“L’Estat centrifuga les decisions antipàtiques i es queda la distribució de les vacunes”

Josep Maria Argimon i Jaume Padrós reflexionen sobre la pandèmia en una conversa sobre el llibre '2 metges i 1 pandèmia', que publiquen amb la periodista Gemma Bruna

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, fan un recorregut per diversos temes cabdals sobre la professió mèdica i la visió que tenen de la vida a partir de la traumàtica experiència global de la Covid-19 en una conversa en format de llibre sota el títol 2 metges i 1 pandèmia. La vida i el que l’envolta, publicat de la mà de la periodista Gemma Bruna a Símbol Editors. El llibre, l’origen del qual es troba en el vincle dels tres autors amb l’escola dels Jesuïtes de Casp que a finals de l’any passat els va reunir en una webinar per parlar de la Covid, mostra també la faceta més íntima dels dos doctors i amics i descriu el seu entorn més personal. “En el llibre els proposo parlar de valors, de diferents situacions des de l’humanisme: temes que no s’havien tocat en el debat mediàtic com ara la dignitat, la pobresa, la mort o la solidaritat. Em proposava que ells hi entressin amb comoditat i poguessin parlar-ne des de l’humanisme”, explica Gemma Bruna.

En una entrevista conjunta concedida a EL MÓN amb motiu de la publicació de llibre, els dos doctors han conversat sobre alguns aspectes que ja tracten en el seu diàleg i abunden en qüestions que han estat polèmiques i ho continuen sent malgrat que hagi passat un any des de la primera onada. Ha passat temps suficient per arribar a algunes conclusions, si bé encara hi ha necessitat de més perspectiva. Un dels aspectes més crus de la pandèmia ha estat la mortalitat i la relació que es pugui establir entre aquest indicador i la gestió que s’ha fet de l’emergència sanitària. En aquest àmbit, els dos metges opinen que una mortalitat més baixa a Catalunya respecte al que s’ha vist en altres territoris de l’Estat com és la Comunitat de Madrid s’explica per un fet diferencial que la pandèmia també ha posat de manifest. El doctor Padrós ho afirma i al seu costat Argimon ho confirma assentint: “Si a Catalunya s’hagués gestionat com es fa a Madrid tindríem sobre la taula un nivell de morts que la societat catalana no podria assumir i això s’ha d’explicar”.

Un moment de l'entrevista amb Padrós, Argimon i Bruna / Jordi Borràs
Un moment de l’entrevista amb Padrós, Argimon i Bruna / Jordi Borràs

Aquesta afirmació sembla un revival de la polèmica que en la primera onada va aixecar la portaveu del Govern, Meritxell Budó, quan va assegurar que sense recentralització de competències per part de l’Estat i amb una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts. Padrós elabora una mica més la idea: “Això es veurà amb perspectiva, però és la convicció que tenim molts: en alguns moments hi ha decisions de l’Estat que no s’han pres perquè hi ha hagut una lluita política intestina de partits a Madrid —això ha passat en altres circumstàncies—”. Aquesta lluita madrilenya a Catalunya consideren que no hauria tingut lloc en unes circumstàncies com les actuals. “A Catalunya, amb tots els defectes i amb molts errors que s’han comès, ni la pròpia classe política ni la societat catalana hauria acceptat que per aquestes divisions s’haguessin pres les decisions més oportunes en cada moment”, afirma Padrós. El president del CoMB troba que el fet que Catalunya no hagi tingut estructures d’Estat ha contribuït al fet que existeixi una societat civil més organitzada que disposa d’autoritat en el debat públic, de manera que pot contribuir en la presa de decisions “més ponderades” d’assumptes col·lectius: “En canvi a Madrid no hi ha estaments intermedis entre el governant i el governat. Des d’aquí ens hem quedat molt sorpresos de com s’han gestionat coses de la pandèmia a la capital espanyola i que ningú dels estrats intermedis de la societat civil hagi reaccionat”, subratlla.

