Dura estirada d’orelles al ministeri fiscal i a les acusacions particulars. Així es pot definir la sentència de la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona que ha absolt per defectes de forma un home acusat d’abusar fins a set menors d’entre cinc i nou anys en una mesquita de Vic on feina de professor. La fiscalia i l’acusació particular li demanaven més de 42 anys de presó per abusos i exhibicionisme, i deu mil euros per a cada víctima. Però els magistrats han decidit absoldre’l de tots els càrrecs davant l’evidència de clamoroses errades processals exposades per la defensa del cas, en mans del lletrat Víctor Ballbé.
En la seva sentència, a la que ha tingut accés El Món, el Tribunal considera “incomprensible” que a fiscalia i les acusacions particulars, i, de retruc, al jutge instructor, se’ls hi passessin greus defectes de forma que han vulnerat les garanties i els drets de l’acusat. De fet, han anul·lat qualsevol acusació. Un exemple de la gravetat dels defectes ressaltats per la defensa és que la pròrroga la instrucció es va aprovar quan ja havia caducat el primer termini de sis mesos.
Un cas que s’arrossega des del 2017
La resolució analitza els dos defectes de forma processal que han argumentat l’absolució. En primer terme, la pròrroga de la instrucció que a més de ser fora de termini es va aprovar d’espatlles de l’investigat. Una decisió que va deixar l’investigat sense cap possibilitat de defensa i que, segons l’Audiència de Barcelona, li va vulnerar de ple els seus drets fonamentals. El segon gran defecte és que la declaració de l’investigat en instrucció es va portar a terme quan ja s’havia tancat el termini d’instrucció de sis mesos. Les set pàgines de la sentència constitueixen un manual de com no espot dur a terme una instrucció. Així, en el seu fonament jurídic segon, el tribunal retreu durament que sis mesos després de presentar-se la querella, el 2 de gener de 2017, “no s’havia practicat gairebé cap diligència, més enllà de la ratificació de la querella”.
En concret, nou dies després de la denúncia es va incoar el procediment penal, però la pròrroga es va acordar el 21 de juliol del mateix any, 8 dies després d’exhaurir el termini -que és de sis mesos- i sense comunicar-ho a l’acusat. Així, el seu lletrat no va poder interrogar les víctimes. La secció cinquena subratlla que no va ser fins a l’octubre del 2017, deu mesos després d’obrir-se la causa, que es va citar a declarar l’investigat. D’aquí el tribunal considera nul·les totes les diligències des del 13 de juliol de 2017. “Incomprensiblement, ni el ministeri fiscal ni l’acusació particular van advertir que el termini d’instrucció estava pròxim a acabar i no van sol·licitar pròrroga”, remarquen els magistrats. L’advocat Víctor Ballé no amagava la seva satisfacció per haver triomfat la “legalitat” per davant “d’altres consideracions”. De fet, l’acusat va al·legar que les acusacions podrien haver consistit en un muntatge dirigit per la direcció de la mesquita amb qui hi tenia “discrepàncies”.
