Les altes temperatures de l’estiu són el primer indicador. Les tempestes, el segon. Una de cada quatre escoles de Catalunya són d’abans del 1960, cosa que genera un parc d’edificis envellit que requereix actuacions urgents. I, en moments crítics com l’últim temporal, aquestes necessitats són encara més visibles. Les pluges d’aquest cap de setmana, que han continuat avui en algunes zones del litoral i prelitoral, han fet visible una crisi que afecta de forma més o menys global les infraestructures educatives del país. Segons l’últim balanç d’Educació, s’ha suspès l’activitat lectiva als municipis de Granollers, la Roca del Vallès, Òrrius, Canovelles i Cardedeu (Vallès Oriental). També en quatre escoles de Vilanova del Vallès i dues de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental).
Més enllà d’aquesta suspensió, motivada pel mal estat dels edificis i la meteorologia, hi ha un total de 87 escoles i instituts que han patit alguna incidència derivada del temporal. De tots aquests centres, n’hi ha 24 en què ha estat necessari modificar el servei habitual. No totes aquestes incidències responen a problemes estructurals. En alguns casos s’ha enfangat l’exterior o han caigut talussos pròxims a l’edifici, però, en d’altres, el mal estat de la infraestructura sí que ha facilitat les inundacions.
Alguns exemples són el centre Jaume Tuset de Ripollet, que pateix filtracions al sostre i està sense electricitat; el Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar) i l’Institut Professional de Turisme Eqüestre del Maresme (Santa Susanna), inundats tots dos; o l’escola Bellavista-Joan Camps i Giró (les Franqueses) amb fang a les aules. D’altra banda, des de l’escola Poeta Foix de Barcelona asseguren que fa dues setmanes que tenen inundacions diverses. En aquest últim cas, el centre s’ha inundat parcialment pel desbordament d’una canonada d’aigües fetals, ha apuntat l’AFA a l’Agència Catalana de Notícies.
No és la primera vegada que una situació meteorològica posa en escac les infraestructures educatives. Aquest estiu, la conselleria va decretar el teletreball en alguns centres afectats per l’onada de calor l’endemà d’acabar les classes. Una constatació, van apuntar aleshores els sindicats, que les escoles necessiten majoritàriament un pla de climatització urgent. En aquesta línia, la Generalitat ha engegat un pla per revertir la calor a les aules, si bé només hi ha previst climatitzar un centenar de centres aquest curs. La resta, si ho volen, hauran de trobar finançament dels seus ajuntaments; el Govern acabarà pagant les reformes, però ha demanat als municipis que n’avancin els diners.
L’executiu també ha anunciat un segon pla de mesures per valor de cent milions d’euros per posar al dia les infraestructures. Tot un seguit d’actuacions destinades a substituir elements obsolets o en mal estat dels edificis, a millorar l’aïllament de finestres o retirar amiant, entre d’altres. Els destinataris són aquells centres construïts abans de 2007 i entre les possibles beneficiàries hi ha escoles de ciutats grans com Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat o Sabadell.
Crítiques sindicals a la gestió del temporal
Després d’una nit de dissabte a diumenge complicada, amb registres superiors als 160 litres d’aigua per metre quadrat en alguns municipis, la setmana ha començat amb noves pluges i diversos avisos enviats als mòbils de les poblacions del Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès. “Davant la incertesa sobre com es trobarien els centres i amb nous avisos actius, calia actuar amb la màxima precaució”, ha qüestionat el sindicat USTEC, màxim representant de l’escola pública, aquest dilluns. L’organtizació considera que, sobretot a les zones on van caure pluges torrencials, com el Vallès Oriental i el Maresme, “els centres no haurien d’haver obert”. “S’ha compromès –assegura– la mobilitat i seguretat del personal que hi treballa”.
