La consulta sindical organitzada per la USTEC, sindicat majoritari entre el col·lectiu docent, la CGT i la Intersindical ha reforçat les intencions d’aquestes formacions, partidàries d’”intensificar el conflicte” que viu la comunitat educativa per forçar Educació a renegociar l’acord signat només per la UGT i CCOO. Unes 29.000 persones –el 88,5% dels que van respondre l’enquesta– van votar a favor de continuar la vaga i el 57% demanava més dies de vaga que al març.
La consulta plantejava múltiples preguntes. Entre elles, quants dies de vaga estava disposat a afrontar el col·lectiu docent. “La consulta avala continuar i intensificar, però no dona majoria directa per a la indefinida”, resumeix la USTEC. Quatre de cada deu docents (el 37,9%) demanava la indefinida, mentre que sis de cada deu (62,1%) apostava per un format més lleuger. “Per això el calendari combina el model territorial del març, jornades a tot Catalunya i espais d’escalada si el Govern manté el bloqueig”, sentència el sindicat.
Els docents, recollint la mitjana de totes les respostes, estan disposats a aturar 4,67 dies; excloent-hi els partidaris d’aturar el conflicte, la mitjana augmenta fins als 5,25. El format finalment escollit planteja un mes de vagues amb dues aturades a cada territori i tres unitàries a tot el país. Cada claustre, per tant, farà cinc dies de vaga entre maig i juny.
Per què s’aposta per aquest model territorialitzat?
Des de la USTEC detallen que el calendari busca sostenir la pressió “sense esgotar de cop la força del col·lectiu”. “Permet començar abans que FP i batxillerat acabin les classes, prolongar el conflicte prou dies per obrir marge de negociació i fer visible que el Govern no pot tancar el curs sense donar resposta a les demandes de la majoria”, defensa el sindicat.
Aquest model permet als sindicats mantenir una agenda mediàtica àmplia, sense el risc de divisió que suposa una aturada indefinida. Una pressió, confien els sindicats, que sumi altres accions destacades, com el veto a les colònies. Més de 800 centres s’han adherit al manifest que demana aturar les sortides i les agrupacions de cases de colònies i les entitats de lleure avisen que el curs vinent es notarà. Aquesta acció, segons ha apuntat l’Associació Catalana d’Empreses de Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC), afectarà 5.000 els treballadors a tot el país.
Les protestes del maig coincidiran amb la primera paga extra que rebran els docents fruit de l’acord amb la UGT i CCOO. Un augment d’uns 800 euros, el primer de diferents increments anuals que s’executaran els pròxims quatre anys. De cara al 2029, els docents cobraran un 30% més del complement específic. Els sindicats crítics amb l’acord insisteixen que aquest increment no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu que hi ha hagut des de les retallades del 2010 i que l’acord s’ha tancat quan la negociació encara no estava esgotada.
