El 2023 ha estat un any mogut en els dos sectors capdals del país, educació i salut. L’any va començar amb una vaga de sanitaris i professors amb l’objectiu de revertir les retallades i, en el cas dels segons, les mobilitzacions s’han mantingut durant els dotze mesos i han aconseguit un canvi de conseller. Aquests són els deu moments clau del 2023 que han portat a la substitució del conseller Josep Gonzàlez Cambray per Anna Simó i el que s’espera del departament per al 2024:
Arrenca l’any amb una vaga de docents i metges
El 24 i 25 de gener el Govern de Pere Aragonès va haver de gestionar les aturades simultànies de metges i docents. Ambdós col·lectius demanaven la reversió de totes les retallades que s’arrosseguen des de fa més d’una dècada i, tot i que encara no s’ha aconseguit del tot, la vaga va ser un punt d’inflexió. Segons la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, la vaga va evidenciar que el Govern “no està fent les coses bé” i que Cambray tenia “una actitud nefasta”. “Va servir per desgastar encara més la imatge del Departament”, apunta Segura.
Per a La Intersindical va ser una vaga “necessària, però que no va aconseguir l’objectiu”, que es va haver de continuar negociant amb Cambray fins que va ser destituït. La portaveu de CCOO, Teresa Esperabé, en canvi, considera que la vaga va ser clau per aconseguir que la conselleria s’avenís a una “negociació real”. “El Departament va fer un clic perquè era la vaga número 11 en educació i van veure que havíem de començar a treballar temes ja. La pena va ser que quan estàvem prop d’un acord va haver-hi el cessament de Cambray”, explica.
La sortida de Junts del Govern provoca el cessament de Cambray
El 12 de juny el president del Govern, Pere Aragonès, va anunciar que Anna Simó ocuparia el lloc de Cambray a la conselleria d’Educació. La imatge del conseller s’havia debilitat molt després d’un any de mobilitzacions contínues, i Aragonès va optar per una figura que pogués recuperar les bones relacions amb la part social. Així, Simó va començar el seu mandat a la conselleria trobant-se amb tots els sindicats.
Per a USTEC el canvi de conseller va ser una gran notícia: “Era necessari perquè Cambray generava més tensió de la que ja hi havia de per si. Els anteriors consellers tenien una relació respectuosa amb els docents, però ell ho va trencar”. Segons Segura, Simó va obrir “un altre escenari” i la conselleria ha començat a “obrir els ulls i posar el focus una mica més en l’educació”.
La Intersindical també ho va viure com una gran notícia perquè “es va acabar amb una persona autoritària” que no escoltava la comunitat educativa. “No es pot governar amb el principi de despotisme il·lustrat”, rebla el portaveu del sindicat, Marc Martorell. Considera que en aquest sentit s’ha millorat, però és negatiu respecte dels canvis que ha promès Simó. “Té més voluntat de diàleg, però les polítiques continuen sent les mateixes perquè les marca el Govern”, assegura.
Altres sindicats, com ara UGT, consideren que “no han canviat polítiques, només polítics” i que, tot i que Simó és més dialogant, les seves propostes no han millorat en cap sentit les del seu predecessor”. CCOO, en canvi, vol donar més temps a la nova consellera i assegura que el canvi ha estat positiu perquè “escolta molt més la comunitat educativa”. “Ho demostra que arrenqués el seu mandat reunint-se amb els sindicats a les nostres seus”, apunta Esperabé.
El calendari escolar torna a generar un conflicte
De nou, el calendari escolar, que la consellera va mantenir com l’havia planificat Cambray, va generar una crisi al sector de l’educació. Els sindicats es van alçar contra la decisió del Departament de fer que els docents anessin als centres a treballar durant el juliol i van aconseguir una moratòria, però tot i així el curs va començar el 6 de setembre. Aquella mateixa data, els sindicats van convocar una vaga d’escàs seguiment. “La vam fer per visibilitzar que el malestar continuava vigent i no havíem acabat la lluita. No va tenir un gran seguiment, ja ho sabíem, però el missatge va arribar”, explica la portaveu d’USTEC.
