La caiguda sostinguda de la natalitat des del 2008 obliga Educació a ajustar l’oferta escolar. Un ajustament que arriba sobretot a través de la reducció de ràtios, però que s’aplica especialment a l’escola pública. La Generalitat, lligada de mans i peus per un decret de 1993, no pot obligar la concertada a rebaixar les seves ràtios a cada curs per compensar la sobreoferta en educació infantil, però ha perdut l’oportunitat d’influir-hi amb la darrera renovació dels concerts. El departament ha blindat pràcticament la totalitat dels grups concertats d’infantil (912 dels 931 que han acabat el curs), que mantindran el finançament els pròxims sis anys, independentment de si el seu municipi necessita o no aquestes places.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de l’entitat equitat.org, que demana una gestió conjunta i estructural de l’oferta escolar. “Era el moment de reestructurar-la, renovant les concessions a les escoles concertades, però ajustant el nombre de places que subvenciones a cada centre”, remarca a El Món la directora de la investigació, Mònica Nadal, que també demana subvencionar únicament “les escoles que omplen grups”. La seva no és l’única veu a favor d’una estratègia conjunta entre la pública i la concertada; la Síndica de Greuges de Catalunya també ho demana, situant la renovació dels concerts –un cop cada sis anys– com un moment “clau” per “reduir la possible sobreoferta estructural del sector concertat”.
L’estudi analitza l’oferta de l’última dècada i avisa que la pública ha perdut un 25% de places ofertes a infantil, mentre que la concertada un 20%. La distribució de ràtios també és desigual: un 20% dels centres concertats tenen la ràtio màxima de 25 alumnes a I3 i un 28% ràtios de 21-24 infants, mentre que, a l’escola pública, el 94% té ràtios per sota dels 20 alumnes i només un 6% està entre els 21-24. Dades que demostrarien, apunta Nadal, que els ajustos per controlar la sobreoferta del sistema “recau sobretot en l’escola pública”. La síndica també avisa que fenòmens com aquest passen perquè, a diferència de la concertada, l’oferta sí que es pot reduir “any rere any” al sector públic, “abans del procés de preinscripció”.
Per tant, amb la normativa actual, la negociació dels concerts esdevé a hores d’ara l’única via possible per rebaixar l’excés de places a infantil al sector concertat. No només per les limitacions del decret de regulació de 1993, sinó també perquè la Llei d’Educació Catalana (LEC) de 2007 és “insuficient” per forçar els centres subvencionats a una reducció de places, al·lega Nadal. “Quan tens una llei has d’ajustar tots els instruments legals perquè sigui realment efectiva”, defensa. L’increment migratori dels últims anys, que podria haver compensat l’oferta amb la demanda, tampoc ha estat suficient per capgirar la tendència.
La conselleria d’Esther Niubó evita parlar només d’infantil i defensa que s’ha aprofitat el procés de renovació de concerts per eliminar un total de 297 grups –la majoria per segregar per sexes– i que retirarà el finançament a les escoles que no arribin al mínim establert (14 alumnes a infantil i primària i 20 a secundària). “Els concerts –afegeix– es tornaran a renovar amb el curs començat, tant a la baixa com a l’alça. Dit d’una altra manera: si finalment es renova un concert és perquè compleix amb les necessitats d’escolarització de la seva zona educativa”, asseguren fonts del departament. María Segurola, segona experta que ha participat de l’estudi, hi replica i es pregunta “què entenem per necessitats d’escolarització”. Segons el seu punt de vista, la visió del departament està més encarada a la demanda d’una escola que a les necessitats del conjunt d’un municipi. “N’hi ha on es renoven concerts perquè s’arriba al mínim quan hi ha altres escoles que podrien tancar”, reflexiona l’experta.
Què passa si hi ha sobreoferta?
La caiguda de la natalitat pot acabar amb algunes escoles o, si més no, dibuixar un futur amb grups molt petits, especialment en municipis petits. Malgrat ser una de les principals lluites sindicals, una reducció excessiva de ràtios pot ser inviable si la Generalitat no dota de més efectius les escoles. Un neguit que s’afegeix a l’últim avís de l’OCDE, que desaconsella a Catalunya una reducció generalitzada de les ràtios i demana actuar només en els centres de més complexitat.
D’altra banda, els experts remarquen que la sobreoferta genera més segregació escolar i condiciona la demanda. “Les famílies, en el fons, no expressen preferències, fan apostes segures”, detalla Nadal. “Per tant, si tens dues escoles que t’agraden, una pública i una concertada, doncs acabaràs optant per aquesta segona, que segur que tindrà plaça”, comenta.
La descompensació de ràtios també facilita una distribució desigual dels alumnes de més complexitat. Els centres públics tenen una reserva de places per a alumnes amb necessitats especials, una reserva pensada perquè els alumnes vulnerables no es concentrin en els mateixos centres. “Però si els centres públics tenen ràtios més petites, mantenint la mateixa reserva, el percentatge d’alumnes vulnerables sobre el global serà més alt”, detalla Nadal. “Pot ser un peix que es mossega la cua: l’escola pública és cada cop més complexa, cosa que genera més incentius per anar a la concertada”, conclou. En aquest sentit, els ideòlegs de l’informe insisteixen que, amb la renovació dels concerts, la Generalitat també ha perdut una oportunitat per negociar una implicació major de la concertada en la lluita contra la segregació.
Barcelona i vuit municipis més com a exemple
Algunes ciutats han apostat per reduir la seva oferta de manera voluntària. És l’exemple de nombroses escoles de Barcelona, que han pactat amb l’Ajuntament –ara amb Jaume Collboni però també anteriorment, amb Ada Colau– una reducció d’aquestes ràtios. Vuit ciutats més també han aconseguit tancar algunes línies d’I3: l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Reus, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Gavà i Jorba. Aquesta estratègia ha permès reduir 28 línies d’infantil en total, però un aspecte “tan important” no pot recaure “en mans de la bona voluntat dels centres”, critica Nadal.
Els municipis esmentats han volgut compensar l’oferta i evitar, entre altres motius, una competició entre escoles de la ciutat, l’últim gran escull d’aquesta sobreoferta. Si una escola pateix perquè li tanquin una línia mourà mans i mànigues per aconseguir alumnes, generant-ne una dinàmica competitiva amb escoles veïnes. “Inevitablement, sense gestionar la sobreoferta estàs promovent aquesta competició”, qüestiona Nadal. “La pública funciona segons els criteris del departament, però la concertada va segons la demanda. Està més exposada a haver de captar alumnes per mantenir el concert, i pot activar estratègies més salvatges”, conclou l’experta, que alerta d’una dinàmica “impròpia” del sistema educatiu.