El doctor Jaume Padrós / Jordi Borràs
El doctor Jaume Padrós / Jordi Borràs

Sobre aquest punt, Argimon comenta que a Catalunya —com a diferència— s’han produït dues menes de debats: un de social (on intervenen organitzacions professionals, entitats o experts) i un d’intern, al Govern, sobre el binomi salut-economia: “Nosaltres hem tingut opinions de tota mena, en altres llocs és una mica més lineal, hi ha una comunió més gran entre la part de comandament més polític-tècnic i els experts.” El secretari de Salut Pública defensa que hi hagi debat i, sobre la dicotomia economia-salut, és partidari de no menysprear el component econòmic com a font de benestar i salut: “Has de tenir les dues coses molt presents perquè les dues son pilars del benestar individual i social”. En aquest sentit, Argimon subratlla que la majoria “d’opinadors per regla general estan a l’entorn públic i cobren al final de mes i, si al final de mes cobres i menges calent tres cops al dia, tot es veu de manera molt diferent a si treballes com a autònom a no et contracten res”.

El desgavell del material sanitari

Per aquesta mateixa qüestió, el tema dels ajuts ha estat molt important i els doctors consideren que no s’ha acabat de resoldre amb èxit. “L’Estat centrifuga la capacitat de prendre decisions antipàtiques, la restricció, i en canvi es queda la distribució de les vacunes, que són les bones notícies”, apunta Jaume Padrós. El president del CoMB afirma que continua “sense entendre per què el conjunt de forces polítiques a Catalunya no han emfatitzat molt més la necessitat de reconduir partides que s’han aprovat als pressupostos de l’Estat” per destinar-les a ajuts. “No em puc creure que no hi hagi partides dels pressupostos del 2021 que es podrien haver posposat per al 2022“. Padrós creu que a Catalunya s’ha fet “una gestió molt macro i molt micro sense tenir un instrument que és el de la compensació econòmica. “Aquesta és la crítica més essencial que jo faria, haver-se deixat portar cap al terreny més desgastant i en canvi no plantejar la decisió de compensar econòmicament”.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon / Jordi Borràs
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon / Jordi Borràs

Si la resposta de l’Estat quant als ajuts no ha estat a l’alçada, tampoc ho va ser en la primera onada de la pandèmia, la més tràgica, amb una manca mundial d’equips de protecció. “Quan es pren la decisió del comandament únic, una de les úniques coses que podia ser bona entre cometes per exemple és la compra de material”, opina Argimon. Aquesta compra els estats centralitzats la van fer a partir d’una feina diplomàtica establint contactes directes amb el govern xinès. Amb Espanya, Argimon assegura que això no es va produir, com tampoc hi va haver una ajuda logística suficient amb els avions per portar material. En una setmana a Catalunya es gastaven 300.000 granotes de protecció que cabien en un Boeing 747. Els preus dels avions anaven pujant cada setmana i en alguna ocasió el carregament no sortia perquè algun país havia pagat més diners. “Allò era la selva i alguns països van optar per enviar avions militars, per això sí que serveixen els militars, més que per fumigar residències, i vas fent un pont aeri”. Argimon assegura que els carregaments que van arribar de l’Estat a Catalunya “van ser molt pocs” i ho feien a través de l’Instituto Nacional de Gestión Sanitaria (INGESA) o vols d’Inditex o Mango. “Davant la necessitat que tenia el país, un comandament únic va deixar que cadascun dels 17 territoris comprés el que pogués, on pogués i de la manera que pogués. Crec que aquí es va perdre una oportunitat”.

Derivar majors de 80 anys als hospitals?

Pel que fa un altre dels aspectes crítics de la pandèmia, la gestió de les residències, Argimon i Padrós coincideixen a afirmar que les residències són l’entorn idoni perquè el virus s’escampi i reconeixen que són instal·lacions que han quedat obsoletes. Sobre la polèmica al voltant de la polèmica instrucció de Salut de no derivar majors de 80 anys de residències a hospitals, el doctor Padrós fa una reflexió: “La gent encara té posat al cap que el millor recurs davant una situació greu i irreversible és l’hospital i li hem de fer entendre que el recurs més adient no sempre és l’hospital”. Això, apunta el president del CoMB, “depèn de les expectatives reals que pots oferir a un pacient i això ho has d’individualitzar. És veritat que la polèmica va venir perquè algú va posar com a criteri l’edat, que és un criteri però no és el criteri”. En realitat, el que s’ha de tenir en compte a l’hora de decidir un derivació “és la qualitat de vida prèvia, les patologies que hi ha, l’estat basal, si tot el que s’ha de fer justifica esmerçar molts esforços per salvar aquesta vida”. I finalment es tracta “d’acceptar que si al final aquella persona s’havia de morir, aconseguim que pugui fer-ho de forma digna, i això no vol dir que rebi les atencions que necessita intenses, sofisticades o tècniques, sinó que no pateixi inútilment, que tingui confortabilitat i que el procés final sigui el màxim d’humanitzat”.