Martorell insisteix que el calendari que ha implementat Educació “no s’adequa a la realitat climàtica del país” ni a les necessitats d’alumnes i docents. “Els professors han de preparar el curs d’una forma precipitada i alguns ni tan sols sabem quina classe donaran i on ho faran”, apunta. Esperabé, de CCOO, coincideix amb el company de La Intersindical i apunta que no dona temps de preparar amb qualitat el curs. “La situació vulnerable dels estudiants no s’arregla avançant dos dies l’inici de curs, més aviat el contrari”, apunta.
La falta de places d’FP marca l’inici de curs
Un altre problema que ha enfrontat Simó en el seu inici de mandat és la manca de places d’FP que va deixar milers d’alumnes sense poder estudiar el que desitjaven. En aquest sentit, els sindicats demanen més inversió per crear les places necessàries. “Si falten places és perquè no s’inverteix prou. Sempre és una qüestió de diners, és el responsable de tots els mals de l’educació”, apunta Segura, que afegeix que cada cop hi ha més demanda d’FP i la conselleria “no ha fet cap planificació”.
La Intersindical, per la seva banda, exigeix al Govern una oferta que s’adeqüi a la demanda que existeix. “Alguns alumnes han de fer l’FP a la privada o desplaçar-se cent quilòmetres, això si tenen places”, apunta. També adverteix del problema de la falta de professors: “Hem començat el curs amb més de 500 aules sense professor, una xifra mai vista”. “És un problema estructural que cada cop anirà a pitjor perquè la gent està passant al sector privat per les males condicions”, adverteix.
UGT és un dels sindicats més reivindicatius pel que fa a l’FP. El coordinador d’aquest àmbit del sindicat, Jesús Martín, subratlla la urgència d’equiparar el salari dels professors d’FP per evitar la fugida cap al sector privat. “Vam aconseguir una partida de 33 milions per fer-ho realitat, però no sabem on ha anat a parar perquè no s’ha fet. És lamentable. Fa que et preguntis si aquesta és la legislatura de l’FP com diuen o és només propaganda”, critica Martín. Creu que la solució a tots els problemes de l’FP és arribar al 6% del PIB per a educació que marca la llei. “És només una qüestió de voluntat, perquè Aragonès podria ordenar a Economia que incrementés els recursos i es faria immediatament”, apunta.
CCOO veu un “problema d’encaix” en l’FP perquè en alguns cicles les places sobren mentre que en altres no hi ha suficients places. “Cal una millor prospecció entre demanda i oferta, perquè algú que vol fer perruqueria no farà mecànica només perquè hi ha places”, exigeix Esperabé. A banda, se suma a la demanda de l’equiparació salarial dels professors d’FP amb els de secundària per evitar aquesta fugida al sector privat.
La mala salut del català s’evidencia a les escoles
La inexistència de la immersió lingüística en molts centres educatius ha provocat la debilitació del català a bona part del país i especialment a les aules. “No s’ha cuidat la implementació de la immersió. De fet, a la secundària directament no s’ha fet. Que no s’hagi complert la llei és culpa de l’administració, que no ha posat els mecanismes perquè sigui així”, critica Segura. La Intersindical, encara més dura en aquest sentit, exigeix al Govern que asseguri la “vehicularitat real” del català a les aules.
“No hi ha prou amb dir que la immersió és un model d’èxit perquè en realitat no s’està aplicant. Han d’activar la inspecció, no per sancionar, sinó per informar i fer una benvinguda lingüística als nous alumnes i al professorat”, raona Martorell. Exigeix una “aposta real pel català” i el compliment dels projectes lingüístics dels centres. CCOO també exigeix aquesta aposta clara de l’executiu català per la llengua del país, que ha de ser la vehicular. “Això assegura la cohesió i la igualtat social. Per defensar aquest model calen més recursos per fer més aules d’acollida i més formació en la nostra llengua”, apunta Esperabé.
