“No serem, no serem moguts! / No serem, no serem moguts, / igual que el pi a prop de la ribera, / no serem moguts!”. Fa més de cinquanta anys Grup de Folk traduïa així al català la lletra de la cançó protesta nord-americana We Shall Not Be Moved -adaptada d’un espiritual negre. La cançó era un emblema de les lluites populars del món i encara perdura en el record. Aquest esperit impulsa ara una batalla inesperada i que s’està allargant molt més del que es podia preveure: la d’una setantena de famílies que han vist com la seva estada de dècades al càmping Sant Salvador, situat a Coma-ruga (Baix Penedès), arribava al seu final. S’ha enfrontat a l’empresa que ha comprat el càmping i que s’ha negat a renovar-los els contractes, i li estan fent gruar el desnonament. S’acosta la data d’obrir el recinte als nous campistes, i el més calent és a l’aigüera, perquè els antics es neguen a ser moguts.
L’entrada de l’operadora de càmpings catalana HolaCamp -especialitzada en glàmping, terme que fusiona glamur i càmping- com a nous propietaris de l’establiment ha obert una guerra entre l’empesa i els campistes. El viratge del model de negoci, enfocat al sector de luxe, ha fet que els nous gestors de l’espai hagin optat per no renovar els contractes d’una setantena de famílies que feia dècades que havien convertit el càmping en una espècie de segona residència modesta, amb molt valor sentimental per a ells. A través d’una carta emesa el passat 12 de febrer, els nous propietaris van comunicar als campistes que enguany ja no se’ls renovaria el contracte i que, per tant, disposaven d’un període per retirar totes les seves pertinences de l’establiment. Concretament, els donaven només un mes per treure les mobile home -una unitat mòbil amb forma de casa de grans dimensions- i les autocaravanes de l’espai. Davant les reticències, però, els nous propietaris van ampliar el termini fins al 15 d’abril.
Indignació dels campistes: “Ens volen dividir”
La portaveu de la plataforma de famílies afectades, Sandra López, denunciava que des d’HolaCamp no els facilitaven l’accés al recinte per poder dur a terme aquesta retirada i que els havien avisat del canvi en la seva situació “escassos dies abans” que comencés la temporada d’estiu -que s’obre a mitjans de març i s’allarga fins a principis d’octubre. Una situació que titlla “d’inaudita”. Per tal de trobar una solució a les demandes dels campistes, els nous propietaris i els afectats van iniciar un període de converses intentar resoldre el problema abans que acabés el termini.
El període, però, ha arribat a la seva fi i les negociacions continuen encallades. “Diuen que volen negociar amb nosaltres, però de moment es dediquen a trucar individualment als membres de la plataforma per intentar-nos dividir”, lamenta López, que considera que “estan jugant brut” per “sortir-se amb la seva”. “No volen trobar una solució”, afegeix.
La resposta d’HolaCamp: “Hi parlem individualment perquè cadascú tenia un contracte diferent”
Una visió que es contraposa amb la versió dels nous propietaris: “Nosaltres volem resoldre el problema, perquè creiem que no és beneficiós per a ningú. Estem trucant individualment als antics clients perquè cadascú tenia un contracte diferent, per la qual cosa considerem que és més correcte fer-ho d’aquesta manera”, argumenta el director executiu d’HolaCamp, Héctor Fina, en declaracions a El Món.
Les pertinences dels campistes encallen les converses
El principal punt en el qual no es posen d’acord les dues parts són les pertinences dels campistes. Des de la plataforma denuncien que els nous propietaris no els han posat cap facilitat per retirar les mobile home, ja que es tracta d’una gestió que suposa un cost econòmic que moltes famílies no poden assumir: “Per moure les mobile home cal llogar un transport específic que pot arribar a costar 9.000 euros, uns diners dels quals no tothom disposa. I, a banda, un cop retirats del càmping, tampoc tenim un lloc on deixar-les”, lamenta Sandra López. Des de la propietat, s’han ofert a fer aquesta gestió. Ara bé, els costos que suposa per dur a terme aquesta recol·locació anirien a càrrec dels campistes, cosa que també suposa un greuge econòmic pels afectats.
En una carta oficial del 17 d’abril, a la qual també ha tingut accés aquest diari, des d’HolaCamp informen les famílies que, si no retiren els seus objectes personals, se n’ocuparà l’empresa: “Ens reservem el dret a retirar de la unitat d’allotjament les pertinences de l’usuari, però li seran íntegrament reclamats tots els costos de la retirada i tots els danys i perjudicis que ocasioni la seva inactivitat. En aquest sentit, informem que les despeses de desmuntatge, compra de palets, embalatges, grues, carrega i transport ascendeixen fins als 4.730 euros en cas de mobile home i fins als 3.780 euros en el cas de les caravanes“. Una vegada HolaCamp hagi recol·locat les pertinences dels campistes, els exinquilins els hauran de pagar 120 euros cada mes, com a despesa de traster, fins que les recuperin. En cas que els campistes no abonin la quantitat estipulada, els objectes personals passaran a ser propietat del càmping.
Des de la plataforma d’afectats consideren que és “indecent” que se’ls cobrin aquestes despeses i que, a sobre, els nous propietaris els demanin una quantitat mensual per guardar-les: “No les podríem fer servir i ens seguirien cobrant diners”, denuncia López. El director executiu, però, assegura que la llei de càmpings -publicada al BOE el 9 d’octubre de 1982- els empara per reclamar aquestes quantitats econòmiques: “No ens estem inventant res. No tenim gens d’interès a quedar-nos amb tot aquest material”, apunta Héctor Fina. Ara bé, si les negociacions estan encallades i les pertinences no són traslladades ni per una part ni per l’altra i continuen al càmping quan s’obri al nou públic amb la nova temporada, HolaCamp cobrarà un “lloguer de 50 euros al dia” als campistes per mantenir les pertinences. Això està previst per a finals de maig.
HolaCamp endureix el to i qualifica d'”il·legítima” la posició dels campistes
Les famílies afectades, però, es mantenen fermes en la seva posició. Davant d’aquesta situació, des d’HolaCamp han endurit el to: “Esperem que compleixin els nostres requisits i cessin la seva injustificada pretensió de mantenir-se a les nostres instal·lacions de forma il·legítima, ja que, si no, els haurem de reclamar tots els danys i perjudicis que ens ocasionin”, reblen en la mateixa carta.
Els motius darrere del canvi de funcionament del càmping
El director executiu de la gestora de càmpings catalana explica que el motiu per no renovar els contractes dels antics clients –una situació que els afectats titllen de “desnonament”– és que opten per un nou model de negoci. “El càmping Sant Salvador és un terreny ideal, molt ben ubicat, però estava en molt males condicions econòmiques. Considerem que és una oportunitat per crear un establiment de glàmping [com la resta de propietats de l’empresa], ja que és el model de negoci que va a l’alça a Europa”, argumenta Héctor Fina.
És a dir, que el perfil de client fix -entès com la persona que fa vida al càmping durant tot el període vacacional, però que ha de renovar el contracte cada any- va a la baixa en aquest sector. Així doncs, davant l’enrocament dels campistes, el futur del càmping Sant Salvador continua sent incert quan falta poc més d’un mes per a l’obertura.
