Deu dels catorze instituts que inicialment formaven part del projecte que incorpora agents dels Mossos als centres educatius han decidit finalment retirar-s’hi. Només en queden quatre, dels quals un s’hi va afegir a posteriori; símptomes que anticipen un fracàs prematur que la titular d’Educació, Esther Niubó, ha atribuït als missatges “distorsionats o confusos” que han arribat de les veus crítiques. En una compareixença al Parlament, el gruix de l’oposició ha deixat novament sola la consellera, que s’ha defensat amb l’argumentari habitual: és només “una prova de concepte” en què els mossos “en cap cas” substituiran el personal educatiu. “Si cap centre no ho veu útil, el projecte no tirarà endavant”, ha recordat Niubó. Només PP i Vox han comprat la idea.
“Només cal veure qui està defensant aquesta mesura per reflexionar-hi al respecte”, ha qüestionat la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, crítica amb la premissa que els Mossos són figures que poden ajudar a passar “de la reacció a la prevenció”. “La seva funció és perseguir qui comet delictes, no estar als centres educatius”, ha rematat. En la mateixa direcció s’ha expressat Irene Aragonès, d’ERC. “Sí, consellera, això és un canvi de model, un canvi de paradigma”, ha manifestat. “La coordinació ja hi era, el que fa el pla és incorporar la presència policial a les escoles, converteix els adolescents en un problema d’ordre públic”, ha insistit. “Està comprant el marc ideològic de la dreta”, l’ha avisat hores després que els seus dos partits hagis tancat un acord de pressupostos.
La CUP, bel·ligerant amb el pla des del primer dia, ha acusat el departament de viure en el “descontrol” i de governar de manera “autoritària, vertical, opaca i allunyada de la comunitat educativa”. “Assumeixen que els problemes educatius s’entomen des d’aquesta lògica, només així s’entén el pla dels mossos”, ha etzibat Maria Pilar Castillejo. “Per què no han fet una prova pilot d’infermeres, que fa temps que es demanen?”, s’ha preguntat. “El de mossos no és un pla més”, ha avisat, en al·lusió a un model que no han comprat els claustres.
Junts, que ha centrat la seva intervenció en un qüestionament nítid de la infiltració en assemblees docents, no ha fet gran la ferida. En saber-se la notícia, però, el grup parlamentari va demanar “explicacions” al Govern per aquest pla. “Una mesura d’aquesta envergadura, que afecta directament alumnes, famílies, docents i agents policials, no pot anunciar-se amb tan poca antelació i sense el consens previ dels actors implicats. Un cop més el Govern ha actuat d’esquena a la comunitat educativa”, han opinat els de Puigdemont al respecte.
PP i Vox, els únics que defensen la presència de mossos a les escoles
Niubó només ha trobat aliats –encara que aliats dèbils– a la seva dreta. “Els mossos també tenen el seu paper dins de la protecció de la comunitat educativa”, ha defensat el popular Cristian Escribano. El diputat, en tot cas, ha retret a la consellera que parli de conflictivitat ignorant la presència de “bandes juvenils” que “capten menors a les portes dels instituts”. Fidel a un discurs alarmista, el diputat del PP també ha parlat d’una “nova cultura de la navalla” als centres.
El diputat de Vox Manuel Jesús Acosta ha combinat la crítica –sempre present davant d’un govern socialista– amb la benedicció d’un projecte que “pot ser encertat provisionalment”. “Però el sectarisme del departament ha provocat un rebuig i estigmatització cap als mossos”. Vox, que en altres ocasions ha qüestionat la utilitat d’una policia que fa ombra a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ara sí, ha defensat el paper dels Mossos als centres. “El pla demostra que l’escola catalana actual és un model caduc i fallit”, ha apuntat el portaveu de la formació ultra. Aliança Catalana no ha participat del debat.

Niubó no veu un canvi de model
“No vegin un canvi de model”, s’ha defensat Niubó durant la rèplica. La consellera encara defensa el projecte, que suma més respostes negatives que positives dels claustres, i ha lamentat la precipitació en què han aparegut múltiples opinions. La titular d’Educació ha replicat a les veus que associen la presència policial a les aules amb la dreta, i ha defensat que “garantir la convivència és d’esquerres”. “Sorprèn que aquesta mesura vingui de vostè”, havia apuntat prèviament la portaveu republicana, que ha recordat la defensa dels agents educatius que feia Niubó quan fiscalitzava anteriors governs en aquesta mateixa comissió.
“El Govern no vol renunciar a explorar eines de coordinació institucional que puguin acompanyar millor centres educatius davant riscos emergents”, ha conclòs Niubó, ferma defensora d’un projecte que n’avaluarà els resultats el curs vinent. Poques setmanes després d’iniciar-se, i amb només quatre centres participant-ne activament, múltiples veus s’atreveixen, ja ara, a endevinar-ne les conclusions.