Indefensió dels professors davant el maltractament dels alumnes
Cada cop és més gran el malestar dels professors per la mala educació i el maltractament que pateixen per part dels alumnes. Això fa que molts agafin baixes i s’agreugi la falta de mans als centres públics. USTEC ho atribueix al “menysteniment” i “desprestigi” de la conselleria envers els professors. “Això ens ha desautoritzat davant les famílies i els alumnes i cada cop podem dir-los menys coses. Patim agressions verbals i no tenim cap autoritat davant d’ells”, explica Segura. Afegeix que moltes direccions no donen suport als docents que pateixen aquestes agressions.
Martorell constata l’increment de la violència en tot l’àmbit educatiu, tant per part dels alumnes com de les famílies. “Hi ha molta crispació i sentim un desemparament absolut per part del Departament. Quan un docent és agredit la conselleria no mou ni un dit, és més, ho intenta ficar sota la catifa”, critica. La solució, segons CCOO és compensar-ho amb més orientadors i psicopedagogs per corregir les actituds d’aquest tipus i abordar les dificultats de salut mental dels alumnes.
El debat dels mòbils obliga Educació a reaccionar
El principi de curs ha estat marcat pel debat sobre les pantalles a les aules i els mòbils als centres educatius. Les famílies s’han organitzat per demanar la prohibició dels mòbils a les escoles i han pressionat la conselleria. L’acció ha funcionat i el Departament va demanar aquest novembre al Consell Escolar un informe al respecte. La proposta ha acabat sent la restricció del mòbil a la secundària, que es començarà a aplicar el 2024.
Segura creu que el debat no hauria de ser “pantalla sí o no, sinó com s’utilitzen”. “Si són un element de distorsió s’ha de regular l’ús i el Departament ha de disposar d’unes instruccions clares i iguals per a tots els centres”, apunta la portaveu d’USTEC. Considera que està bé que els docents utilitzin pantalles per fer activitats pedagògiques sempre que estigui clar que ajudarà en l’aprenentatge. “Ara s’estan enviant pantalles de forma massiva i amb una inversió estratosfèrica i vergonyosa sense instruccions sobre com fer-les servir de forma pedagògiques”, denuncia.
La Intersindical apunta que el Departament ha de ser responsable de marcar una línia única per a tots els centres i de regular l’ús del mòbil perquè no distregui els alumnes. CCOO, per la seva banda, creu que és un debat “molt complex” que ha de ser “serè i tranquil”. Esperabé considera que el Departament s’ha precipitat en demanar l’informe d’una forma tan ràpida. Per últim, apunta que cal un “acompanyament” als alumnes i als centres perquè facin un ús “saludable i adequat” de les pantalles.
Dades desastroses a les PISA
Els pitjors resultats de tota la història de Catalunya a les proves PISA han provocat una nova crisi que la consellera ha hagut d’entomar. En principi, no ho va fer amb massa encert. Educació va atribuir els mals resultats a la població migrada, que al seu parer estava sobrerepresentada a les proves, i va haver de recular en adonar-se que la mostra estava ben feta. Els mals resultats exigeixen, segons els sindicats, un canvi radical en l’educació i una major dotació de recursos per sortir del pou.
Segons La Intersindical, la primera reacció del Departament “va ser trista” perquè en comptes d’apuntar cap a l’alumnat migrat haurien de fer-se responsables. “Sense més recursos serà difícil que millorin els resultats. No hi ha cap autocrítica del Departament i crear una comissió d’experts amb els responsables que han fet que estiguem on estem no ho arreglarà”, adverteix. Esperabé, per la seva banda, mostra molta preocupació pels resultats i els atribueix a les retallades en educació. “L’infrafinançament i les ràtios elevades ho expliquen. Necessitem ja el 6% del PIB per a educació”, urgeix.
