La sala penal número 4 de l’Audiència Nacional haurà de decidir sobre un robatori pintoresc en un dels llocs més emblemàtics i turístics de Londres, la catedral de Saint Paul. Es tracta d’una vista oral, programada per a aquest divendres a la seu del tribunal al carrer Génova de Madrid, per la petició d’extradició d’un jutjat de la capital del Regne Unit d’un ciutadà espanyol, Eduardo Saiz-Chinchilla, acusat d’esberlar les caixes d’almoines del temple i saquejar la botiga de souvenirs de joies d’argent i or i de no presentar-se a un judici.
El Regne Unit no ho tindrà fàcil per aconseguir que s’extradeixi l’acusat. El ministeri fiscal raona que s’ha de rebutjar la petició de lliurament a les autoritats britàniques perquè ha passat massa temps i l’acció hauria prescrit. De fet, considera que els fets, de març del 2013, superen amb escreix els cinc anys que el Codi Penal espanyol preveuen pels robatoris amb força d’aquesta mena. És més, considera que la justícia britànica no va fer cap pas, fins a dictar l’ordre de detenció internacional, que interrompés la prescripció. Tot i entendre que hi ha prou indicis per jutjar-lo i recorda el nombrós historial d’antecedents del reclamat per aquest tipus de delicte, la Fiscalia argüeix que l’acció ha prescrit i s’oposa a entregar el lladre d’almoines a Londres.
Un rastre de sang va delatar el lladre
Segons la causa judicial, els fets es van produir el diumenge 3 de març del 2013, cap a dos quarts de deu del vespre. El personal de seguretat que estava treballant a la Catedral de Saint Paul va descobrir que dues caixes de donatius havien estat obertes a cops i que s’havien emportat calés. Ara bé, el lladre havia comès una errada clamorosa, i és que amb els cops s‘havia fet mal, i va deixar un rastre de sang que els va portar fins a una porta del jardí de la catedral, que normalment estava tancada per dins: seria per on hauria fugit Saiz-Chinchilla.
El pispa no en va tenir prou amb el que va manllevar de les caixes dels donatius i va decidir, sense canviar de zona ni de víctima, omplir-se una mica més les butxaques. Així que va decidir assaltar la botiga de records del temple. Els dependents de la botiga, en entrar a l’establiment, van veure que l’exposició estava desordenada i que hi mancaven peces de joieria d’argent i d’or, que tenien un valor estimat de 2.096 lliures esterlines, uns 2.300 euros. Van telefonar a la policia i un cop personats els agents van descobrir un nou rastre de sang. Amb aquestes mostres, el laboratori forense d’Scotland Yard va trobar l’ADN, que corresponia a l’espanyol Saiz-Chinchilla, que va ser detingut el 27 de març del mateix any, i en l’escorcoll del seu domicili hi van trobar objectes de la botiga de regals. L’acusat va ser citat a judici el 19 de juny però no s’hi va presentar, per la qual cosa la justícia britànica va posar el seu nom en recerca i captura.
Un cop localitzat a Espanya, però, el ministeri fiscal espanyol considera que no se’l pot extradir per una qüestió formal i de garanties com és el temps que ha transcorregut des dels fets i les maniobres del Regne Unit per trobar-lo. En l’escrit del ministeri públic, al qual ha tingut accés El Món, consta que entre el 19 de juny del 2013 i el 9 de desembre del 2020, data en la qual es va dictar l’ordre de detenció internacional, han passat 7 anys, 5 mesos i 20 dies, fet que excedeix el termini de prescripció de 5 anys previst per a aquest tipus de delictes en l’article 131.1, paràgraf quart del Codi penal. Així que, de moment, rebutja extradir el lladre si la justícia britànica no acredita alguna acció processal que determini la interrupció d’aquest termini. En qualsevol cas, el fiscal alerta que només en aquest cas estudiaria l’extradició pel delicte de robatori, però no pel fet de no haver-se presentat al judici, “atès que la no presentació davant d’un tribunal per persona investigada o acusada no constitueix infracció de cap classe conforme al dret penal espanyol”.
7 
2 