El cas Valtònyc continua. El passat 19 de gener, el Tribunal de Cassació de Bèlgica va perllongar el via crucis processal del raper Joan Miquel Arenas, una de les icones de l’exili. La situació jurídica del cantant, ja gairebé establert a Bèlgica, semblava ja definitiva, però la decisió ha aturat el camí. Tot i que els seus advocats consideren que és un tràmit “molt salvable” i més després del que ha suposat aquest cas a Bèlgica, amb una sentència del seu Tribunal Constitucional que deroga el delicte d’injúries a la corona. “No és un pas enrere”, insisteixen els seus advocats. O, en tot cas, “és només un passa enrere per agafar impuls”, convenen. La vista de dijous que ve, 3 de febrer, serà clau.
La història del raper es remunta al 2018, quan Valtònyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons. Valtònyc es va exiliar a Bèlgica i ara forma part de la imatge gràfica de Waterloo. L’Estat, però, continua incansable amb les ordres d’extradició d’Espanya, que el reclama pels tres delictes.
El camí per a la judicatura espanyola no ha estat fàcil. El tribunal de primera instància va negar l’extradició, i posteriorment, el Tribunal d’Apel·lació de Gant, la seva instància superior, va denegar el lliurament a Espanya en considerar que cap dels tres crims és punible a Bèlgica. Un argument clau, perquè l’acord de les euroordres implica, com a element indispensable, que els delictes siguin equiparables entre el país reclamant i el que la tramita. El que es coneix tècnicament com a “doble incriminació”.
En aquest camí, el Tribunal d’Apel·lació va allargar el procediment en demanar al Tribunal Constitucional belga que confirmés la constitucionalitat del delicte d’injúries a la corona del codi penal de Bèlgica. Els magistrats, induïts per la defensa, va expressar obertament que tenien dubtes sobre la constitucionalitat de la resolució. El tribunal va resoldre decretant la inconstitucionalitat de la llei d’injúries a la corona. L’argument bàsic és que la normativa belga del 1847, que castigava amb fins a 3 anys de presó aquells que insultessin el rei, era inconstitucional perquè no respectava la llibertat d’expressió. De fet, el Constitucional belga no només entenia que el delicte contravenia la seva Constitució sinó també el Conveni Europeu de Drets Humans.
Amb aquesta sentència a la mà, el Tribunal de Gant va rebutjar l’extradició pel delicte d’injúries en el benentès que el delicte ja havia quedat de la legislació belga. Pel que feia en relació al delicte d’enaltiment del terrorisme, també descartava el lliurament a Espanya perquè el codi penal belga no contemplava aquest delicte.
I, en relació al delicte d’amenaces, els magistrats van concloure que si bé existeix el delicte d’amenaces a la legislació belga les lletres de cançons no s’hi poden encabir en ser “verbals sense condició”. “Les lletres de les cançons no són punibles”, raonava el Tribunal. Per tant, el tribunal considerava que procedir a lliurar Valtònyc a Espanya vulneraria els seus drets fonamentals. La sentència recollia frases de la cançó Circ balear del raper mallorquí, on deia que el president del Círculo Balear “mereixia una bomba de destrucció nuclear” i afegia “volem la mort per a aquests porcs”. Unes expressions que tant el Tribunal Suprem com l’Audiència Nacional espanyola van considerar delictives.
La fiscalia belga, però, que representa els interessos del Regne d’Espanya, va interposar recurs davant el Tribunal de Cassació. Aquest tribunal va dictaminar que calia repetir el judici per un retret de “taxativitat penal”. En concret, criticaven al Tribunal d’Apel·lació de Gant que rebutgés l’euroordre sense analitzar abans si es pot aplicar al Codi Penal general, en comptes de la llei especial d’injúries a la corona tombada pel Tribunal Constitucional. Això és, que més enllà de la legislació concreta, calia analitzar el Codi Penal en si per constatar si hi havia algun delicte paral·lel. En definitiva, els magistrats volen que el Tribunal de Gant garanteixi i examini que les cançons no són injúries a una persona física, tal i com defineix l’article 448 del Codi Penal belga.
Ara bé, la defensa del Valtònyc té esperança que es torni a rebutjar l’extradició recollint arguments de la mateixa sentència. De fet, els magistrats de Gant emfatitzaven en la seva resolució que “la difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga”. Això és que descartaven que el Codi Penal castigués el delicte que contemplava la llei especial d’injúries a la Corona. Per tant, si el Tribunal de Gant manté rebutjar l’extradició, Valtòny té tots els números per mantenir-se a Bèlgica sense ser empaitat per la justícia del país de l’exili. Si fa o no fa, com el cas del conseller Lluís Puig, que ara només resta pendent de la qüestió prejudicial que el jutge instructor del tribunal Suprem, Pablo Llarena, va presentar al TGUE sobre les condicions de les ordres de detenció europea.
