple no n’hi ha amb l’Eurocambra– en català. Els ciutadans que volen relacionar-se amb Europa en català poden enviar el seu document en aquesta llengua, però ha de passar primer per l’Estat perquè el tradueixi al castellà i el faci arribar a la UE. Un cop s’obté una resposta de la UE, l’Estat la rep en castellà i la tradueix al català per fer-la arribar al ciutadà. “La relació amb Europa sempre ha de passar per un Estat que té mala fe plurilingüe”, es queixa Furest. Assegura que a vegades aquest sistema no funciona i “embolica molt les coses”. “Estem sotmesos a l’arbitrarietat de les persones que han de fer complir aquest tractat”, denuncia.
Per això, la Plataforma per la Llengua exigeix l’oficialitat del català de forma que els ciutadans es puguin adreçar a Europa en la seva llengua sense passar per l’Estat espanyol i es garanteixin altres drets com el de poder llegir l’etiquetatge en català. “Sense això, el català està fora de combat”, avisa Plana. Furest coincideix i denuncia la “injustícia” que els catalanoparlants no es puguin relacionar en català directament amb les institucions comunitàries. “Les sufraguem amb els nostres impostos i som tractats com a ciutadans de segona”, es queixa.
L’oficialitat del català, un “acte de justícia”
Plana considera que demanar l’oficialitat no és un “privilegi”, sinó un “acte de justícia” donat l’estatus de la llengua catalana i la quantitat de parlants que té. “Si la UE de debò té la vocació de plurilingüisme que sempre ha defensat com a element fundacional ha de fer oficial el català. Si no, provoca un greuge comparatiu”, afegeix la responsable de Plataforma per la Llengua.
L’ONG del català insisteix que demanar l’oficialitat “no és una quimera” sinó un “objectiu viable” si el govern espanyol s’avé a situar-ho a l’agenda. “Reforçaria el projecte europeu i seria una mostra del compromís amb la pluralitat lingüística”, assegura Plana.
Doble benefici de fer el català oficial
Segons Furest fins ara el català s’ha mantingut fort a base de “campanyes dels parlants”, però això suposa “una despesa d’esforços bestial”. “Amb l’oficialitat ja ho tindríem solucionat. Per exemple, TikTok té la interfície en català perquè hem suat molts anys per aconseguir-ho. Si el català fos oficial hauria resultat molt senzill”, explica.
“Pel que fa a la representació mental dels mateixos parlants seria important fer oficial el català, perquè veurien que és una llengua equiparable al castellà. Pujaria el prestigi dels catalanoparlants i la resta d’Europa ens donaria un estatus”, raona Furest. Ho veu, per tant, com un “doble benefici a escala interna i externa”.
4
6
