Els catalans no són ni-ni, un terme que es va popularitzar a finals del segle passat amb l’aparició de nombrosos programes de teleporqueria. Feia referència a joves que ni estudiaven ni treballaven, una realitat gens estesa avui dia a Catalunya, segons els resultats de l’enquesta Inserció Laboral dels Graduats i Graduades de les Universitats Catalanes encarregada per la Generalitat. El 64,4% dels universitaris, de fet, compaginen els seus estudis amb una feina, que en alguns casos hi té relació i en d’altres no.
Només un 36% es dedica a estudiar a temps complet, un percentatge que creix significativament per sobre del 50% en el cas dels estudiants de Ciències. Afortunats, ja que les estadístiques apunten que els alumnes que treballen en espais vinculats al seu sector tenen més probabilitats, un cop graduats, de fer funcions específiques i més impactants en empreses del seu sector.
Però aquesta combinació exitosa entre estudi i treball no s’acaba d’aplicar per igual a tots els àmbits universitaris. La fotografia general exposa que només un 25% fa feines allunyades dels seus estudis. Una xifra baixa, en part, pel percentatge especialment baix entre els estudiants d’enginyeries (només un 13,5% es dedica a altres feines) i també bastant baixa entre els de ciències (21,6%). Res a veure amb la realitat oposada que viuen els estudiants d’Humanitats i de Salut, amb percentatges fer sota del 26%.
En aquest sentit, els futurs enginyers són els que més treballen en tasques relacionades amb els seus estudis abans de graduar-se: 51,4%. A l’altre extrem, només un quart dels estudiants d’Humanitats (25,6%) troben feines vinculades als seus estudis. En altres paraules, el 40% d’aquests compaginen els estudis amb feines que no hi estan relacionades, i és habitual que treballin en els sectors del lleure educatiu, la restauració i el comerç.
El 75% troba feina dins del seu sector en acabar la carrera
Pel que fa a un cop graduats, segons els resultats de l’enquesta, el 75% dels estudiants aconsegueixen la seva primera feina dins del seu sector en menys de tres mesos, una xifra que creix significativament entre els enginyers (ho aconsegueixen el 85,2%) i que és més baixa entre els graduats en carreres de ciències (62,9%). Les estadístiques també apunten que els titulats d’un doble grau “milloren l’adequació entre formació i ocupació”. Però els autors de l’enquesta matisen l’eficàcia real d’aquest tipus de titulacions: si bé els seus graduats tendeixen a treballar en feines més alineades amb els seus estudis, només un terç exerceix funcions específiques de les dues titulacions.
Una altra dada significativa és que, per primera vegada, l’entrada al mercat laboral de tots aquests joves ha deixat de ser a través de contactes personals i familiars, cosa que “consolida un canvi de tendència” cap a un sistema “més meritocràtic”, segons exposa l’estudi en les seves conclusions.
Els contactes familiars passen a ser la quarta via d’entrada més estesa, per darrere de les pràctiques, que passa a ocupar el primer lloc de la llista, i la iniciativa pròpia. Ara bé, les diferències entre sectors són notables en aquest aspecte: mentre que les pràctiques són realment determinants en les enginyeries, els contactes continuen sent la principal via d’entrada entre els estudiants d’Humanitats.
Els estudiants més satisfets amb la seva carrera
Amb aquestes dades sobre la taula, no sorprèn que els enginyers siguin els més satisfets amb els estudis cursats. Enginyeria Civil encapçala el rànquing de satisfacció amb la carrera amb una puntuació de 81,8. Pot sorprendre, en aquest sentit, el grau de satisfacció alt que exposen els psicòlegs (84,5) tenint en compte que l’índex d’ocupació és dels més baixos (67). Humanitats, novament, torna a estar en xifres baixes. Especialment crítics són els de Belles Arts, que amb prou feines aproven la seva carrera (53,8 punts).
