La data d’inici del curs escolar és un dels principals punts de discòrdia entre la comunitat docent catalana i la conselleria d’Educació i Formació Professional. Aquesta mateixa setmana, la cartera que encapçala la socialista Esther Niubó ha posat sobre la taula durant la reunió de la Mesa Sindical la proposta d’engegar el curs vinent el dilluns 8 de setembre. Una data que no ha tingut una bona rebuda entre les organitzacions sindicals del sector, ja que consideren que deixa de banda les seves reclamacions per al mes de setembre. De fet, els sindicats han reclamat des del principi que el curs s’endarrereixi fins després de la Diada de l’Onze de Setembre, tal com s’havia fet històricament. La nova data d’inici escolar anunciada per la consellera del PSC, que segueix la filosofia del govern de Pere Aragonès, enquista l’etern conflicte entre docents i administració.
Segons argumenten les organitzacions sindicals de docents, es tracta d’un plantejament “continuista” en relació amb les polítiques dels anteriors responsables de la cartera -tant de l’exconseller Josep González Cambray com de la seva successora, Anna Simó. El conflicte per les dates d’inici de curs es remunta a l’any 2022, moment en què la conselleria ja estava liderada per Esquerra Republicana. Mentre que fins aquell any el curs escolar per al segon cicle d’infantil -és a dir, des d’infantil 3 fins a infantil 5-, l’educació primària i la secundària obligatòria (ESO) començava després de l’onze de setembre, l’inici del curs 2022/23 es va avançar fins al dia 5 de setembre. El Govern va optar per avançar el calendari per “millorar la conciliació familiar”, ja que defensaven que escurçar les vacances d’estiu de l’alumnat a les aules permetia a les famílies haver de fer menys malabars per col·locar a les criatures les setmanes en què els pares ja han començat a treballar de nou. En aquell moment, però, la proposta ja va generar un gran rebuig per part de la comunitat docent, que advertia que aquest avançament els impedia planificar el curs tenint en compte el sistema de contractació dels centres educatius, que no els permet tenir els equips complets amb prou temps per organitzar-se abans de les vacances d’agost.
Una decisió que va desencadenar vagues i protestes
Aquesta decisió de la conselleria, criticada pels sindicats, va ser un dels motius que va desencadenar les cinc jornades de vaga que es van produir el mes de març del 2022. En aquell moment, les principals organitzacions sindicals del sector -que es van unir per protestar conjuntament, un fet que feia dècades que no es veia- acusaven Cambray de no voler negociar els canvis en la planificació i el calendari escolar amb la comunitat educativa. Tot i les queixes i les protestes dels docents, la conselleria d’Educació va mantenir la seva postura i el curs va començar el 5 de setembre. El curs 2023/24, seguint la tònica de l’any anterior, Cambray va tornar a fixar el 6 de setembre com la data escollida pel retorn a les aules. Ara bé, el juny d’aquell mateix any l’expresident Pere Aragonès va fulminar l’exconseller del càrrec i va nomenar Anna Simó com la seva successora.
Simó ja va començar el mes de setembre enfrontant-se a una vaga de professors convocada pel sindicat majoritari del sector, USTEC, contra la nova data d’inici escolar. Una vaga, però, que, a diferència de les protestes anteriors, va tenir molt menys seguiment. Per tal d’intentar destensar el conflicte amb els sindicats de docents i acostar posicions, Simó va apostar per endarrerir la data d’inici del curs 2024/25 fins al 9 de setembre. Una decisió que, tot i que donava tres dies més de marge als professors per a la preparació del curs, tampoc va convèncer les organitzacions sindicals, que continuaven considerant que es tractava d’un calendari massa poc realista en relació amb el volum de feina que asseguren que han de dur a terme les primeres setmanes de setembre: “La bona data era aquella que ja teníem [és a dir, després de la Diada de l’Onze de Setembre]”, recordaven des del sindicat majoritari del sector. El gest de l’exconsellera Simó, doncs, tampoc va servir per apaivagar un conflicte que ha quedat cronificat en el temps.
Esther Niubó, hereva de les polítiques d’ERC
Ara, la consellera Esther Niubó ha optat per mantenir el mateix rumb que la seva predecessora i ha decidit començar el curs 2025/26 el 8 de setembre, una data que continua sense convèncer els sindicats del sector. De fet, des d’USTEC lamenten que la conselleria els ha imposat aquesta data d’inici escolar perquè està estipulada en “els acords d’investidura” entre el PSC i ERC: “Lamentem que la conselleria compri aquesta línia continuista amb l’anterior conselleria i no entri a negociar aquest calendari”, assevera la portaveu nacional del sindicat majoritari, Iolanda Segura. En aquest sentit, els principals sindicats del sector mantenen que, amb aquest avançament de la data d’inici escolar, els equips docents no disposen de prou temps per poder preparar el curs. “L’argumentació de l’avançament [per part del Govern] en cap cas té un contingut pedagògic. És una mesura populista”, rebla Segura.
A banda, els sindicats també es queixen que l’avançament del calendari s’afegeix a la complicació que comporta la configuració tardana de les plantilles de docents dels centres educatius, ja que enguany consideren que hi haurà “força moviments” a causa de la resolució final del concurs de trasllats: “Només tindrem una setmana per preparar el curs escolar. I a més, aquest setembre també hi haurà molts moviments pel concurs de trasllats”, apunta la portaveu d’UGT educació, Lorena Martínez, que assegura que no s’ha detectat cap relació entre començar abans el curs i millorar els resultats educatius. A banda, el procés d’adjudicació de places per part de l’administració també provoca que alguns docents coneguin el seu destí final a principis del mes de setembre. Aquests arguments -majoritàriament- són els mateixos amb què els sindicats d’ensenyament ja van articular les protestes contra els anteriors responsables de la cartera. Tot i que la conselleria ha anat canviant de mans, el conflicte es manté més viu que mai. I, de moment, no sembla que s’hagi de resoldre.
