El 2026 és un any clau per a la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó. Enguany, el pròxim mes de desembre, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) publicarà els resultats de l’última edició de les proves PISA (Programme for International Student). Les PISA són un termòmetre del nivell sistema educatiu, però també de la feina feta per la conselleria, ja que els mals resultats de les últimes van provocar un fort terratrèmol intern al departament que va acabar amb la destitució del llavors president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya (CSASE), Carles Vega. Quatre anys després de les últimes proves PISA -es van publicar el desembre del 2023, però s’havien fet el 2022-, Catalunya es torna a enfrontar a aquestes avaluacions internacionals amb l’esperança de millorar, ni que sigui una mica, els resultats anteriors.
La responsable de la cartera d’Educació va indicar en una entrevista a TV3 al setembre, pocs dies abans de començar el curs, que confiava que les proves PISA d’enguany indicaran un canvi de tendència, però recordava que les avaluacions s’havien fet durant el curs passat, quan feia “pocs mesos” que ella havia arribat al càrrec. És a dir, la consellera ja deixava entreveure que els resultats de les avaluacions d’enguany de l’OCDE no se li podran atribuir i que no creu que hi hagi grans canvis respecte als últims, i ho atribuïa al fet que no havia tingut prou temps per començar a desplegar les seves polítiques. Docents consultats per El Món també coincideixen a dir que les PISA d’enguany no milloraran gaire: “Tornarem a sortir-ne molt mal parats, perquè el sistema educatiu està pensat per maquillar el fracàs escolar”, exclama amb contundència el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, que creu que les polítiques impulsades pel Govern són insuficients.
Per la seva banda, la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, assegura que els resultats educatius no milloraran fins que no s’arreglin les condicions laborals de tots els professionals del sector de l’ensenyament. La portaveu del sindicat majoritari es refereix a la pujada del 25% del sou que exigeixen com a compensació pel poder adquisitiu perdut; la reducció de les ràtios, una reclamació persistent entre la comunitat educativa, i a la disminució de la burocràcia. “Això és el que realment millorarà els resultats”, argumenta Segura. Ambdós portaveus sindicals recorden que els docents tornaran a sortir al carrer el pròxim 24 de gener en una manifestació que obrirà un nou cicle de vagues. La primera vaga serà l’11 de febrer, i des del sindicat majoritari asseguren que no serà l’única vaga del nou any.
Els resultats de les últimes proves PISA
Els resultats de les últimes proves PISA van evidenciar la mala salut del sistema educatiu català, sobretot en l’àmbit de lectura, l’aspecte on més van caure les puntuacions en comparació amb anys anteriors. Tot i que les proves analitzen principalment les matemàtiques, en lectura Catalunya només està per sobre d’Andalusia, Melilla i Ceuta i és la comunitat que més havia empitjorat en una dècada (-38 punts) seguida del País Basc i Navarra (-32 i -31 punts). Pel que fa a les matemàtiques, l’àmbit on posen més el focus aquestes proves, Catalunya va caure 24 punts entre el 2012 i el 2022, mentre el descens a l’estat espanyol va ser molt menor de mitjana, 11 punts. Malgrat els mals resultats en matemàtiques, l’àmbit que més va empitjorar és la lectura. D’acord amb les últimes dades, Catalunya, amb 462 punts en aquest camp, té un nivell més baix que la mitjana espanyola (474 punts) i que el conjunt de l’OCDE (476). Només hi ha tres llocs a l’estat espanyol amb pitjors resultats que els catalans: Andalusia, Melilla i Ceuta.
Des de la publicació d’aquests resultats, que van suposar una estocada per als responsables del sistema educatiu català, la conselleria d’Educació ha començat a prendre mesures per intentar revertir la tendència. La principal política implantada per l’aleshores consellera, Anna Simó, heretada per l’actual titular de la cartera, és el programa Florence. Està pensat per pal·liar les mancances a través de l’ensenyament interactiu i amb un increment d’hores lectives de matemàtiques en els centres que tenen “més marge de millora”. En marxa des del curs passat, el programa Florence no ha estat el que se n’esperava: “Només els serveix per dir que han fet alguna cosa”, ironitza Marc Martorell, que creu que manquen recursos econòmics en aquesta mena de polítiques. En aquest sentit, Iolanda Segura també assenyala que la manera de millorar els resultats acadèmics és invertir més en ensenyament: “No és una despesa, és una inversió”, exclama.
Una altra de les “males” polítiques de Niubó a les quals fan referència els docents consultats és la fusió de matèries científiques en el batxillerat. Malgrat que és una crisi que fa un any que s’arrossega, el 23 de desembre d’enguany, aprofitant que era el dia en què mestres i professors començaven les vacances de Nadal, la conselleria d’Educació va anunciar la modificació del decret de batxillerat, que fusiona les ciències del primer curs. El departament insisteix que els canvis són necessaris per adaptar-se a la normativa estatal i es començaran a aplicar el curs vinent: “Amb la fusió de ciències a batxillerat es produeix una gran pèrdua de qualitat”, assevera la portaveu del sindicat majoritari. Un plantejament compartit pel portaveu de la Intersindical, que creu que els canvis a la secundària postobligatòria “ataquen les ciències i les humanitats”, cosa que augura un “futur esfereïdor”.
La guerra sindical contra Niubó
Els sindicats del sector coincideixen que, independentment dels plans que impulsi el Govern per pal·liar els mals resultats, la millor manera de capgirar la tendència és atacar el problema d’arrel millorant les condicions laborals dels mestres, professors i la resta de professionals del sistema educatiu. És per aquest motiu que les organitzacions sindicals del sector han unit forces contra l’administració catalana i han organitzat diverses protestes. La primera mostra de força es va produir fa un mes i mig, el 15 de novembre, amb una manifestació massiva que va aplegar més de 30.000 persones -segons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urbana- al centre de Barcelona. La protesta ha obert una guerra sindical contra Niubó.
Després d’un breu període de negociacions, el qual encara no ha acabat, els sindicats ja han anunciat nous embats contra l’administració catalana. La primera protesta, prevista per al dia 24, servirà de termòmetre per calibrar les següents accions. L’11 de febrer, els docents tornaran a collar la conselleria amb una primera jornada de vaga que obrirà un cicle de mobilitzacions. El sindicat majoritari, segons Iolanda Segura, té la intenció de consultar a tots els docents quina mena d’accions volen fer i quan es volen executar per assegurar-ne l’èxit: “Si la gent no participa en la consulta, potser tampoc ho faria de les protestes. Això ens podria fer dubtar”, admet la portaveu d’Ustec. Sigui com sigui, els sindicats mantenen el pols amb el Govern i estan disposats a endurir-lo si la conselleria no respon.
