Comença una setmana clau per resoldre el conflicte entre el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, i els sindicats de docents. En plena crisi, i sota l’amenaça d’una setmana sencera de vaga del 16 al 20 de març, la conselleria posa en marxa aquest dimarts a les deu del matí una marató de negociacions amb les principals organitzacions sindicals del sector per intentar posar fi al conflicte abans que vagi a més. Els sindicats USTEC -majoritari a Catalunya-, UGT, CCOO, Professors de Secundària i CGT estan convocats a l’edifici annex de la seu de la conselleria, també a la Via Augusta barcelonina, per començar la primera mesa sectorial de la setmana, les quals s’allargaran fins dijous. Cal tenir en compte que Niubó no hi serà personalment, ja que continua recuperant-se dels problemes mèdics.
Aquest dimarts, a les deu del matí, començarà la primera trobada per abordar les necessitats a curt i mitjà termini dels docents, com ara les adjudicacions i la provisió de llocs de treball -un dels punts més conflictius de cada any- o el reconeixement de l’autoritat del professorat. Aquest darrer punt és un dels que aborda l’última proposta feta pel Departament, la qual no ha tingut gaire bona resposta dels sindicats, que la consideren molt insuficient. Tot i així, és un dels aspectes menys polèmics de les negociacions. En canvi, la provisió i adjudicació de llocs de treball sí que generarà més debat entre administració i sindicats, ja que enguany la conselleria ha posat sobre la taula la possibilitat d’ampliar el nombre de places perfilades de cara el curs vinent, cosa que reforça encara més el criticat decret de plantilles, el qual les organitzacions sindicals volen derogar.
Els punts més conflictius
Dimecres 25, el segon dia de negociacions, la mesa sectorial abordarà el principal escull entre conselleria i docents: l’increment salarial. Aquest ha estat el principal motiu que ha portat mestres i professors a sortir al carrer en diverses ocasions des del passat novembre, amb una manifestació multitudinària l’11 de febrer. Els sindicats del sector exigeixen una pujada salarial del 25% que els permeti recuperar el poder adquisitiu perdut durant les últimes dècades, especialment a causa de la manca de revisió del complement salarial específic. La proposta de la conselleria, però, es queda molt lluny dels objectius de les organitzacions sindicals. Planteja un increment d’uns 1.500 euros bruts anuals d’aquí a 4 anys en el complement específic, la qual cosa es tradueix en un augment de 26,43 euros bruts mensuals per als mestres de primària, i de 27,03 euros més a la nòmina de secundària de l’any vinent. Els sindicats, en canvi, demanen doblar aquest complement específic, la qual cosa es traduiria en un augment d’entre 700 i 800 euros mensuals, més d’uns 8.000 euros l’any, però indiquen que és una “proposta de màxims” i que estan disposats a negociar-la.
Dimecres també s’abordarà un dels altres aspectes troncals de les seves reclamacions: alleugerir la càrrega burocràtica. La conselleria proposa la creació d’una subcomissió tècnica, dins el marc de la Mesa sectorial, per acordar el Pla de Desburocratització. L’endemà de la reunió sobre qüestions salarials, la mesa sectorial de dijous abordarà un altre dels punts més conflictius entre l’administració i els docents: el desenvolupament i consolidació del model d’educació inclusiva, vinculat a la reducció de ràtios a les aules. La proposta de la conselleria planteja una reducció progressiva amb l’objectiu d’arribar a un número màxim de 20 alumnes per grup a primària i 27 a secundària el curs 2028-2029 a 1r d’ESO. Posteriorment, en cas d’avalar-se, s’aniria reduint de forma successiva per assolir la xifra de 25 alumnes per aula. Els sindicats, però, consideren que les ràtios plantejades per la conselleria encara són massa elevades.
