Quatre anys després, els resultats del val escolar continuen sent tota una incògnita. Les Associacions Federades de Famílies de Catalunya (aFFaC) insisteixen que no hi ha cap indicador clar que apunti que la mesura ha servit per “pal·liar l’impacte de l’increment del cost de la vida” sobre les famílies, l’objectiu que persegueix la Generalitat amb aquesta iniciativa. El val, de caràcter universal, no segrega entre alumnes de l’escola pública i concerta ni distingeix entre nivells de renda. Per a la directora de l’aFFaC, Lidón Gasull, la iniciativa pot fins i tot “accentuar les desigualtats”.
El val escolar va entrar en vigor l’estiu de 2023, sota el mandat de Pere Aragonès (ERC), i ja aleshores no va satisfer les principals associacions de famílies, crítiques amb una política “que no s’adapta al funcionament del sistema educatiu”. La Generalitat hi destina un total de 50 milions d’euros anuals, transformats en dos vals de 30 euros que les famílies poden gastar en múltiples productes, de llibretes o bolígrafs a llibres i jocs infantils. L’associació aFFaC, que representa unes 600.000 famílies, assegura que cap escola ha deixat de cobrar la quota de material i que, només en alguns casos, els centres l’han intentat reduir.
Després de les crítiques dels primers anys, la Generalitat va obrir la porta a cedir el val a les escoles, de manera que els centres poguessin crear una bossa de diners prou àmplia que alleugerís la quota de material. Ara bé, Gasull remarca a El Món que les direccions “envien circulars a les famílies” demanant tot el contrari. “El material de les escoles es compra per socialitzar-lo, que una família el cedeixi i una altra no és un problema de gestió important per a elles”, detalla.
“És una mesura pensada a incentivar el consum; el subjecte no són les famílies sinó els comerços”, sentència finalment la directora de l’aFFaC. Fins i tot en aquest sentit, el Gremi de Llibreters de Catalunya també qüestiona que els beneficis dels vals s’han acabat repartint entre poques marques, excloent-hi les llibreries i papereries més petites. Segons un informe de la Sindicatura de Comptes del 2024, només sis empreses van concentrar la matitat de l’import bescanviat (el 47,84%) els primers anys de la mesura.
Sobre aquesta qüestió, la mateixa administració admet que “les cadenes més grans acumulen més vendes”, si bé defensa que, en les campanyes anteriors, “el consum es va repartir entre tots els establiments adherits”. En una resposta a El Món, la Generalitat detalla –sense rebatre les proporcions que esmenta la sindicatura– que l’any passat va haver-hi bescanvi de vals en 2.068 botigues, cosa que suposa el 90% dels establiments adherits. L’estiu anterior van participar de la campanya 2.147 botigues i aquest any n’hi ha 1.819.
Que el val sigui universal respon a una lògica cost-benefici
Una altra crítica de les famílies és que el val no té en compte la renda familiar de qui el demana. La investigadora Laia Narciso, coordinadora del grau en Antropologia Social i Cultural de la UAB, emmarca aquest fet una “lògica cost-benefici” de l’administració. La injecció —tant econòmica com de temps– que la Generalitat hauria de fer per discriminar positivament segons la renda suposa un cost massa elevat per una mesura que, a di de comptes, només suposa una inversió de 50 milions d’euros. “D’aquesta forma, la Generalitat pot arribar a més gent destinant-hi menys recursos”, remarca l’experta.
D’altra banda, afegeix Narciso, les mesures universals també tenen avantatges “perquè arriben a totes les famílies, reforcen la idea de l’educació com un bé públic i eviten l’estigmatització que poden generar algunes prestacions focalitzades”. “Les recomanacions europees en matèria de pobresa infantil –continua– insisteixen precisament en la necessitat de combinar mesures universals de garantia de drets i benestar amb actuacions específiques dirigides als infants i famílies en situació de més vulnerabilitat”.
Els experts demanen “mesures estructurals”
Laia Narciso recorda, en tot cas, que les principals recerques i recomanacions europees indiquen que les desigualtats educatives estan estretament vinculades a la pobresa infantil, “que és un fenomen multidimensional”. “Per això, les polítiques amb més capacitat transformadora acostumen a ser les que actuen sobre factors estructurals”, assegura en conversa amb el diari. És a dir, que no hi ha res més efectiu que “garantir ingressos adequats a les famílies” i “assegurar la gratuïtat efectiva de l’educació”.
En aquest sentit, la primera “contradicció” té a veure amb la càrrega econòmica que li suposa a les famílies l’escolarització d’un fill malgrat que l’escola catalana “és de caràcter universal i pública”. “El val pot alleugerir una despesa que afecta moltes famílies i facilitar l’accés a determinats recursos educatius, però això no implica necessàriament una reducció significativa de les desigualtats educatives, que tenen causes molt més àmplies relacionades amb els ingressos familiars, les condicions d’habitatge, la salut, les oportunitats educatives fora de l’escola o les xarxes de suport disponibles”, reflexiona l’experta en equitat.
L’aFFaC comparteix el diagnòstic, però posa en relleu la manca de mesures estructurals i la poca efectivitat d’un val escolar que “ni arriba a tothom ni elimina les quotes de material”. En aquest sentit, les famílies demanen reinvertir els 50 milions destinats al val a mesures “realment estructurals”. “En quants centres de certa complexitat podem arribar amb aquests diners? Estudiem-ho, de manera que hi hagi escoles que puguin eliminar la quota de material escolar. Això és fàcil i seria un pas endavant”, defensa Gasull.
