“Quan vaig acabar 4t d’ESO no tenia gens clar què fer. Dubtava entre estudiar activitats comercials o mecànica, i fins a l’últim moment no vaig acabar de decidir en què em volia enfocar”. Aquesta és la situació amb la qual es va trobar l’Anmolpreet Singh Kaur en el moment de triar si continuava estudiant o començava a treballar. L’Anmolpreet va optar per estudiar mecànica, però no és la mateixa opció que escullen tots els estudiants que es troben davant d’aquest dilema. De fet, segons l’últim informe de la Fundació Bofill, el 14% dels joves abandonen prematurament els estudis, principalment en acabar l’educació secundària obligatòria (ESO). Per tal de pal·liar l’abandonament escolar, des de la fundació consideren que és fonamental impulsar un sistema de beques eficient: “Hem de donar facilitats als joves perquè puguin seguir estudiant”, argumenta el cap de projectes de la Fundació Bofill i coautor de la proposta d’un nou sistema d’ajuts econòmics, Miquel Àngel Alegre, en conversa amb El Món.
Si analitzem les dades de la proposta plantejada, en el curs 2020-21, la inversió en beques per estudiar va representar només un 3,4% del total del pressupost d’Educació, un dels percentatges “més petits” d’Europa. Durant aquell mateix curs, el percentatge d’alumnes becats que no cursen estudis universitaris era del 16,7%, una xifra significativament inferior al percentatge d’infants i joves en situació de risc de pobresa, que frega el 32%. És a dir, que tot i que l’ús de beques és útil, encara no és suficient. “Necessitem un sistema eficient de beques a l’estudi perquè, amb les dades a la mà, podem veure que els països que inverteixen més en beques tenen menys desigualtats educatives i unes taxes d’abandonament més baixes que la resta”, apunta Alegre, que assegura que “la classe social condiciona els resultats acadèmics”. Una afirmació que ha quedat constatada als resultats de les proves PISA.
Un dels alumnes que ha rebut una ajuda econòmica per estudiar és l’Anmolpreet, que ha tingut diverses beques de la Fundació Impulsa -una entitat especialitzada en formació professional (FP): “Vaig sol·licitar la beca Impulsa i ha valgut molt la pena. A banda de donar-me una quantitat de diners i un ordinador per poder fer la feina, també he comptat amb l’acompanyament d’un mentor que m’ha ajudat a descobrir moltes coses del meu sector professional que desconeixia“, explica. Segons relata, durant el primer any que va rebre la beca, l’ajuda econòmica era de 600 euros cada any, cosa que li va servir per poder pagar-se el transport, ja que a casa seva només hi entrava un sou i només aquesta despesa ja “dificultava” que continués estudiant. A banda, amb aquests diners, també es va poder pagar el material que necessitava per estudiar mecànica: “És un material molt específic i car”, apunta. Actualment, en passar al grau superior i haver de canviar de comarca per estudiar, l’ajuda econòmica que rep és de 1.400 euros l’any: “Gràcies als diners que he cobrat de les pràctiques i la beca m’he pogut pagar els transports, que abans de tenir cotxe havia de fer amb tren, i continuar formant-me per cada dia enriquir el meu perfil professional”, assevera.
Les bases de la proposta de beques
La proposta de beques elaborada per la Fundació Bofill planteja tres línies d’actuació: “superar la barrera econòmica“, és a dir, oferir una assignació econòmica modulable segons el nivell de necessitats de l’alumne i la família per tal de combatre les dificultats per cobrir els costos educatius dels darrers anys de secundària obligatòria i postobligatòria; “superar la barrera de la manca d’acompanyament“, és a dir, oferir un seguit d’activitats d’orientació per ajudar els alumnes a construir el seu futur; i “superar la barrera informativa i burocràtica“, és a dir, garantir que els alumnes tinguin tota la informació necessària per conèixer els mecanismes d’ajuda per seguir estudiant i que, d’aquesta manera, no es decantin per deixar de fer-ho.
És en aquesta darrera línia d’acció que el coautor de la proposta posa especial èmfasi: “Cal desburocratitzar els processos d’accés a les beques i facilitar les sol·licituds”, argumenta Miquel Àngel Alegre, que considera que “moltes famílies no demanen les ajudes perquè no saben que hi són”. Una situació que es coneix com el fenomen non-take-up. A banda de facilitar el procés de sol·licitud, Alegre assegura que obligar les famílies a demanar-les en lloc d’establir un “mecanisme de detecció” que permeti adaptar-se a les necessitats de cadascú és contraproduent: “Els obligues a justificar que es troben en situació de pobresa, i això és una realitat que no agrada a ningú. Per por a admetre-ho, algunes famílies prefereixen no fer l’esforç”, lamenta el cap de projectes de la fundació.
Crear una política de beques catalana
Per tal d’abordar aquests tres eixos, la Fundació Bofill proposa invertir uns 450 milions d’euros en beques a l’estudi que permetin, de cara el 2030, oferir suport al 30% de l’alumnat des de 3r d’ESO fins a 2n de l’educació postobligatòria que està en situació de pobresa, ja que actualment hi ha 77.837 alumnes en aquesta situació que no reben cap ajuda econòmica. I, per poder garantir aquestes beques, Alegre creu que és fonamental crear una “política pròpia” per a Catalunya, ja que actualment depèn del ministeri d’Educació. En cas que la conselleria d’Educació, actualment en mans d’Anna Simó, comences a aplicar aquest model, Alegre considera que primer caldria invertir prop de 198 milions d’euros per becar 56.110 alumnes en risc de pobresa que cursen ensenyaments postobligatoris o programes de formació inicial (PFI). Un cop aplicada aquesta primera fase, el coautor del projecte creu que s’hauria d’invertir aproximadament 283 milions d’euros i incloure els alumnes de 3r i 4t d’ESO que necessiten una ajuda econòmica per estudiar.
En el cas de l’ESO, es planteja com una assignació econòmica per reduir la desadhesió escolar i en el cas de la postobligatòria es plantejaria com una “beca salari”. Alegre creu que aquesta ajuda podria escalar fins als 6.000 euros anuals en el cas de la postobligatòria, un import significativament superior al que s’ofereix actualment, que ronda els 1.700 euros. Així doncs, des de la fundació consideren que aplicar aquest model de beques permetria combatre l’abandonament escolar. Ara bé, la decisió de si fer-ho o no recau en la conselleria, que podria canviar de mans després de les eleccions del 12-M.
