237 euros. Aquesta és la diferència entre el salari que perceben els farmacèutics adjunts de la demarcació de Barcelona i el que cobren a la resta de l’estat. El conveni laboral especial per als farmacèutics de Barcelona ve de lluny, concretament del 1999, però els professionals, esgotats que conveni rere conveni hagin anat perdent drets, s’han unit en un sindicat per dir “prou”. De fet, des del 2015, malgrat que l’IPC no ha parat de créixer, els salaris dels farmacèutics han baixat vint euros. I ara estan en peu de guerra.
El sindicat de Farmacèutics Adjunts i Substituts de Catalunya, l’Afascat, és present en la taula de negociació per al nou conveni, però no hi tenen gaires esperances. Sostenen que no té sentit tenir un conveni diferent a l’estatal “si és per tenir pitjors condicions”. Altres àrees tenen convenis que superen l’estatal, i en el cas de la demarcació de Biscaia els sous no baixen dels 2.100 euros, cosa que suposa una diferència de 429,57 euros amb el sou que tenen a la demarcació de Barcelona.
Segons explica la portaveu del sindicat, Verònica Hernández, el problema no és únicament que els farmacèutics de Barcelona cobrin un 12% menys del salari establert per la resta de l’estat, sinó que també treballen més hores i tenen menys descans. Per això, Hernández reclama més temps per a la formació i el descans. “Cal que disposem de temps per formar-nos sobre nous tractaments i així poder informar els pacients correctament”, reclama.
Creu que, a la llarga, molts dels professionals deixaran la feina, ja que requereix “molta formació per a molt males condicions laborals”. Hernández posa d’exemple les hores de guàrdia, que poden arribar a ser fins a 14, amb només un descans de quinze minuts. Això es tradueix en el fet que els farmacèutics barcelonins treballen fins a 1.804 hores anuals, mentre que a la resta de l’estat en fan 1.783.
“Els acabats de llicenciar no volen treballar a oficina de farmàcia per les condicions i l’excés de feina i responsabilitat que tenim”, lamenta la portaveu, que assenyala que tampoc no tenen reconeixement a l’antiguitat ni millores de condicions cada cert temps.
Treballar “més que ningú” per cobrar pitjor
“Ens prenen el pèl!”. Així d’enfadada comença la conversa amb El Món la Rosa Maria, una farmacèutica que, com molts altres consultats per aquest diari, no vol donar cap dada que la identifiqui, a ella o l’establiment on treballa, perquè no l’acomiadin. Assegura que no havien aixecat la veu fins ara perquè “no se sabia bé el que passava fora”, però reclama que les condicions dels farmacèutics barcelonins siguin les mateixes que a altres llocs de l’estat. “És insultant que la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) es defensi dient que nosaltres tenim dos dies més per assumptes propis, quan treballem més que ningú i cobrem menys que la resta”, sentencia abans de llançar la pregunta: “Són conscients que cobrem molt menys?”.
La FEFAC refusa fer declaracions al respecte perquè “el conveni es negocia en una taula”, i no en els mitjans de comunicació. Només subratlla que “mai s’ha signat cap conveni col·lectiu sense arribar a un acord entre totes les parts”. Enmig de la tensió, la Rosa Maria espera que els millorin les condicions en aquest nou conveni que s’ha d’aprovar aviat. Però assegura que se senten “abandonats i cremats” i que estan “en un punt crític”.
Descansos de quinze minuts per dotze hores de feina
Una altra professional farmacèutica, la Marta, ha passat per dos establiments des que es va graduar i assegura que l’experiència ha estat dolenta en tots dos. A la primera farmàcia, treballava els divendres a la tarda i un cap de setmana sencer al mes. Descriu les jornades com “esgotadores”. Especialment quan els tocava cap de setmana i havien de fer dotze hores seguides dissabte i diumenge, perquè això significava que treballaven “dotze dies seguits cada mes amb un únic descans de quinze minuts durant les guàrdies de cap de setmana, que és el que marca el conveni”, denuncia. Afegeix que el titular de la farmàcia no els permetia seure durant la resta de la jornada en considerar que ja havien acabat el descans per menjar.
El sou dels farmacèutics de Barcelona és de 1672,44 €, un 12% menys que l’estatal
Aquesta farmacèutica denuncia també els pagaments en negre com “una pràctica habitual”. Assegura que va canviar de farmàcia perquè quan el contracte es va acabar li van oferir continuar cobrant el mateix però sense contracte. A més, es queixa que els titulars paguin el mateix per les hores fetes en un dia laborable que en un festiu i que tampoc hi hagi diferència de retribució entre els torns de dia i els de nit.
A la farmàcia on treballa actualment, els dies festius que coincideixen amb les vacances del personal no es recuperen, “simplement els has perdut”. A més, explica que si durant la setmana de vacances els tocaria treballar el dissabte han de recuperar les hores més endavant.
Sobrecàrrega de feina durant la pandèmia
Des del començament de la pandèmia els farmacèutics han desenvolupat un paper molt important. “Tot l’equip ha estat sotmès a molt estrès per la càrrega extra de treball, la por a contagiar-nos i perquè molta gent abans d’anar al CAP ve a la farmàcia”, explica la Marta. I es queixa que en el nou conveni la FEFAC vol aplicar un augment del 0% al sou.
Segons un comunicat de Salut d’aquest dilluns, les farmàcies han fet més de 400.000 tests d’antígens només a la comunitat educativa des del setembre. Aquesta dada posa de relleu la importància de la tasca de les farmàcies, que han format part de l’estratègia del Govern per frenar la transmissió de la Covid-19, sobretot arran de l’aparició de la variant Òmicron.
La Rosa Maria lamenta que el Col·legi de Farmacèutics “s’apunti a tot el que demana Salut sense saber què poden fer realment les farmàcies”. Explica que a la seva farmàcia no han pogut fer tests d’antígens per falta de recursos i assegura que s’han sentit “esclavitzats” per l’excés de feina Covid. “Ja ens van cremar els primers mesos en què no teníem ni material adequat i ara ens afegeixen la feina dels tests d’antígens”, lamenta. A més, afegeix que l’augment de sou que va demanar fa mesos “no arriba” i que la pandèmia ha fet que “cada vegada sigui més complicat fer vacances o festa”.
L’acord, encara lluny
La portaveu de l’Afascat assegura que l’acord per a un nou conveni laboral encara està lluny, ja que de la patronal “no ha sortit una proposta que compleixi amb les nostres reivindicacions”. En la taula de negociació estan presents els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), la FEFAC, l’Afascat i l’Asatef, el sindicat de tècnics i auxiliars que representen el gruix dels farmacèutics, que fins ara no havien tingut representació. Verònica Hernández lamenta que el seu vot no sigui definitiu, pel que s’ha d’esperar a una nova proposta que els convenci.
El sindicat de farmacèutics titlla la proposta actual, que ja ha estat rebutjada, de ser “massa bàsica” i “no complir amb els estàndards”. Per a poder aprovar una proposta, explica la portaveu, caldria que com a mínim s’igualessin les condicions actuals del conveni estatal.