El llibre que Argimon i Padrós publiquen amb Gemma Bruna és benèfic i els drets d’autor aniran destinats a la Fundació Arrels. En l’obra, els dos doctors reivindiquen els valors d’humanisme i mostren la seva faceta més personal. Inclou un pròleg de Begoña Román i integra també les visions de dues metgesses, Beatriu Bilbeny i Esperanza Martín, que parlen de la visió de la malaltia des del punt de vista de l’assistència primària i des del patiment de la Covid persistent.

Comentaris

    manel t 04/04/2021 8:20 pm
    Noi, ets un indigne. No ets mes tonto perquè entrenes poc. Sempre llences merda sense argumentar. Ets mes tonto que els pels del cul que veuen caure la merda i no s´aparten.
    Gali Boadella Montserrat 04/04/2021 6:35 pm
    Jo no se si ho ha fet millor o pitjor Catalunya que Espanya. El que us puc dir es que en la vacunació Espanya ho ha fet pessim. Mal organitzats i sense transparencia. A Mexic, que diu El Pais que ho fem fatal, ja s´han vacunat la majoria de metges (falten els d´alguns hospitals privats) i la franja de mes de 60 s´esta vacunant de manera permanent i consistent, amb una bona logistica Som 126 millions de mexicans i hi ha zones del pais on nomes s´hi arriba amb helicopter i vacunes amb molta refrigeracio no es poden aplicar. i s´han d´esperar altres opcions mes facils quen o necesiten tempratures tan baixes. Una logistica que a Espanya no sabrien com començar.
    FAC 04/04/2021 1:03 pm
    La culpa de Madrid. Els lazis som collonuts, no ens interessa l'independència perquè s'ens acabarà el xollo de fotre les culpes a un altra. Som tan bons que ja buscarem un altre culpable, lo important, continuar xurrupan de la mamella (sempre de le que les tingui mes grosses, no?)🤭🤭
    13
    55
    Respon
      Gali Boadella Montserrat 04/04/2021 6:27 pm
      Aquesta problematica s´ha donat, amb diferents matisos, a tots els paisos on hi governs centralitzats. A Mexic ha passat el mateix i no hi ha catalans. Si tingués una visió mes ampla del món no diria coses sense sentit. Li recomano obrir-se al món.
    Dani_Andreuenc 04/04/2021 1:02 pm
    Massa opinions de cucs espanyols veig aqui.
      Anònim 04/04/2021 3:28 pm
      Como tú.
    HIPOCRATES 04/04/2021 11:12 am
    Está clar, els majors de 80 anys no tenen dret a atenció médica i algú, sota el seu criteri, decideix com aplicar-li una mort digna. Injecció letal? Morfina fins que mori? Enviarlo a casa i que s'espabili pel seu compte?. Mentrestant aquesta persona segueix pagant cada mes el seu IRPF de la seva indigna pensió, que serveix per pagar el sou del Sr. Argimon, que es passa pel forro el Jurament Hipocrátic, i aplica el de la rendibilitat económica a la vida dels altres. A que esperem per demanar la dimissió del Sr.Argimon?
    El cit campejador 04/04/2021 9:24 am
    No es pot ser més fdp que aquests dos. Si l'Estat no pot gestionar l'estat d'alarma inp prendre les decisions, és per què els lazis supremacistes van votar en contra. Doncs ara, que prenguin ells les decissions. Òbviament, serà l'estat qui distribueix les vacunes, O les voleu totes per vosaltres demostrant que sou no sou solidaris?
    100
    87
    Respon
    Bit 04/04/2021 1:32 am
    La màfia de la càbala naix a Catalunya
    Luisnomeacuerdo 03/04/2021 11:55 pm
    Si si los lazinazis lo habéis hecho estupendamente, ya se ve por los resultados que tenéis. payasos.
      Jaume I Comte de Barcelona 04/04/2021 11:59 am
      Un dia la nostra gent es fartará de ser solidaris amb gent com tu i aquell dia ho podrem tot. Pobres de vosaltres, mentre aquel temps duri.

Nou comentari