Els professors han aconseguit una petita victòria enmig del conflicte obert que mantenen amb el departament d’Educació. Però no ha estat gràcies a la conselleria, sinó als tribunals. El Tribunal Suprem ha desestimat recentment el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que havia anul·lat dos articles clau del decret de plantilles, una norma que els experts consultats per El Món consideren “totalment opaca”.
Fins ara, els directors tenien la potestat de triar el seu personal amb una entrevista que era eliminatòria i segons els experts tot el procés estava “mancat de transparència”. Això, segons denuncien, generava actituds autoritàries d’alguns directors, que podien decidir de forma subjectiva sobre una plaça pública. El Suprem els dona ara la raó i anul·la l’article que establia l’entrevista com eliminatòria en considerar que “atempta contra el principi de mèrit i capacitat”, el que suposa un èxit del sindicat que va interposar el primer recurs, l’Aspepc. A partir d’ara, l’entrevista es contemplarà com un mèrit més i no es podrà accedir a una plaça pública únicament per l’entrevista ni ser acomiadat per un mal informe.
L’entrevista, la part més “opaca” del procés per aconseguir una plaça
El professor de psicologia i ciències de l’educació de la UOC Jordi Perales assenyala que un dels aspectes clau del funcionament de l’administració pública és el principi de mèrit, mentre que aquest decret fa que determinades places s’omplin només per l’entrevista del director. Així, “pots ser el millor professor del món que si al director no li sembla bé que hi siguis no tindràs cap opció”.
Perales està d’acord que els directors puguin valorar els professors amb una entrevista, perquè poden tenir grans currículums però no encaixar al centre, però no amb que sigui eliminatòria. Per això diu ser “defensor del decret de plantilles” però “en cap cas de l’aplicació que en fa el departament”. “El departament dona la raó als sindicats que van advertir que es produirien desigualtats, perquè té coneixement que n’hi ha i no reacciona. De fet, ho permet i ho tolera”, denuncia Perales.
“Hi ha places que s’han adjudicat sense entrevista i sense cap documentació que l’acrediti tot i que la llei diu que s’ha de conservar”, assenyala l’expert com exemple d’un dels greuges. Afegeix que el departament “n’és ben conscient” però es queda “immòbil”. “Tot és molt opac i per arribar a la veritat has d’anar fent sol·licituds d’informació pública, el que provoca que et tiris mesos per accedir a la documentació”, denuncia. L’expert va més enllà i assenyala que els alts càrrecs del departament són conscients de la falta de transparència del procés per assignar places públiques, però no actuen.
L’immobilisme d’alts càrrecs d’Educació és “corrupció”
“Seleccionar persones a partir de subterfugis legals per col·locar-les al lloc que interessa és corrupció”, denuncia Perales. “El departament sap que és un procés opac i per això des del 2019 va intentar donar-li més transparència”, assenyala Perales. La conselleria va decidir que a banda del director hi havia d’haver també un membre de l’equip directiu i un del consell escolar present durant les entrevistes. Això, en realitat, “no resol res”, ja que els membres que assisteixen a l’entrevista són els que ha seleccionat prèviament el director.
Perales: “Els alts càrrecs d’Educació són conscients de la falta de transparència del procés”
Segons Perales el departament hauria de mullar-se i establir una manera transparent de seleccionar els professors que acompanyen el director en l’entrevista, ja que en cas contrari els directors no seleccionaran algú contrari a ells i el problema seguirà existint.
“Clientelisme” i “por” als claustres
Un dels sindicats que més ha reivindicat la derogació d’aquest decret es CCOO, ja que considera que genera “clientelisme” amb places públiques i força els professors ja contractats a estar “en silenci” per por a ser acomiadats l’any següent. “Els claustres abans eren espais de debat i ara només d’informació, perquè els docents tenen por”, assenyala la portaveu d’aquest sindicat d’educació, Teresa Esperabé. La portaveu subratlla que l’autoritarisme no és una pràctica generalitzada, tot i que sí que es produeix prou com per fer una reclamació. De fet, CCOO ha entregat recentment 5.000 signatures a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per fer-li saber que l’actual no és un sistema que es pugui mantenir a llarg termini.
Esperabé lamenta que amb aquest decret “no es tinguin en compte els mèrits ni les capacitats” i es produeixin “greuges” entre el personal de l’administració pública. Alguns d’aquests greuges són preguntes personals en les entrevistes eliminatòries, com ara si té intenció de quedar-se embarassada en cas de les dones o quina és la situació familiar dels candidats per veure si poden treballar més hores. “En vista d’això el departament prepara un guió per fer les entrevistes amb més transparència. Esperem que ho compleixi”, assenyala Esperabé.
Tombar el decret per fer-lo de nou, l’aposta de CCOO
La portaveu de CCOO, Teresa Esperabé, considera que és “molt bona notícia” l’eliminació de l’article relatiu a l’entrevista, ja que es un dels punts en que es veu que el decret “no té en compte la transparència, la publicitat ni els mèrits”. “Vam pressionar fa tres anys perquè les places vacants fossin públiques, i ho vam aconseguir parcialment”, explica com a exemple de la falta de transparència de l’administració.
Tot i aquesta petita victòria, CCOO vol més. Reclama que es retiri completament aquest decret per poder seure amb una nova proposta que vagi encaminada a què les places s’ordenin per punts i antiguitat. “Entenem que en les places específiques on es necessiti una especialitat es facin entrevistes i es demanin requisits concrets, però estem en contra que es perfilin tants llocs de feina quan no requereixen una formació especial”, resol.
Publicar la descripció completa de les places
Pel contrari, Perales creu que n’hi ha prou amb aplicar bé la sentència del Suprem i fer que l’entrevista sigui un mèrit més i no una prova eliminatòria. En paral·lel, assenyala que s’hauria d’assegurar la transparència del procés d’assignació de places a partir de la publicació dels criteris per aconseguir aquesta plaça. “S’haurien de publicar les places de forma completa, és a dir, amb els requisits, la tasca que haurà d’acomplir, l’especialitat i el perfil que es demana”, assenyala. Actualment, lamenta, no es publica la descripció total de la plaça perquè “moltes no s’aguanten”. “No s’aguanta per enlloc que un professor hagi d’estar especialitzat en matemàtiques i física i a més faci teatre”, explica abans d’afegir que la demanda cauria molt si es publiqués el que demanen perquè és “absurd”.
Educació creu que el Suprem no ha esmenat el punt més important
El Departament d’Educació, a preguntes d’aquest diari, ha tret ferro al clatellot del Suprem i ha afirmat que la sentència “no esmena el punt més important” del decret de plantilles, que és el fet que un centre pugui contractar un perfil docent concret. Fonts del departament sostenen que és “molt important per les direccions” que es mantingui aquest decret i és “vital” en els centres de complexitat.
6 