La Generalitat analitza un grup de talls de llum ocorreguts en 11 municipis catalans fa un any i mig i analitza si cal sancionar Endesa per mal servei. En concret, estudia centenars de talls de llum que es van produir de novembre de 2020 a gener de 2021, coincidint amb el temporal Filomena. La Direcció General d’Energia del Govern explica a El Món que ha obert 11 expedients a l’elèctrica per suposada mala qualitat en el servei i mira si pot multar-la per un total de 1.698 talls, després que Endesa hagi transmès el detall d’incidències a aquest diari, arran d’una petició al Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya.
Abans d’aquesta investigació, l’administració catalana ja havia obert altres expedients a Endesa. De fet, l’última vegada que va sancionar-la va ser per les interrupcions de servei entre 2015 i 2019 a diversos punts del país. Aleshores la companyia va haver de pagar 7 milions d’euros.
Per esclarir els fets, la Generalitat va requerir a la companyia a principis de l’any passat un informe detallat amb els talls de llum a Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Gavà, Montcada i Reixac, Rubí, Sabadell, Terrassa, Viladecans, Igualada i Ripollet. Així mateix, va demanar als ajuntaments col·laboració per conèixer les casuístiques concretes de cada territori. L’anunci el va fer l’exconseller d’Empresa i Coneixement Ramon Tremosa.
Des d’aleshores, es van detectar més de 1.600 casos, dels quals 360 pertanyen a Barcelona, 227 a Badalona, 31 a Cerdanyola, 128 a Gavà, 38 a Montcada i Reixac, 123 a Terrassa, 256 a Sabadell, 34 a Ripollet, 434 a Viladecans -aquí s’investiga des del gener de 2019 al desembre de 2020- i 67 a Rubí. En el cas d’Igualada, no consten dades.
La informació que ha d’analitzar la Generalitat és complexa. És per això que, des d’aquell expedient informatiu inicial, es van obrir 11 casos separats, un per cada municipi investigat. D’aquests, 10 ja han complert la fase inicial i només queda pendent resoldre el de Ripollet. “En breu”, expliquen fonts de la Generalitat, en declaracions a El Món. La conclusió de la resta de documents és estudiar si hi ha base legal per a una sanció: “Considerem que es pot haver produït un incompliment de la normativa i obrim la proposta d’un expedient sancionador”, afirmen.
Històricament, el moviment veïnal i Endesa han mantingut opinions contraposades sobre què passa amb els talls de llum. Els activistes asseguren que la companyia no manté en prou bon estat la seva xarxa, mentre que l’elèctrica atribueix moltes incidències a plantacions de marihuana o subministraments irregulars, és a dir, a gent que té punxada la llum, amb el perill d’incendi que això comporta.
Endesa explica que després del Filomena ha fet una inversió de 16 milions d’euros per reforçar la xarxa elèctrica a les comarques més afectades pel temporal. La companyia explica que les incidències van ser nombroses a causa d’una meteorologia adversa que, de fet, va obligar la Generalitat a activar els plans NEUCAT, INUNCAT i VENTCAT en diversos punts del territori. A més, l’elèctrica destaca la “dificultat d’accés als punts on hi havia les avaries”, amb gruixos de neu de fins a 60 centímetres que van fer que 29.000 clients d’un centenar de municipis patissin algun tipus d’incidència durant aquest temporal.
Cinc dies sense llum al Raval
Un dels escenaris destacats dels talls investigats és el centre de Barcelona. El 16 de novembre de 2020, 42 clients d’Endesa van estar cinc dies sense llum al barri del Raval. El número de persones afectades és superior, perquè cada llar compta com un únic punt de subministrament. L’explicació que dona la companyia a aquest diari és breu: “Causa desconeguda”. I així amb desenes de casos. De fet, aquest és l’escuet diagnòstic de la companyia per a la majoria de talls de subministrament en aquest barri de Barcelona.
Destaquen també els talls del 5 de gener de 2021 a Badalona, on durant 16 hores i mitja 119 abonats van estar a les fosques per «necessitats pròpies urgents de la companyia», o els 35 clients de Cerdanyola que van patir l’avaria d’un cable subterrani de baixa tensió que els va deixar sense subministrament durant més de vuit hores. A Gavà destaquen nou interrupcions de servei superior a les 20 hores per sobrecàrregues en tots els casos i, a excepció d’un, per degradació del material. De fet, aquesta causa, la de la superació de la capacitat admesa per la línia és el motiu més comú pel qual falla el sistema en aquest municipi del Baix Llobregat.
