La cursa per a l’erradicació de l’amiant abans del 2032 ha pres l’accelerador aquest dimarts. El Govern ha aprovat el projecte de Llei impulsat sota el mandat de Pere Aragonès per poder portar-lo al Parlament, l’últim tràmit abans de l’elaboració de l’esperat nou reglament, que hauria d’estar enllestit durant la primera meitat del 2025 i que ha de culminar amb l’eliminació de la presència d’aquesta substància en territori català en qualsevol dels seus formats.
Els resultats del darrer estudi sobre la presència d’amiant a Catalunya es van presentar a finals del passat mes d’abril. L’anàlisi va anar càrrec de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que va elaborar un mapa amb un cens de les cobertes de fibrociment que hi ha repartides pel territori. Aquesta anàlisi va concloure que hi ha prop de 800.000 teulades amb amiant, la majoria de les quals a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquest cens, però, és incomplet, ja que no té en compte l’amiant utilitzat per als baixants, canonades o el que es troba a l’interior d’habitatges o recintes industrials.
Amb l’objectiu d’avançar en aquest recompte real de les tones de fibrociment que hi ha repartides pel territori, que segons els càlculs del Govern serien entre dos i tres milions de tones, la Generalitat s’ha avançat l’aprovació definitiva de la Llei al Parlament i ja està elaborant un cens propi sobre l’amiant a Catalunya, començant pels edificis que són de titularitat pública. Del total de 6.500 immobles avaluats, corresponents al 83% de tot el parc públic, els tècnics han detectat presència de fibrociment en gairebé 500, una xifra que no arriba al 10% del total d’edificis analitzats fins ara. Aquesta substància tòxica es trobaria tant en cobertes i canonades com en altres elements.
Intervencions en parcs dels Bombers i un cens municipal incomplet
Cal recordar que en els darrers anys s’ha actuat en diverses instal·lacions educatives o sanitàries on hi havia fibrociment que ja havia esgotat la seva vida útil o que estava en mal estat de conservació. Una de les pròximes actuacions ja planificades és la intervenció en catorze parcs dels Bombers de Catalunya on també s’ha detectat la presència d’aquesta substància.
En paral·lel, el Govern està col·laborant amb els ajuntaments per tal d’elaborar el cens de la presència d’aquest material als seus termes municipals, una obligació marcada per normativa estatal que donava com a termini màxim fins a l’abril de 2023 i que a hores d’ara només 259 municipis catalans han complert, un 27% del total. L’executiu català apunta que d’aquestes localitats, només n’hi ha sis que hagin fet una feina detallada i completa, incloent-hi equipaments públics i privats. Es tracta de Badia del Vallès, Flix, Masquefa, la Pobla de Segur, Ripoll i Sant Llorenç de la Muga. Amb tot, és important remarcar que el reglament estatal no especificava la forma que havia de tenir aquest document, de manera que cada poble o ciutat ha fet el que ha cregut convenient.
