L’Audiència de Barcelona ha desestimat els recursos interposats contra la no admissió a tràmit d’una querella contra un policia nacional infiltrat en moviments socials de Barcelona que havia acordat el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona. D’aquesta manera diverses dones que havien interactuat amb el policia van denunciar que havien patit tota classe d’abusos per part d’ell. Tot i això, dins ambdues resolucions, el jutge ha considerat que no hi ha indicis per considerar que s’han pogut produir els delictes. Entre les diferents acusacions, les dones han assegurat que el policia infiltrat havia comès abusos sexuals, agressió sexual, contra la integritat moral, tortures, descobriment i revelació de secrets i exercici dels drets cívics.
La infiltració de policies nacionals en moviments socials catalans va crear un seguit de situacions problemàtiques un cop es van anar destapant els fets. Els agents que s’havien fet passar per una altra persona havien creat vides paral·leles i fins i tot relacions sentimentals amb altres persones. Després que es destapés l’engany, algunes dones han sortit a reclamar que van patir situacions d’abús per part de policies infiltrats. En concret, en aquestes dues resolucions es parla d’un policia que hauria estat denunciat per cinc dones. Ara bé, pel jutge no hi ha indicis d’aquest fet i afirma que les querellants han de distingir entre el fet que l’acció d’una persona pot causar un dany a una altra amb què aquesta acció sigui delictiva.
En una de les resolucions, el jutge explica que el fet que una persona sigui policia “no implica que hagi de ser condemnat amb més facilitat o menys rigor en l’exigència dels requisits que una altra persona que no tingui aquesta condició”. A més, apunta que el fet que les apel·lants siguin “activistes llibertàries” no els dona dret a sostenir una amplíssima extensió de les normes penals contra els seus adversaris polítics. Pel que fa al delicte contra la llibertat sexual, el jutge afirma que no té sentit dir que les relacions sexuals es van produir perquè el denunciat era funcionari públic o perquè tenia el suport de l’estat. De fet, convida les apel·lants a reflexionar i reconeix que amb aquest plantejament s’haurien de considerar delictives una gran quantitat de relacions sexuals en què un dels participants no ha revelat a l’altra part una informació el coneixement de la qual hagués impedit que es produís l’acte.
La violència durant les relacions sexuals
En un altre punt, el jutge diu que si s’haguessin produït actes de violència, com expliquen les apel·lants en el recurs, “no haurien reiterat el seu consentiment per a nous actes de relació sexual”. A més, afirma que els actes de violència durant les relacions sexuals “no les converteixen automàticament en delictives”. Tampoc veu cap raó per considerar que aquestes relacions volien ser una represàlia contra les querellants. En una altra resolució, la sala afirma que no hi ha “cap indici que permeti apreciar la manca de consentiment” i afegeix que “no va existir violència, intimidació, ni abús de superioritat, ja que totes van consentir de manera lliure, conscient i voluntàriament mantenir les relacions sexuals”.
