El Departament d’Educació incorporarà deu efectius al programa Benestar per estar Bé (BxB) per impulsar una nova línia d’actuació adreçada al professorat. El projecte va començar a impulsar-se el setembre de 2023 per acompanyar el benestar emocional de l’alumnat, però “l’estrès professional” acumulat dels últims anys derivat de l’increment de la complexitat a les escoles –que no ha anat acompanyat d’un increment de recursos– mou ara el Govern a impulsar una nova línia adreçada als professionals.
En aquesta nova etapa, l’executiu assegura que posarà “èmfasi” en la “prevenció de l’estrès laboral, la gestió de la complexitat creixent dels centres educatius i l’acompanyament dels professionals en situacions d’elevada càrrega emocional”, apunta en un comunicat. Ho farà atenent directament consultes dels docents, combinant accions d’acompanyament individual i grupal. També està previst intervenir als centres educatius, si així es demana, i reforçar l’acompanyament dels equips directius.
La directora general d’Educació Inclusiva i Benestar de l’Alumnat, Susana Tarapiella, remarca que aquesta nova actuació “prové del reconeixement que el benestar dels equips docents” i la descriu com un “factor clau” per consolidar “un model d’escola inclusiva”. Durant aquest curs, el departament ha fet 222 formacions, centrades principalment en la promoció del benestar emocional, la gestió emocional i la prevenció i l’abordatge de la conducta suïcida i les autolesions.
Creixen els alumnes amb problemes emocionals
El programa de benestar va impulsar-se justament per millorar l’acompanyament docent en aquells casos lligats a aquesta complexitat. Només aquest últim curs, Educació ha rebut gairebé 5.000 consultes –1.509 per telèfon i més de 3.300 correus electrònics– sol·licitant informació per acompanyar infants amb malestar emocional. El 44% dels casos corresponen a educació primària, el 40% a educació secundària obligatòria i el 6% a formació professional. La resta de casos, molt fragmentats per etapes educatives, es distribueixen entre batxillerat, educació infantil, educació d’adults, programes de formació i inserció (PFI), itineraris formatius específics (IFE) i ensenyaments d’idiomes.
Es calcula que un 30% de l’alumnat català té algun tipus de necessitat educativa especial, havent crescut força els casos d’infants que viuen en famílies en risc de pobresa. Segons l’últim informe PISA, de l’any 2023, el nivell socioeconòmic mitjà dels alumnes catalans està a prop de la mitjana global, malgrat situar-se més de vint punts per sota dels alumnes de Madrid o divuit per sota dels del País Basc. A escala europea, Catalunya és lluny de països punters en ensenyament com Alemanya, el Canadà o regions nòrdiques com Suècia o Noruega.
