L’Audiència de Lleida viurà el pròxim 18 de gener un dels judicis més esperats per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Serà la vista oral contra els quatre detinguts en un operatiu de setembre de 2020 a la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues) i a Campello (L’Alacantí) acusats d’enaltir el supremacisme blanc. Una detenció que va servir tant als analistes dels Mossos com de la Guàrdia Civil per advertir del risc terrorista que suposa la ultradreta.
El ministeri públic, segons el seu escrit de qualificació al que ha tingut accés El Món, els acusats haurien comès els delictes d’odi, contra la salut pública i de tinença il·lícita d’armes. Uns delictes pels quals demana penes que oscil·len des dels deu anys i vuit mesos de presó a 2 anys i 4 mesos i multes de 120.000 euros. De fet, aquest cas s’ha considerat la primera investigació policial a l’Estat vinculada al supremacisme blanc. Segons els informes policials recollits en els tres toms de la instrucció, els detinguts s’inspiraven amb la matança de 51 persones a Christchurch (Nova Zelanda). Així mateix, utilitzaven i webs i diferents canals de missatgeria instantània per difondre missatges de contingut racista amb l’objectiu de crear “comunitats blanques”, dotar-se d’armes i preparar-se per a la “guerra racial”.
“Necessitat d’extermini”
A partir del relat del fiscal, dos dels acusats (W.R. i C.A), de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals es van començar a conxorxar l’any 2018 per “generar i difondre material i comentaris a internet -tant xarxes com fòrums-. Van ser continguts, sempre seguint l’escrit de la fiscalia, que, “denigraven persones que consideraven inferiors per no ser de raça blanca, no ser heterosexuals, tenir alguna mena de discapacitat, professar determinades religions o provenir de zones diferents de l’europea”.
Així, el ministeri públic ressalta les expressions que empraven que menyscabaven greument la dignitat de diversos col·lectius.En aquesta línia, l’acusació emfatitza la “defensa” que feien el processats de “la necessitat d’exterminar-ne algunes persones d’aquests col·lectius”. De fet, considera que creixia “l’aversió i la ràbia del seu discurs que comportava una dinàmica d’escalada en la gravetat de les manifestacions de fòbia respecte d’aquelles persones considerades inferiors”. També difonien panegírics del nazisme i Adolf Hitler i manuals de fabricació d’armes de foc i explosius.
Una plantació de cannabis, el camp base d’operacions
La policia va detectar aquesta mena de missatges i un inquietant document l’any 2019, i va seguir-ne el rastre, i amb la cobertura del Jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida, va intervenir les comunicacions i va permetre una operativa policial de seguiment. Seguint el fil van detectar dues persones més en la conspiració, en J.E i M.J. Tots quatre van convenir a crear un “petit nucli residencial en un àmbit rural amb vocació d’ampliar-se i desenvolupar en ell mateix un sistema de cultiu de cànnabis per a la seva venda”. Un centre operatiu per preparar i escometre els seus plans.
Però el 12 de setembre, el pla va ser estroncat per l’acció policial amb l’entrada i escorcoll de la finca que havien situat a la Pobla de Cérvoles i a Alancant. Els registres policials van confirmar les sospites i, a més de material supremacista, cent cinquanta plantes de marihuana, diverses substàncies tòxiques, un revòlver, uns cartutxos de 9 mm, escopetes i diverses espases, ganivets, navalles o punxons catalogats com armes reglamentades.
Així, fiscalia demana per l’acusat W.R, una pena de tres anys i sis mesos de presó, una multa de 6.570 euros i inhabilitació de 8 anys per ofici “educatiu” per un delicte d’odi i 2 anys i quatre mesos per un delicte contra la salut pública per substàncies que no causen greus danys a la salut pública així com 120.000 euros de multa. Pel processat C.A, demana la mateixa condemna que pel seu company i hi afegeix quatre anys i 10 mesos més de presó per tinença il·lícita d’armes. A l’acusat J.E, demana 2 anys i 4 mesos de presó per tràfic de drogues i 120.000 euros de multa i cinc anys i vuit mesos per tinença d’armes il·lícita. En darrer terme, el fiscal sol·licita una pena de 2 anys i 4 mesos i 120.000 euros de multa per un delicte contra la salut pública pel processat M.J.
