Final del culebrot a la comunitat educativa. El Departament d’Educació es va despenjar, in extremis, amb una proposta per evitar les vagues del 7 i 28 de setembre a les escoles i instituts catalans que els sindicats no han pogut rebutjar. Després de mesos de batussa entre la comunitat educativa i la conselleria liderada per Josep Gonzalez Cambray finalment s’ha arribat a un acord que permetrà evitar noves mobilitzacions i aturades i alhora revertir una de les retallades més importants en educació. L’acord es basa en la recuperació de l’horari lectiu anterior a les retallades, és a dir, que els professors puguin tornar a disposar d’una hora més per a coordinació i atenció a les famílies.
A més, suposa l’entrada al sistema educatiu de 3.500 docents. La secretària general de CCOO Educació, Teresa Esperabé, assenyala en aquesta entrevista que la proposta era “irrenunciable” però admet que no estan del tot satisfets pels tempos i les filtracions a la premsa per part de la conselleria.
Què ha fet que la proposta d’Educació us hagi convençut?
Que per fi s’accepta que reduir una hora lectiva és molt important tant perquè entren molts treballadors més com perquè els docents que no fem aquesta hora amb alumnat la podrem dedicar a l’atenció a famílies, a la coordinació… El departament entén que dintre que no era la seva prioritat sí que és una demanda molt important pels centres i el sistema. Això és molt important. El segon que trobem important és que gràcies a això entraran 3.500 persones noves a treballar i tal i com està avui la societat i les pujades de preu és molt important que la gent tingui feina. A més és una mesura estructural, no com els reforços Covid que podien continuar o no, sinó que s’amplien places al sistema.
L’acord conté alguna cosa que no us acabi d’agradar?
Els tempos han anat massa justos. Això no ajuda a tenir confiança en la negociació, hem anat massa justos. El Departament durant l’agost no ens ha dit res i ara tot ha estat amb molta pressa, havia de ser per ja. No acaben d’entendre que les organitzacions necessitem un temps perquè som entitats democràtiques i hem de decidir conjuntament amb molta gent quina decisió prendre. Aquesta pressa no ens convenç, però això és un defecte de forma. A nivell de contingut, el que ja teníem calendaritzat no s’acaba de concretar a l’acord, sinó que es diu que es negociarà a la mesa. Ens preocupa que la resta de mesures no quedin concretades i assegurades.
L’acord era irrenunciable?
El que més ha pesat i creiem irrenunciable és l’entrada de més treballadors al sistema i que tots els docents puguin recuperar una retallada molt important per poder fer les altres tasques de docència. Fins ara no arribaven a tot, perquè les hores de coordinació s’havien de fer entre passadissos amb la poca qualitat que això suposa.
Es pot assegurar que aquest curs no serà tan conflictiu o encara queden qüestions enquistades?
Esperem que no sigui tan conflictiu pel bé de l’educació, però si el Departament no es compromet a calendaritzar la reversió de les retallades ens haurem de continuar mobilitzant. L’hora lectiva era una línia molt important, però no la única ni molt menys. Si no es pot continuar negociant de manera efectiva a la mesa tornarem.
En algun moment de la negociació heu estirat tant la corda que heu temut que es trenqués?
Durant l’estiu ha estat molt clar. Al juny vam dir que volíem l’hora lectiva per a tots els professors i no només per primària. El Departament s’hi va negar molts cops i allà ho vam donar per trencat. Va ser llavors quan vam convocar les vagues pel 7 i el 28 de setembre. Era irrenunciable que fos per a tots els professors perquè la secundària està patint molt i els adolescents estan pitjor després de la pandèmia, només s’han de veure les proves de competències.
Amb aquest acord es recupera la confiança amb el conseller?
Per ara no, al contrari. Ahir ens van dir les propostes i alhora la notícia del 324. Que un mitjà ho publiqui quan nosaltres no havíem ni pogut dir-ho als nostres companys de direcció no ajuda gens a la negociació. A les 10:30 ens ho deien i minuts després ja hi havia premsa. El protagonisme l’ha de tenir la mesa i els interlocutors de les dues parts.
