Francesc Bañeres tornarà a ser el màxim representant de la fiscalia a Catalunya. Bañeres, un veteraníssim del ministeri públic i un dels estrategs de la batalla judicial contra el Procés, és l’única candidatura presentada per dirigir una fiscalia complexa i amb una agenda d’actuacions al voltant de l’actualitat política catalana. Així té garantit cinc anys més de mandat. Per altra banda, també es renovarà la fiscalia en cap de Barcelona que recaurà en mans de Neus Pujal, després de la jubilació de Concepción Talón.
Ara el procediment obert continuarà amb l’aprovació de les candidatures el pròxim 9 de maig per part del Consell Fiscal. Un cop s’hagi aprovat serà el Consell de Ministres qui signi els nomenaments. En tot cas, el relleu a Barcelona suposa un canvi amb el benentès que Pujal se l’adscriu al sector progressista després d’una dècada on la fiscalia de Barcelona està sotmesa a la tendència conservadora i la renovació del mandat de Bañeres mostra continuïtat i la confiança en què coneix bé l’entramat del ministeri públic i els seus sectors i famílies a Catalunya.
Bañeres, fiscal des de 1985
Francesc Bañeres és un tortosí nascut el 1959 que defuig de les estridències. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va ingressar a la carrera fiscal l’any 1985. Com a primer destí va tenir la fiscalia de Las Palmas. Vuit anys després, però va tornar a Catalunya, a la fiscalia provincial de Barcelona, on va arribar a ser degà de la Secció de Delictes Econòmics que el 1995 havia instaurat feia dos anys l’històric Carlos Jiménez Villarejo. Allà va començar a forjar una magnífica relació laboral amb el seu tinent fiscal actual, Pedro Ariche. Tots dos van ser els primers fiscals del Cas Palau o de casos com La Seda, Carulla o Messi.
El seu protagonisme, però, es va disparar l’any 2013, quan va obtenir la plaça de tinent fiscal. Va ser escollit d’entre una terna formada per ell, per en José Joaquín Pérez de Gregorio, un dels noms forts a Catalunya de la Unión Progresista de fiscales i Martín Rodríguez Sol, que va defensaar la consulta sobiranista i posteriorment va anar a les llistes d’Unió Democràtica al Parlament a les eleccions del 27 de setembre de 2015, una candidatura encapçalada per Ramon Espadaler. A partir d’aleshores, Bañeres va ser la mà dreta de José Maria Romero de Tejada amb qui va dissenyar les primeres actuacions contra el sobiranisme a Catalunya com la querella pel 9-N, amb Emilio Sánchez Ulled. Amb la mort sobtada de Romero de Tejada, Bañeres va ser entronitzat al capdavant de la Fiscalia Superior on s’ha mantingut ferm contra el Procés. En el seu discurs de nomenament, Bañeres va ressaltar el “rigor i la fermesa” del ministeri públic davant el Procés sobiranista. Ara bé, Bañeres ha intentat refer les relacions institucionals amb la Generalitat, i se n’ha sortit amb cert éxit, i s’ha mantingut al marge de militar en alguna de les associacions.
Neus Pujal
Neus Pujal, progressista, agafa el relleu de Concepción Talón que el mes passat va anunciar la seva jubilació. Pujal arriba de la fiscalia de Sabadell i després d’un any a la fiscalia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Va dirigir l’acusació per desobediència en la vista contra la consellera Meritxell Serret per la seva relació amb els fets del Primer d’Octubre. Un judici en el qual va negar que hi hagués motivacions polítiques en la seva acusació perquè entre d’altres coses, no s’havia processat cap votant del Primer d’Octubre per haver participat en el referèndum. Sota el seu mandat s’han portat acusacions contra els casos de La Manada de Sabadell o el cas de la residència geriàtrica de Palau Solità i Plegaments on hi va detectar falta de diligència durant la pandèmia.
11 
1 