A Viladecans no destaquen incidències majors entre l’octubre de 2020 i el gener de 2021. No obstant això, el temporal que va haver-hi a finals de gener de 2020 va deixar més de 20 clients d’aquest municipi sense subministrament durant més de 20 hores. De fet, un d’ells va estar sense electricitat a casa durant 31 hores. Va ser el 28 de gener.
17.995 clients a Barcelona han patit les molèsties pels talls de llum entre finals de 2020 i principis de 2021. A Badalona n’han estat 9.511 els que en algun moment no han tingut corrent elèctric. A Sabadell 4.605, a Terrassa 4.435, a Ripollet 3.615, a Rubí 1.672, a Gavà 1.661, a Montcada i Reixac 1.310. A Viladecans les afectacions engloben un període molt més ampli, de dos anys, i les han patit 17.997 abonats.
Què diu la llei?
"El disseny de les instal·lacions i les condicions d’explotació han de realitzar-se de forma que quedi garantida la capacitat per atendre la demanda de subministrament, inclús en períodes de demanda punta estacional", detalla la llei catalana de garantia i qualitat del subministrament elèctric.
Endesa té un màxim de dues hores per "atendre" les incidències de la xarxa d’alta i mitja tensió i té l’obligació de restablir el 95% dels subministraments caiguts, tal com concreta la norma. Ara bé, aquest principi no és d’aplicació si l’avaria és atribuïble a una "força major" o terceres persones. Així mateix, la companyia ha d’informar a la Generalitat i als ajuntaments afectats sempre que hi hagi una incidència d’aquest tipus que superi els 30 minuts. Davant l’incompliment de la llei, la Generalitat es reserva el dret a sancionar amb multes d’entre 600.000 euros i 30 milions d’euros a la companyia.
"La xarxa està dimensionada" d’acord amb les seves capacitats, prometen fonts d’Endesa, que expliquen que una de les causes dels talls de llum és el frau elèctric. Davant la possibilitat d’una sanció, expressen tranquil·litat: "La companyia està amatent, respectarà les decisions de l’administració, com no pot ser d’una altra manera, i es reservarà el dret a recórrer la resolució presa si considera que no és adequada". Sobre la investigació de l’administració, res a dir: "La companyia no vol fer declaracions sobre el procediment administratiu".
Fonts de la Direcció General d’Energia expliquen a aquest diari que és una tasca minuciosa, que és fa amb uns recursos humans limitats i que, per tant, cal temps per decidir quin serà el següent moviment de l’Administració. Més quan aquest procés suposa un cost per les arques públiques, que sufraguen tots els contribuents, justifiquen. No hi ha, doncs, dates subratllades al calendari sobre quan es pot acabar resolent tot plegat. Mentrestant, l’administració ha encarregat una sèrie de tasques a fer a la companyia, amb l’objectiu d’evitar nous incidents.
Un any per obtenir les dades
Les dades d'aquest article s’han obtingut a través d’una petició al Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya, realitzada el 6 d’abril de 2021. Fa més d'un any es va sol·licitar el registre detallat dels talls de llum als municipis que el Govern va anunciar que investigava, per tal de determinar si Endesa havia fallat en la seva obligació de prestar el seu servei de forma correcta. Inicialment l'empresa va declinar entregar les dades, que l’administració va considerar d’interès públic, perquè considerava que això afectava els seus "interessos econòmics i comercials". De fet, assegurava que lliurar-les contribuïa al "descrèdit empresarial" i a la seva reputació, segons va informar l’ens públic al sol·licitant en una de les resolucions entregades.
Endesa, en un recurs de reposició, posava en dubte que es fes un "ús adequat i respectuós" de la informació transmesa, al·legava que la documentació requerida tenia un "caràcter abusiu", que suposava una "tasca complexa d’elaboració" per a la companyia i considerava que les dades demanades eren confidencials. Més tard va presentar un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aturar el procediment administratiu d'entrega de les dades. Allà va sol·licitar mesures cautelars per suspendre l’execució de la resolució administrativa que, de nou, no van ser concedides, perdent així la batalla judicial. Finalment les dades completes sobre els talls de llum han estat lliurades al periodista sol·licitant aquest mes de maig.