Què queda pendent després de l’acord?
Els estadis, la resta de retallades, el calendari de l’any que ve, el decret de plantilles, els recursos per l’escola inclusiva, el procés d’estabilització… Queda un munt de feina molt important. Sobre el procés d’estabilització volem que si algú no entra com a funcionari sí que pugui tenir continuïtat en una plaça vacant. Si la conselleria canvia d’actitud anirem bé, sinó no. La clau és que s’avinguin a negociar de forma efectiva tots aquests punts, perquè fins ara les meses han estat informatives. El que exigim és que es calendaritzi tot aquest any, que no vol dir que tot es faci aquest any.
Una FP amb places per a tothom és una altra de les qüestions a resoldre?
La situació dels 20.000 alumnes sense plaça m’indigna. L’FP té una part vocacional, d’interès professional, i si vols ser auxiliar a una clínica però només hi ha places a automoció el que passarà és que abandonaràs els estudis per no poder fer el que volies. Som molt crítics. Han de fer una prospecció millor, analitzar bé els interessos dels alumnes i ampliar places allà on calguin. És un punt on estem molt a sobre, perquè que un jove es quedi sense plaça és molt injust. Els que poden permetre’s pagar van a una privada, però els que no es queden fora i deixen d’estudiar. Això no s’ho pot permetre un país que vol ser capdavanter a nivell social i econòmic.
Heu comès algun error d’estratègia en aquests mesos?
És clar. Durant els primers mesos teníem molta força i hauríem d’haver collat més el Departament per arribar a un bon acord sense haver de fer tants dies de vaga. Això és molt costós per la gent i molt cansat emocional i organitzativament. Ens agrada mobilitzar per aconseguir acords i millorar, per això potser hauríem d’haver aconseguit que el conflicte durés menys. En aquell moment no vam veure un altre camí perquè la proposta de la conselleria no era suficientment bona.
Heu sentit suport social durant les mobilitzacions?
Hem sentit suport, la gent ens deia que hem de defensar l’educació pública. Sí que és cert que algunes persones deien que una vaga tan llarga els perjudicava i era un impacte molt gran que no es veia des del 1998. Ens demanaven no allargar-ho molt, però alhora entenien que s’han de revertir les retallades.
De cara a l’opinió pública, no es va posar massa el focus en el calendari?
El calendari va ser la gota que va fer vessar el got, perquè és una cosa que normativament s’ha de consultar perquè canvia les condicions laborals. A més s’ha d’informar el Consell Escolar preceptivament. Les formes tan abruptes de dir-ho en una roda de premsa abans que ho sabés ningú és el que ho va fer esclatar. Darrere hi havia molt malestar per les retallades, els nous currículums que no s’havien debatut, el decret de plantilles, la falta de reforços… No era tant pel calendari, però ens el van imposar i va fer que ocupéssim el departament.
Hi ha hagut moments de divisió entre els sindicats. Com ho heu viscut?
És difícil, som molt diferents, per això som set. Tenim posicions diferents però hem trobar, a diferència d’altres cops, molts punts en comú. La plataforma contra les retallades era comuna i hem anat a la una per aconseguir. Ho valorem com una cosa molt positiva per la complexitat de posar d’acord set organitzacions i perquè cadascú tenim prioritats diferents. La manera de resoldre el conflicte de cadascú ha estat diferent: gent que anava més a màxims i gent que preferia anar pactant avenços a poc a poc.
Totes les organitzacions heu estat convençudes amb l’acord des del primer moment?
Majoritàriament tothom veia coses molt positives des que ens va arribar la proposta. Havíem quedat que després del procés de consulta miraríem si coincidíem en una posició o altra i que en cas que algunes organitzacions no estiguessin d’acord faríem el que votés la majoria. No tindria sentit que signéssim l’acord només nosaltres, que representem només un 16%, sinó que ha de ser majoritària tant pel pes en percentatge de cada sindicat com en número d’organitzacions. No ha de ser unànim però sí majoritari perquè sinó no tindria cap sentit.
7
