El Govern ha aprovat un paquet de 118 milions d’euros destinat a millores laborals per als professors de l’escola concertada, un impuls al sector que se suma a l’acord de l’executiu amb les patronals per assumir el salari d’uns 2.700 mestres més que ara. El principal motiu d’aquesta nova despesa per a la concertada és l’equiparació d’hores lectives –les que els docents passen fent classe– amb l’escola pública. L’objectiu dels sindicats, això sí, s’ha quedat a mitges. El curs vinent només es reduirà dues hores per als majors de 58 anys, la prèvia d’una reducció generalitzada que s’articularà en els pròxims quatre anys.
Amb aquest pacte, els docents de la concertada passaran a tenir 23 hores lectives setmanals a primària i 22 a la secundària, cosa que els equipararà amb els mestres que treballen a la pública però encara a certa distància dels professors d’ESO, que tenen 18 hores de classe al sistema públic. Segons el representant de CCOO, Jose Domínguez, la patronal ha demanat continuar parlant-ne a partir de 2029 perquè l’equiparació completa era “massa inversió de cop”. A diferència de l’escola, el batxillerat de molts d’aquests centres són privats i compensar en una etapa i no en altre obria un trencaclosques als titulars dels centres. La secretària general d’ensenyament d’UGT, Cristina Martin, també assenyala que costa trobar professors específics, com ara docents de matemàtiques o físiques, que vulguin treballar a la concertada.
L’acord per ara és només per als docents amb pagament delegat, és a dir, aquells que reben el seu salari de la Generalitat. Són una part important, però no la totalitat; també n’hi ha que reben el salari de les empreses i d’altres que el reben de totes dues bandes. “Queda que aquest acord s’implementi també en el conveni”, assumeix Jose Domínguez. La reducció de dues d’hores per als majors de 58 anys serà una realitat aquest mes de gener, mentre que la resta hauran d’esperar al setembre sempre que la negociació amb la patronal per introduir l’acord al conveni no fracassi.
Tot plegat podria generar un desequilibri dins de les mateixes escoles, malgrat que Martin matisa que les possibles conseqüències són menors. “La Generalitat ha accedit a pagar més jornades laborals a la patronal, per tant, quedaran pocs treballadors que no tinguin pagament delegat”, confirma a El Món. Segons l’acord, la Generalitat dotarà d’un mestre per línia a l’etapa de primària (pagarà 900 jornades laborals més que ara, i l’empresa les pot distribuir com li convingui), un mestre per a educació infantil (900 jornades) i un professor per línia a l’ESO (930 jornades).
Evitar la fuga de docents a la pública
L’equiparació d’hores lectives hauria de donar estabilitat a les plantilles de la concertada, que sovint pateix fugues de talent a la pública. “Per motius evidents, si tens menys hores de classe lectiva t’acabes enduent menys feina a casa”, resumeix Domínguez. Molts docents, concreta, han acabat fent el canvi malgrat arriscar-se a perdre els triennis acumulats, que en alguns casos suposen fins a 800 euros extra al mes. Martin també confirma el problema, “sobretot en gent jove”, però també creu que la inestabilitat de la pública “fa que algú hagi fet el moviment contrari”. CCOO i UGT van ser els únics a signar el primer acord amb Educació, que no va permetre aturar el malestar ni les vagues dels docents.
Dani Serra és un dels professors que ha fet el canvi. Va treballar 25 anys a l’escola Salesians de Sarrià, on va ser el cap d’estudis en algunes etapes, però va acabar marxant a la pública malgrat assumir una pèrdua de gairebé 400 euros al sou. En conversa amb El Món, explica que necessitava “reptes nous” i desgrana els diferents beneficis que la concertada no pot oferir-te: “L’escola pública et permet treballar al costat de casa, potser els primers anys no, però a mesura que guanyes mèrits és més fàcil aconseguir una destinació pròxima. A més, passes de tenir 24 hores lectives a només 18”.
Com ell, fins a 7 professors de l’escola salesiana van apostar pel canvi amb les oposicions del 2022. “Fan el pas sobretot els més joves, que no tenen tant de vincle amb l’escola. Però també altres; en conec uns quants que van canviar i altres que es van presentar a les oposicions però que no les van passar”, apunta Serra. Els sindicats apunten que l’any 2029 tornaran a insistir en l’equiparació total d’hores lectives a secundària, un cop s’hagi consolidat l’última reducció pactada.
L’acord per millorar econòmicament la concertada neix d’un govern tocat per les protestes constants de l’escola pública i que ha organitzat un debat de país en el marc del Consell de l’Educació de Catalunya. Un debat que ha reobert un xoc històric entre l’escola pública i la concertada, amb els sindicats USTEC i Professors de Secundària, els dos màxims representants de la pública, recordant que la patronal i l’administració aprofiten la seva força per imposar-se en els debats del Consell. Aquests sindicats demanen que la Generalitat arribi a una inversió en ensenyament equivalent el 6% del PIB, tal com marca la Llei de l’Educació Catalana (LEC) actual, però exigeixen que s’exclogui del càlcul la inversió en escoles privades i concertades i en universitats.
