La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha assegurat en seu parlamentària que la situació d’excepcionalitat que permet els docents sense el nivell C2 de català acreditat incorporar-se a la borsa serà només pel curs vinent. L’exigència amb el nivell màxim de català, impulsada per l’últim executiu d’ERC i endarrerida per qüestions judicials, deixarà de ser un mèrit per passar a ser un requisit, si bé Niubó ha defensat que cal una “excepció temporal i transitòria” perquè no hi ha prous docents amb el títol C2 per omplir totes les escoles. Els nous integrants a la brossa hauran de signar el compromís “ineludible” de treure’s el títol durant l’any.
“No ens fem trampes al solitari”, li ha respost el diputat d’ERC Jordi Albert, “què passarà si aquest compromís no es compleix?”. La consellera, en tot cas, ha insistit que no hi ha prou professorat per impulsar amb garanties el decret i ha defensat que l’executiu ha triplicat l’oferta de cursos i exàmens de català perquè la situació no es repeteixi d’aquí a dos cursos. “El professorat que se l’ha tret aquest any no sabrà els resultats fins al setembre”, ha comentat també sobre aquesta qüestió, com a argument per impulsar aquesta excepcionalitat.
L’excepcionalitat ha emprenyat ERC i la resta de formacions independentistes, però troba certes complicitats en el sector socials. El sindicat majoritari USTEC entén que el departament doni marge als docents que han de treure’s el títol. I la Intersindical, sindicat que els darrers mesos ha situat el blindatge de l’escola en català al centre de les negociacions amb Educació, no troba “forassenyat” donar un “termini raonable” als docents “tenint en compte d’on venim i la situació de la borsa”. En tot cas, l’organització avisa que “no es poden donar casos de gent que estigui exercint fa cinc anys i no compleixi el requisit lingüístic”.
El TSJC va aixecar la suspensió cautelar de la mesura l’hivern passat
Aquesta nova exigència, que es fa pensant a blindar l’escola en català, és un dels articles clau del nou decret de règim lingüístic aprovat per l’anterior govern de la Generalitat el maig del 2024. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar alguns dels articles després d’un recurs de l’entiat Assemblea per una Escola Bilingüe, però n’ha aixecat la suspensió aquest passat hivern.
A finals del 2024, moment en què la qüestió va agafar volada, només un quart de la plantilla –incorporant-hi els funcionaris i els internis, substituts i personal laboral– disposava del títol corresponent. Una dada mitjana superior a la que acreditaven els mestres de primària –només el 21% el tenia– i que quedaven poc per sota de la que trobàvem a secundària (29%). Malgrat que el curs vinent encara no es podrà executar el decret en condicions, el departament defensa que els darrers cursos s’han incrementat que els exàmens per poder incrementar aquestes xifres.
