L’aprenentatge de l’anglès sovint comença en l’etapa infantil i s’estén durant els deu anys que dura l’ensenyament obligatori. Però més anys d’estudi no equivalen a resultats més bons, defensa ara un grup d’investigadors de l’entitat Equitat.org. “Iniciar aquest aprenentatge des de ben petits no resulta tan beneficiós com l’opinió popular habitualment proclama”, sentència el seu informe, que proposa consolidar primer les competències lingüístiques en català –llengua vehicular a les escoles– i intensificar l’ensenyament de l’anglès a partir dels 8-9 anys.
Els resultats globals d’anglès dins del sistema educatiu català “tendeixen a no complir les expectatives socials i familiars”, assumeix l’estudi, que confirma aquestes impressions amb els resultats notablement baixos de les proves de competències bàsiques. Només un 14% dels estudiants tanquen l’etapa de primària amb un nivell baix d’anglès, però la xifra augmenta fins al 25% en el cas dels alumnes de 4t d’ESO. “Mentre que a 6è de primària, només un 4,05% obté nivells de No assoliment, aquest percentatge s’incrementa fins al 18,52% a 4t d’ESO, la qual cosa indica que gairebé el 20% de l’alumnat que acaba els estudis obligatoris és incapaç d’expressar-se, fer-se entendre o interactuar en anglès”, afegeix l’informe, titulat Per què ens costa tant l’anglès? Propostes per millorar l’aprenentatge de l’anglès a l’escola.
Aquest aspecte pot atribuir-se a la “confusió i assumpcions errònies” que sempre han apuntat que l’aprenentatge de la llengua va estretament vinculat a l’edat en què es comença a estudiar. L’informe, que tampoc nega aquesta afirmació, fa un aclariment: en situacions d’immersió a la llengua –immigració anglosaxona, escoles internacionals o bilingües–, iniciar-ne l’estudi abans ajuda, perquè l’alumne aprèn l’anglès “de manera implícita”. Ara bé, en situacions d’instrucció –la majoria d’escoles, a Catalunya–, l’edat no és determinant perquè l’exposició a l’anglès “és molt limitada”. És a dir, que malgrat que els infants “aprenen millor de manera implícita”, el context en què es troben la majoria de centres catalans “no els permet desenvolupar aquest coneixement implícit”.
Per tant, conclou l’estudi, “l’alternativa és ensenyar-los de manera explícita com faríem amb adolescents i adults, però les seves capacitats cognitives tampoc ho permeten”. “Introduir la llengua anglesa a l’etapa d’educació infantil o durant els primers cursos de primària pot ser una bona decisió, però hem de tenir en compte que, si mantenim l’exposició mínima, no suposarà cap avantatge real en comparació de començar a introduir l’anglès una mica més endavant”, reitera en aquest sentit l’estudi.
En aquest sentit, els ideòlegs d’Equitat.org posen d’exemple algunes escoles que han començat a introduir l’anglès a la primària per destinar “esforços i recursos a la consolidació del català com a llengua vehicular durant l’etapa infantil”. L’aprenentatge de l’anglès es pot “intensificar” a partir de cicle mitjà, i sobretot al cicle superior, en grups reduïts. “És important esperar el desenvolupament cognitiu que permetrà un aprenentatge explícit efectiu a partir de, com a mínim, nou o deu anys i una motivació i una continuïtat sostingudes”, sentència la investigació. A Catalunya, la meitat d’escoles públiques ofereixen anglès abans de primària.
Resultats vinculats a la vulnerabilitat
L’informe també remarca que els resultats apareixen “molt polaritzats” i “molt relacionat amb la complexitat dels centres i la vulnerabilitat de les famílies”. Ho diuen les dades de les competències bàsiques i de les proves de comunicació oral en anglès del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE), cosa que permet afirmar que els nivells d’assoliment són modestos pel que fa al nombre d’anys d’escolarització i que aquests estan estretament relacionats amb la complexitat dels centres i amb el nivell socioeducatiu de les famílies, argumenta el text.
En aquest sentit, els investigadors posen l’accent en els nivells d’expressió oral en anglès, “molt condicionada per factors individuals i l’entorn”. Descarten el gènere com a causa polaritzadora, però remarquen que l’alumnat amb nivell alt o mitjà-alt “tendeix a anar a un centre de complexitat baixa, nascut a Catalunya i no repetidor”. En canvi, l’alumnat amb nivell mitjà-baix o baix “tendeix a anar a centres de complexitat alta, i a ser repetidor i estranger”. “Tant a primària com a 4t d’ESO, la complexitat del centre és el factor que més contribueix a l’assoliment dels nivells de competència oral”, conclou l’informe.
