El primer punt estatal d’acollida de refugiats ucraïnesos es va inaugurar la setmana passada a Pozuelo de Alarcón, a Madrid. El govern espanyol va convidar la premsa a conèixer-ne el funcionament i algunes cròniques van publicar amb tot luxe de detalls com estava organitzat l’interior. Malauradament, l’estrena d’aquest centre a Catalunya, instal·lat en un pavelló de la Fira de Barcelona que ha cedit l’Ajuntament no ha estat tan modèlica. El centralisme de l’ajuda als refugiats ha jugat en aquesta ocasió una mala passada als centenars d’ucraïnesos que des de ben d’hora estaven fent cua a l’exterior del recinte intentant aconseguir algun tipus d’informació que els ajudés en el seu procés d’integració exprés al país.
Algunes de les persones que feien cura eren familiars d’ucraïnesos que han arribat recentment a Catalunya i que s’han acostat al centre per conèixer amb més precisió què hi podrien obtenir. La Yuiliya fa nou anys que viu a Barcelona i ara ha hagut d’acollir sis familiars a casa. Avui ha vingut al centre a informar-se, però ja veu que poques dades n’obtindrà: “Ens han dit del consolat que aquí ens donarien algun tipus d’ajuda però molt clar tampoc està”. Un cop aquí persones com ella han conegut que per tal de ser atesos pel que fa a l’obtenció de documentació havien d’aconseguir primerament una cita prèvia a través d’un telèfon de Madrid, el 910474444. Molts hi trucaven des de la cua, però no aconseguien que ningú els atengués.
Uns metres més enllà, la Victòria, una noia ucraïnesa de 19 anys, fa cua amb un grup de familiars. Del grup és la única que parla anglès. Prové de Khàrkiv, una de les ciutats més afectades pels bombardejos russos. Ha estat set dies viatjant fins arribar a Catalunya, amb el seu fill de quatre anys. Ha vingut al centre d’acollida sense saber tampoc exactament el que podrà aconseguir. “No sabem quina ajuda ens donaran, però la volem”, comenta. Mentre espera, una dona al seu costat conversa en castellà amb algú que li explica que també podrà fer els mateixos tràmits en qualsevol comissaria provincial, de manera que no és necessari que tothom s’hagi de desplaçar a Barcelona per obtenir ajuda.
L’Estanislav s’ha trobat amb els mateixos impediments que la resta de persones a la cua. Ell viu a Badalona i el seu pis s’ha convertit les darreres setmanes en un centre d’acollida improvisat de persones que han anat arribant i després s’han traslladat a d’altres punts de l’estat. “Ara mateix ena quest punt hi ha poca informació, fins demà no hi haurà cites prèvies, nosaltres estem aquí des de les cinc del matí, a dins hi ha agents de la policia nacional molt amables, però el dispositiu encara està en desenvolupament”. L’ajuda que sí s’ofereix, però, és a les persones amb urgències, que no tenen xarxa d’acollida i no disposen d’un lloc per dormir.
El Govern critica “l’enfocament centralitzat” de l’ajuda
Des del Departament d’Igualtat i Feminismes, que gestiona les qüestions relatives a migracions, la consellera Tània Verge ha fet referència en una entrevista a Els Matins de TV3 a “l’enfocament centralitzat” que té l’estat espanyol de l’ajuda als refugiats, però no ha volgut entrar a criticar-ho: “En aquest context, la col·laboració ha de ser màxima perquè ara estem en la fase d’emergència de l’acollida”. De moment, però el programa estatal de refugi és competència del govern espanyol perquè és qui concedeix l’asil i també és l’administració que rep els fons europeus per l’acollida. Ara bé, “l’acollida es fa al territori”, recorda Verge.
Un cop aturat l’impacte inicial, la Generalitat reballa en la planificació de la fase d’integració comunitària d’aquestes persones per tal que “la gent pugui començar a fer la vida normal el més aviat possible fins que puguin tornar al seu país”. Encara falten dades, però el Govern estima que ja han arribat a Catalunya 8.000 refugiats ucraïnesos. Aquesta xifra, però, s’ha d’agafar amb cautela perquè hi ha persones que han arribat aquí i s’han desplaçat a altres punts de l’estat o bé n’hi ha que han arribat i encara no han fet el tràmit per poder ser comptabilitzades.
Impacte “inèdit” a Catalunya d’un nou èxode
La secretària d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminismes, Mireia Mata, reconeix per la seva banda, en declaracions a EL MÓN, que l’actual arribada de refugiats situa Catalunya en una “situació inèdita” pel que fa al volum de persones, “surt tothom de cop”, i pel tractament administratiu que s’està fent de les persones nouvingudes. Un èxode semblant es va produir amb la guerra de Síria, però l’arribada de refugiats a Europa no va ser de cop com està passant ara. Mata destaca del procés actual que, “per primera vegada”, els refugiats “són tractats com a persones amb dret a treballar i a escolaritzar els infants”.
Aquesta també és una situació inèdita que respon a la reacció diferent que la Unió Europea (UE) ha tingut en aquest conflicte, que fa que els refugiats d’Ucraïna no hagin d’entrebancar-se amb la Llei d’Estrangeria, diu Mata, que tracta les persones migrades “no com a persones, sinó com a suspectes”. La directiva especial de la UE que permet atorgar permís de treball i residència als ucraïnesos estalvia un infern legal als que escapen de les bombes de Vladimír Putin.
Aquesta directiva ha implicat un tracte diferencial als refugiats que també ha sorprès fins i tot als advocats que treballen en aquesta qüestió. Victòria Viñamatas, jurista, explica a EL MÓN que es pensava que l’estat vehicularia l’arribada a través del mecanisme de l’asil habitual, però que l’acord europeu per oferir la protecció temporal ha suposat un canvi important que facilitarà molt el procés d’acollida.
