L’acord que han signat el Departament d’Educació i els sindicats UGT i CCOO ha obert una escletxa amb la resta d’agrupacions, que veuen el document insuficient i amb un rerefons polítics. El Govern i els dos sindicats signants mantenen que s’ha esgotat el marge de maniobra actual, però la USTEC, la CGT, Professors de Secundària i la Intersindical l’han rebutjat. Malgrat tot, UGT i CCOO insisteixen que aquest acord és l’inici d’un “nou camí” negociador després de 25 anys de bloqueig. Aquest és, de fet, un dels principals arguments a favor del polèmic pacte signat dilluns. El mateix document cita les taules de seguiment com espais de revisió salarial i afegeix, en una disposició final, que l’entramat de l’acord podria canviar si Catalunya desencalla la reforma del finançament pactada amb la Moncloa.
“Si durant la vigència d’aquest acord es produeix una millora del finançament autonòmic a nivell dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, el Govern es compromet a convocar la Comissió de Desplegament i Seguiment amb la finalitat d’analitzar la possibilitat d’actualitzar el règim retributiu a partir del gener del 2028”, apunta aquesta disposició. La secretària general d’educació d’UGT, Lorena Martínez, veu aquest compromís com un “valor afegit” de l’acord. “Vol dir que l’increment salarial no s’atura aquí, que continuarem negociant quan Catalunya tingui més diners”, remarca en una conversa amb El Món.
L’optimisme va per barris. Aquesta disposició final no ha remogut res entre els sindicats que discrepen de l’acord, que veuen aquest darrer compromís com una “excusa” o fins i tot un “xantatge” a altres forces polítiques. La representant d’USTEC, Iolanda Segura, assegura que la millora del finançament català mai ha estat un element que es posés a la taula negociadora i imagina que s’ha incorporat fruit de “converses paral·leles” amb la UGT. Segura afegeix que aquest compromís “no és traduïble en una mesura tangible” a curt termini i reclama millores “immediates” que no depenguin d’altres compromisos polítics. En aquest sentit, un dels arguments d’UGT i CCOO és que els acords ja signats –amb un impacte de 1.257 milions– no estan subjectes a l’aprovació de cap acord polític de gran magnitud, com pot ser el pressupost o el mateix finançament.
La Intersindical Educació tampoc veu que la disposició aporti seguretat a la negociació. El secretari general, Marc Martorell, creu que citar una possible millora del finançament és “posar-se la bena abans de la ferida” i posa l’accent en la negativa expressada pels docents en la consulta que han engegat conjuntament amb la USTEC. Des de la CGT també descriuen la disposició com “una excusa més” del Govern per no incrementar la seva oferta salarial. “És dir-nos que no hi ha més diners, però mentrestant ens arriba que posaran 390 milions d’euros d’aquí al 2030 a la concertada. També hi ha diners per ampliar l’aeroport o el conveni dels Mossos”, es queixa Laura Gené.
El Govern deslliga l’acord dels pressupostos
Mentrestant, el Govern insisteix que l’acord es pot complir sense pressupostos nous. “Es complirà, és la nostra paraula, però també els repeteixo la necessitat que el país tingui pressupostos”, ha dit al respecte el conseller de presidència, Albert Dalmau, dirigint-se a l’oposició. Una possibilitat que cap sindicat nega. “Quan volen, bé que pacten desviacions de crèdit”, conclou Segura. Aquest mecanisme –que s’ha d’aprovar cas per cas amb els grups– permet als governs moure partides econòmiques d’una cartera a una altra quan no hi ha pressupostos aprovats. El secretari general de la federació d’educació de CCOO, Eduard Núñez, insisteix també en aquesta fórmula. “Si hi ha pressupostos serà més fàcil de complir l’acord, però si no hi ha mecanismes”, detalla el líder sindical.
Els impulsors del pacte insisteixen en la possibilitat de sumar la resta de sindicats, que per ara rebutgen l’acord i plantegen una nova fase. Però USTEC, que assumeix que Educació es distanciarà, fixa la mirada als grups de l’oposició per fer-hi pressió. Els representants sindicals mantenen que el marge és ampli i demanen invertir l’equivalent al 6% del PIB català, tal com recull la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada l’any 2029. I amb les relacions amb el Departament tocades, desplacen l’energia al Parlament perquè colli des de l’oposició.
La signatura de l’acord ha destapat la distància entre els sindicats que formen part de la mesa negociadora. “Tant l’administració com ells ens han deixat fora de forma deliberada i només responent a interessos polítics”, ha remarcat aquests dies Segura. En declaracions a El Món, la líder sindical insisteix que el Govern “ha fet servir les negociacions i l’acord per pressionar la resta de partits polítics”. “L’administració ha volgut trencar la unitat sindical. Sabien que els docents hagués rebutjat l’acord en una consulta, amb el que això implica políticament, i han volgut córrer per tenir una foto positiva”, sentència.
