El Departament d’Educació té feina a apagar focs des que va anunciar els canvis que vol introduir el pròxim curs escolar. Un d’ells és l’esborrany del decret que canvia el currículum a la secundària i que alguns experts han titllat de “maquillatge” del fracàs escolar. L’altre, que ha generat encara més polèmica en els últims dies, ha estat l’avançament del curs escolar del 12 al 5 de setembre. De fet, ha estat tan polèmic que ha provocat fins i tot que els sindicats educatius hagin ocupat la seu d’Educació durant 24 hores –inclosa la nit– reclamant o bé la dimissió del conseller Josep González-Cambray o la retirada d’aquesta mesura. En no arribar a cap acord, han cridat a vaga cinc dies de març encara per concretar.
El fet és que aquesta mesura té moltes més conseqüències de les que el Govern va enumerar en anunciar-la. A banda dels possibles canvis laborals que podria suposar per als docents -tot i que Educació ho nega-, les famílies també es queixen que setembre sigui intensiu, ja que no podran conciliar la feina amb l’horari dels infants. En aquest sentit, el Govern ha promès que hi haurà extraescolars a les tardes, però no ha concretat de quina manera es farà tot el procés de contractació de personal. I entre tots els col·lectius amb queixes estan els organitzadors de colònies i casals d’estiu, que han vist com els plans saltaven pels aires amb aquesta decisió d’Educació.
Replantejar tot el calendari
Xavier Nus, cap de l’àrea de monitors i directors de lleure de la Fundació Pere Tarrés, lamenta no haver rebut informació prèvia sobre els canvis que plantejava fer Cambray. Assegura que la premsa va rebre la informació abans que ells, i que els va sorprendre l’anunci. La Fundació Pere Tarrés organitza casals i colònies durant l’estiu, i malgrat que majoritàriament les colònies es fan al juliol i a l’agost, en tenien algunes programades entre l’1 i el 10 de setembre. Pel que fa als casals, representen un problema més gran, perquè es programen a un any vista i ja tenien reserves fetes per principis de setembre.
Així les coses, entitats com la Fundació Pere Tarrés hauran de replantejar el seu calendari i organització, ja que les estades i les contractacions de cases de colònies ja s’estaven començant a fer quan es va anunciar el canvi. Per ara, Nus assegura que hi ha certa tranquil·litat perquè estan esperant veure “com es concreta” aquesta mesura i com es solucionen tots els problemes pot generar. “Cal cautela i esperar a veure com aterra tot això”, insisteix, tot i que assegura que més endavant es reuniran amb la conselleria per concretar com funcionarà el primer mes d’escola.
Doble afectació per a les cases de colònies
Pel que fa a les cases de colònies, la mesura del Govern tindrà una doble afectació. Segons Pedro de Haro, de l’Associació Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC), per una banda s’anul·laran les estades programades per la primera i la segona setmana de setembre, així com les estades esportives que deixaran d’allotjar-se a les seves instal·lacions. A més, això significa, sempre segons de Haro, que la setmana abans de l’inici de l’escola també es perdran reserves perquè la gent estarà pendent de preparar el curs.
Per l’altra banda, la segona afectació té a veure amb la jornada intensiva plantejada pel Govern. “Moltes escoles programaven colònies per a la segona quinzena de setembre per fer estades de coneixença i cohesió del grup. Ara, amb la jornada intensiva, és probable que no es facin”, explica de Haro, que insisteix en mantenir una certa esperança en què això es compensarà per l’allargament de la temporada fins a l’octubre. “Esperem equivocar-nos i no perdre aquestes reserves sinó reubicar-les a l’octubre”, desitja.
“La temporada de colònies ja era de per si molt curta i ara l’han escurçat encara més”, lamenta. L’altra gran esperança d’aquesta associació és la previsió que aquest març hi haurà més moviment que altres temporades. Normalment la temporada de colònies de les escoles és de l’abril al juny i posteriorment al setembre.
L’horari intensiu fa variar la contractació de monitors per les escoles
La Fundació Pere Tarrés no ha rebut cap informació del Govern sobre com espera cobrir les tardes de setembre donat que el mes serà intensiu, el que genera cert nerviosisme als monitors, que no saben quan s’hauran d’incorporar. “Pot ser complicat, perquè caldrà veure quants nens es queden al menjador durant el mes intensiu per saber quants monitors cal incorporar”, explica Nus.
Per tant, alguns monitors hauran d’incorporar-se una setmana abans de l’habitual, però altres poden veure ajornada la seva incorporació fins a l’octubre si no hi ha prou nens que es quedin a dinar a l’escola. “És molt incert i serà complex per nosaltres”, reitera Nus.
A banda, Nus assegura que per la fundació on treballa el lleure “és un dret”, pel que el Govern ha de garantir que hi haurà activitats després de classe per a tots els alumnes. Nus creu que seria més lògic per la conciliació que defensa el Govern facilitar que tots els nens poguessin gaudir d’activitats de lleure les dues primeres setmanes de setembre enlloc d’avançar el curs. “Amb l’horari intensiu no s’afavoreix la conciliació, i no sabem si realment les activitats extraescolars s’oferiran a totes les escoles, el que podria causar diferències entre nens”, assenyala.
Les entitats de lleure demanen concreció per planificar el pròxim curs
Pel que fa a la Fundació Catalana de l’Esplai, el director operatiu Froilan Salgado assegura que tampoc han rebut cap concreció sobre “com imagina Educació aquest nou calendari”. “Té moltes derivades: variació de jornades, canvis en els drets laborals, activitats per després de la una…”, explica Salgado, que insisteix que “s’ha de fer amb temps”.
“Fa la sensació que no saben com fer-ho, però el que està clar és que l’accés a les activitats de tarda durant setembre ha de ser universal i s’hi han de destinar recursos econòmics i d’organització”, assegura. Salgado considera que haurien de ser les mateixes entitats de monitors les que s’encarreguin de complementar l’activitat educativa en les hores de la tarda durant el setembre.
Salgado sosté que el lleure és “un compromís col·lectiu” i que, per tant, el Govern ha de tenir en compte que la comunitat educativa va més enllà de les escoles. “Les activitats que es fan fora de l’horari lectiu contribueixen a la igualtat educativa i la universalització de l’accés al lleure és indispensable per reduir les desigualtats”, assenyala.
Els canvis es notaran més endavant
Per la seva banda, l’ACCAC assenyala que encara no s’ha vist l’abast de la problemàtica que generarà aquesta decisió del Govern perquè “no hi ha hagut temps de reacció”, però explica que aquelles instal·lacions que ja havien fet les preinscripcions ja han contactat amb les famílies per avançar les activitats una setmana. “Per ara ningú se’ns ha adreçat per cancel·lar, però encara no hi ha hagut temps, tot arribarà”, pronostica.
La Fundació Catalana de l’Esplai sí que està anul·lant les activitats previstes per setembre, ja que els esplais que es feien durant les primeres setmanes no tenen cabuda i les colònies i campaments “ho tenen difícil per ser reprogramades”. “De cara al 2023 ja plantejarem altres coses, però pel 2022 és difícil reprogramar amb tan poc temps”, assenyala el director operatiu.
En paral·lel, la Fundació Pere Tarrés per ara no ha patit grans cancel·lacions però que s’ho mira tot de reüll per veure en què es tradueixen finalment les decisions del departament d’Educació.
