Negre sobre blanc. Qui mana i té les competències al mar és la Guàrdia Civil i no pas els Mossos d’Esquadra, que, si hi actuen, és a petició de l’institut armat. Així ho ha escrit el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una resposta parlamentària al diputat d’ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro, amb data 23 d’abril i a la qual ha tingut accés El Món. La pregunta era arran de l’incident registrat entre la policia estatal i els Mossos en el rescat del cos d’un jove a les aigües del Port Olímpic de Barcelona. Una resposta que arriba en plena polèmica per l’entrebancat procés de creixement dels Mossos d’Esquadra, sobretot en el desplegament de ports i aeroports i en les tasques de la policia marítima. Segons el ministre, “la possible implicació dels Mossos d’Esquadra en assumptes d’investigació criminal dins de les aigües territorials” s’han d’analitzar per “analogia amb situacions en què han de dur a terme operacions policials fora del territori de Catalunya”.
“No hi ha cap necessitat d’esperar els Mossos”
La resposta del ministeri sosté que “la Guàrdia Civil, quan participa en operacions de rescat marítim, actua sota la direcció i coordinació del Servei de Rescat Marítim, seguint les seves instruccions, perquè aquesta és l’autoritat competent en la matèria”. Així mateix, remarca que la “jurisdicció en matèria de policia judicial en àrees marítimes correspon exclusivament a la Guàrdia Civil” i, a més, “les forces de policia de les comunitats autònomes només tenen jurisdicció com a policia administrativa sobre les aigües marítimes interiors”. Un argument que defensa en base el document aprovat per la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial del 12 de març de 2019. “Pel que fa a una possible actuació de la policia judicial per part dels Mossos d’Esquadra en aigües territorials, per analogia amb situacions en què han de dur a terme operacions policials fora del territori de Catalunya, això quedaria cobert per les disposicions establertes per la mateixa Comissió en la seva reunió del 15 de juliol de 2015”, indica.
En aquest sentit, el ministre subratlla que aquesta comissió va concloure que “només si ho sol·licita la força policial competent de la zona —en aquest cas, la policia estatal— les forces de policia autonòmiques poden acompanyar-la i col·laborar-hi sota el comandament de la policia estatal, en el marc de la col·laboració, la cooperació i l’assistència mútua”. D’aquesta manera, el ministeri assegura que “no existeix, per tant, l’obligació d’esperar els recursos del cos autonòmic dels Mossos d’Esquadra per dur a terme una actuació policial al mar territorial”.
El cas que va provocar friccions
La mateixa resposta parlamentària informa que el cas concret que serveix de base a la pregunta d’Álvaro, es va “actuar d’acord amb els protocols vigents” i en unes condicions climatològicament difícils. En aquest context, el ministeri recorda que l’autoritat judicial va acordar que les accions per recuperar el cos “es portessin de manera conjunta”. Ara bé, la resposta subratlla que “de manera expressa” el jutge instructor atorgava a la Guàrdia Civil la “responsabilitat de dirigir i coordinar la investigació dels fets”. El ministre aprofita l’avinentesa per recordar al diputat republicà que la Guàrdia Civil ja s’ha inclòs “com a destinatària de les comunicacions del número d’emergències 112 sobre incidents a la mar, la qual cosa és tècnicament factible amb els recursos actualment disponibles, amb l’objectiu de reduir significativament el nombre d’incidents que es puguin produir”.
