Confessió sense embuts i inèdita –o molt poc freqüent– en la sala de judicis del Palau de Justícia de Barcelona. El pres de Brians 2 jutjat per matar-ne un altre a punyalades l’any 2020 ha explicat aquest divendres amb pèls i senyals el que va fer i per què. “No tenia res a perdre”, ha dit com a argument per justificar per què va acceptar l’assassinat per encàrrec que algú –no ha aclarit qui– li va demanar com a “favor”.
Quan es van produir els fets, el 13 d’octubre del 2020, l’home que ha fet aquesta confessió ja complia una condemna de 18 anys per un altre assassinat, en aquell cas amb arma de foc, segons recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN). La sentència per aquest crim anterior era ferma des del 2014, però el reclús ja tenia currículum abans, i havia estat a la presó repetidament des del 2003. Un cop condemnat pel primer assassinat, l’any 2016 va apunyalar un altre pres i dies abans de l’homicidi del 2020 havia clavat un cop de puny a un altre company de Brians.
Amb tota aquesta motxilla, segons ha explicat aquest divendres –en una sessió del judici en què només ha volgut respondre a les preguntes de la seva advocada–, va decidir fer el que algú li havia demanat, ja que va arribar a la conclusió que, fos com fos, moriria a la presó. Per això diu que “no tenia res a perdre”.
Un ganivet que ha assegurat que feia dos anys que tenia a la presó
Ell mateix ha relatat que tenia amagat un ganivet amb una fulla de 20 centímetres des de la tardor del 2018, un detall que si es pogués comprovar deixaria en molt mal lloc els funcionaris de la presó, que haurien d’haver descobert l’arma en un moment o altre. Sigui cert o no que feia dos anys que tenia el ganivet –està diagnosticat d’un trastorn de personalitat–, el cert és que aquell funest 13 d’octubre del 2020 el tenia i el va fer servir. Pels volts de les set de la tarda, va acostar-se a un intern al pati i el va cosir a ganivetades: els forenses van comptar 11 ferides incisives i 12 de penetrants, que li van tocar el cor, el pulmó, el fetge i l’artèria caròtida.
“Si ho veig just, ho faig”, ha argumentat per explicar per què va acceptar el suposat encàrrec contra un home que estava condemnat per prostitució de menors. Per acabar d’arrodonir la seva justificació, ha apuntat que la seva filla i la seva neboda havien estat violades, segons ha assegurat, anys enrere. Ha assegurat que mai ha fet mal a “innocents”.
A canvi de la seva confessió –que ratifica la que ja va fer des d’un primer moment, malgrat que feia poca falta perquè el crim es va produir davant de la resta de presos del mòdul que eren al pati i diversos funcionaris–, només demana que se’l traslladi a una presó d’alta seguretat fora de Catalunya, on ningú el conegui. Vol anar a una presó de Madrid o la de Puerto de Santa María, a Cadis, en un mòdul per a condemnats per terrorisme, sense presos comuns.
La Fiscalia demana una condemna de 28 anys de presó
Amb plantejaments més tècnics, la seva advocada reclama que l’absolguin perquè va actuar “ofuscat” contra la víctima, condemnada per prostitució de menors, va confessar de seguida i pateix un trastorn de la personalitat. En canvi, la Fiscalia demana que el condemnin a 28 anys de presó per assassinat amb traïdoria, i atemptat a l’autoritat –va amenaçar els funcionaris que li volien prendre el ganivet– amb l’agreujant de reincidència. L’acusació particular, en nom de la família de la víctima, ha recordat que el ganivet que va fer servir havia estat introduït al centre d’alguna manera –no era de la cuina de la presó–, cosa que posa en dificultats les autoritats penitenciàries. De fet, la família ha renunciat a la indemnització en la condemna perquè la Generalitat ja ha avançat la compensació econòmica pel cas.