USTEC, per la seva banda, és totalment contrària a aquest tipus de proves. “Tenen una finalitat purament mercantilista. No tenen intenció d’educar els individus perquè tinguin capacitat crítica, sinó per millorar la productivitat mundial. El que ha de fer Catalunya és tornar al model d’èxit previ a la llei privatitzadora i neoliberal que és la LEC”, rebla Iolanda Segura. Dit això, apunta que la creació d’una comissió d’experts no farà que canviï el rumb de l’educació a Catalunya: “El que necessitem són més diners. Mentre continuem amb la política neoliberal actual no milloraran els resultats”.
Judicialització del català a les aules
Una altra qüestió que s’ha arrossegat durant tot l’any i que l’ha marcat ha estat la judicialització del model d’escola catalana. La sentència del 25% sobrevola l’escola catalana malgrat el decret que va aprovar el Govern per protegir els projectes lingüístics dels centres i la vehicularitat del català. Algunes escoles, de fet, han hagut de començar a aplicar-la durant aquest any per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els sindicats creuen que la conselleria no ha fet prou per protegir les direccions davant aquestes ingerències judicials.
“La resposta de l’administració és covard, mentre que socialment sí que s’han fet coses. És una vergonya que es judicialitzi la llengua quan tenim lleis molt clares que recullen que les decisions en educació corresponen a Catalunya”, denuncia Segura. Afegeix que la missió d’eurodiputats que ha visitat Catalunya aquest mes per analitzar la immersió lingüística ha estat un “malbaratament de recursos públics” perquè el grup ha vingut només a confirmar el que ja pensaven. “Han utilitzat aquesta missió de l’Eurocambra per validar la seva opinió sense importar el que els diguéssim ni les dades que els donéssim. Dolors Montserrat ha fet servir el seu càrrec per complir els desitjos de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe”, rebla.
La Intersindical, per la seva banda, exigeix a la conselleria que es responsabilitzi de la situació i protegeixi l’escola en català davant els jutges. “S’han de posar al costat de les direccions que decideixin no aplicar la sentència. La desobediència ha de venir del mateix Departament, ja és hora que es mullin”, apunta. Sobre la missió dels eurodiputats, Martorell critica que vinguessin amb les “conclusions cuinades de casa” i, per tant, a “passejar”. Esperabé comparteix la mateixa opinió i assegura que des de Somescola es continuarà treballant per mantenir el model d’immersió lingüística que garanteix la cohesió social i la integració dels nouvinguts.
La prorrogació dels pressupostos, una amenaça per a l’educació
El Govern encara no ha decidit què farà amb els pressupostos per al 2024, però no es descarta una pròrroga dels actuals. Els sindicats reaccionen assegurant que això seria fatídic per a l’educació, molt perjudicada per l’infrafinançament. “Amb els mals resultats de les proves PISA potser es repensen això de no augmentar el pressupost per educació. Tot el que no siguin més diners és perjudicial i arribarà un moment que la bola serà tan grossa que serà difícil reconduir la situació”, adverteix la portaveu d’USTEC. Segura demana “responsabilitat” del Govern i que posin “fil a l’agulla” comptant amb tota la comunitat.
“Seria fatídic que es prorroguin els pressupostos, però també ho serà que n’hi hagi de nous si es compleix el que Simó ens va dir, que no hi hauria més diners per a l’educació”, avisa el portaveu de La Intersindical. Considera que en els pròxims anys seguirem amb la tendència actual, “un sistema col·lapsat que cada cop anirà a pitjor”.
Esperabé, per la seva banda, recorda que CCOO ha presentat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament per exigir que es destini un 6% del PIB a l’educació. “La segregació escolar es mantindrà si el que demanem no tira endavant i no s’augmenten els recursos. Necessitem urgentment una partida millor per a educació”, assegura. Conclou que, de no ser així, l’educació catalana “col·lapsarà”.
