Els docents de la Catalunya Central estan cridats a una vaga al setembre en contra d’un macrodesnonament que afecta una desena d’infants escolaritzats a Manresa, una mesura de pressió pionera al sistema educatiu que fa encara més gran l’esquerda entre els docents i l’administració. Els mestres avisen que un desnonament frena en sec el desenvolupament educatiu d’un infant i qüestionen la manca d’informació que els donen les institucions en casos com aquest. La coordinació entre departaments, apunten sindicats i plataformes de docents, és més o menys àgil quan hi ha situacions de maltractament familiar, assetjament o altres violències, però és pràcticament inexistent en casos de desnonament.
Israel Falcó, membre de la plataforma Docents per l’Habitatge de la Catalunya Central, subratlla la “vulnerabilitat” de les famílies afectades pel macrodesnonament de Manresa, amenaçades pel fons Cerberus després que no s’hagi pogut materialitzar la compra pública de l’immoble. “No hem pogut activar cap protocol a les escoles perquè no n’hi ha”, es queixa Falcó. “Tenim una guia de bones pràctiques que han creat algunes entitats, però, evidentment, no és d’obligat compliment. Quan comuniquem casos d’aquests, Educació ens diu que depèn d’altres departaments”, conclou.
El Departament d’Educació confirma a El Món que “no hi ha cap indicació concreta” als centres que es troben amb infants desnonats, però sí que hi ha un protocol d’actuació “davant de qualsevol classe de violència en l’àmbit educatiu”. El document en qüestió, que no cita concretament els desnonaments, descriu “què es considera violència” i demana “incorporar la perspectiva interseccional” a l’hora d’aplicar-lo, remarca l’executiu. És a dir, que el protocol demana analitzar tota mena de situacions que envolten un cas abans d’actuar-hi, “entre elles la precarietat econòmica o l’aporofòbia”.
En tot cas, les plataformes de docents mantenen que l’administració ha ignorat casos que s’han comunicat a través dels canals actuals, com ara el Protocol de prevenció de situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu o el Registre de Violències de l’Alumnat (REVA). “Considerem que un desnonament pot entendre’s com un cas de maltractament quan hi ha menors implicats, però sempre ens han dit que el protocol no està pensat per a aquests casos”, detalla Joan Artigal, membre de Docents 080, la plataforma antidesnonaments creada per docents de Barcelona.
A l’àrea de Barcelona, més poblada que la resta del país, la problemàtica s’accentua. Segons dades del Consorci d’Educació recollides per Docents 080 l’any de la seva creació (2024), només 47 centres de Barcelona (l’11% del total) concentren més de 200 desnonaments. “En el còmput global, l’Ajuntament comptabilitza uns 400 infants afectats, però només té en compte els casos amb intervenció judicial. N’hi ha molts altres en què no s’arriba a aquest extrem, però que l’estrès i la vulnerabilitat que es provoca en l’infant és la mateixa”, remata Artigal.
Els docents demanen “més informació”
Des de Manresa, Falcó posa l’accent en la necessitat de “tenir la informació”. “Pot haver-hi un alumne amb un nivell acadèmic baix perquè pateix una situació d’inestabilitat greu i que el claustre no ho sàpiga”, afirma el docent. Tots dos activistes admeten que són informacions “delicades” i que hi ha famílies “que prefereixen no explicar-ho”, però reiteren que l’impacte d’un desnonament en el dia a dia d’un alumne és prou alt per donar-hi una resposta “global”. En aquest sentit, Falcó demana “trobar les millors vies” per acompanyar els afectats. “L’administració té les dades i podria passar-nos-les de forma confidencial. Serveis Socials ens informa de tota mena de casos menys dels desnonaments”, el complementa Artigal des de la capital catalana.
Totes aquestes plataformes s’inspiren en la rebel·lió que va haver-hi a Salt (Gironès) en contra d’una cadena de desnonaments previstos l’hivern de 2024. “No ha canviat res, només pel que fa a la visió dels docents”, explica a El Món el professor Jeremy Buck dos anys després de la revolta. “Allò va servir per posar en comú una inquietud que, en el fons, és compartida per molta gent. Potser havia desaparegut una mica del mapa, però afecta molts infants i ara ha tornat a situar-se al centre”, detalla el docent.
Malgrat tot, Buck admet que l’infrahabitatge s’ha cronificat al municipi gironí i que l’administració “no és capaç de formular una resposta estructural ni un acompanyament psicològic adequat”. L’any 2023, el departament va crear el Registre de Violències de l’Alumnat, una base de dades pensada a agrupar totes les situacions de violència que rep un infant escolaritzat. Però tampoc aquesta eina ha acabat de convèncer el professorat per gestionar casos d’infrahabitatge. “Hem intentat recollir els desnonaments en aquest aplicatiu, però no rebem cap resposta”, qüestiona el docent.
El professorat critica així la deixadesa amb què les institucions gestionen la vulnerabilitat residencial en l’àmbit educatiu. El departament hi treu ferro i remarca que “el recurs principal” de què disposen les escoles per atendre infants en situació de desnonament té a veure “amb la garantia del benestar psicosocial”. En aquest sentit, Educació esmenta la tasca dels psicopedagogs i el programa Benestar, que disposa d’una quinzena docents alliberats per assessorar les escoles sobre qüestions emocionals.
“Nosaltres hem qüestionat aquesta visió, perquè desvia l’impacte principal d’un desnonament”, respon Buck. “És una qüestió material: no tenir un lloc on dormir o fer els deures és el motiu principal que genera aquest malestar emocional”, reitera en aquest cas. Això sí, més enllà de seguiments particulars, els docents de Salt han exigit els darrers anys la creació d’una taula de treball. Els protocols “podrien fins i tot encotillar la realitat”, defensen a Girona; per tant, l’aposta d’una eina global i estable per abordar la segregació escolar i la pobresa estructural apareix de forma prioritària en el seu full de ruta.
