El pròxim 30 de novembre, ERC celebra el seu congrés nacional del qual ha de sortir la nova cúpula del partit. La gran favorita és la candidatura Militància Decidim, que encapçala Oriol Junqueras. La votació haurà de decidir qui surt guanyador de la pugna que mantenen des de fa temps Junqueras i Marta Rovira, una facció de la formació que estarà representada en el congrés per la Nova Esquerra Nacional, que lidera l’exalcalde de Vilassar Xavier Godàs.
Tal com recull l’agència ACN aquest dimarts, el 2023 va ser un any clau per entendre les desavinences entre Junqueras i Rovira. Després de la davallada electoral de les eleccions municipals del maig -que van dur els republicans a perdre la meitat dels regidors a Barcelona- i de les espanyoles del juliol, ERC havia de centrar-se en els pactes dels ens municipals i supramunicipals. El partit havia supeditat la campanya a alertar dels possibles acords de la “sociovergència”. I és per això que part de la direcció preferia no precipitar-se i esperar a tancar qualsevol entesa amb el PSC, tant als ajuntaments com a les diputacions, però tot es va accelerar.
Un acord tancat amb el PSC dos dies després de les eleccions del juliol
Dos dies després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, en una executiva, l’aleshores president d’Esquerra va preguntar al vicesecretari general de Coordinació Interna, Oriol López com estaven les converses amb el PSC. López (ara candidat de Junqueras a la secretaria general adjunta) va explicar que el pacte ja estava “tancat”, davant la sorpresa de l’executiva, relaten a l’ACN fonts presents a la reunió. Junqueras nega que hagués precipitat el pacte sense un debat previ a la direcció, un fet que denuncien altres veus. De fet, Junqueras afirma que va ser Rovira qui va accelerar l’acord amb el PSC.
Així, aquest pacte amb els socialistes es va concretar, dos dies després de les eleccions espanyoles, en un acord pel qual els republicans entraven a formar part del govern del govern de la Diputació de Barcelona al costat de socialistes i Comuns. El pacte va suposar fer oficial unes intencions que ja sonaven abans dels comicis del juliol, però des de Calàbria, on hi ha la seu d’ERC, negaven. Després de les eleccions del dia 23, el pacte es va precipitar, de manera que ERC var entrar a formar part de la tercera administració amb més pressupost del país, només per darrere de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
Junqueras hauria intentat ser candidat a les eleccions al Parlament
L’altre moment que va suposar un nou distanciament entre Rovira i Junqueras va tenir lloc la tardor del 2023, quan Junqueras hauria intentat ser el candidat a les eleccions Parlament, que s’havien de celebrar el 2025, però que finalment van tenir lloc el 12 de maig passat després que els Comuns tombessin els pressupostos del govern de Pere Aragonès. Junqueras volia ser el candidat en detriment d’Aragonès. L’encara líder del partit estava (com ara) inhabilitat per la condemna del Suprem, però va posar damunt la taula l’opció d’encapçalar la llista republicana.
Segons relata l’ACN, Junqueras es va reunir amb Rovira i Aragonès a Ginebra. En aquella trobada se li va recordar a Junqueras que el candidat no podia ser un altre que el president de la Generalitat i que apostar per ell hauria suposat posar en entredit tota la feina feta pel govern d’Aragonès. La situació, negada per Junqueras, era tan tensa que fins i tot es va posar damunt la taula l’opció de prendre la temperatura entre la militància en un congrés extraordinari, per constatar si les bases preferien Junqueras o bé Aragonès com a candidat, tot i que aquesta possibilitat es va acabar descartant.
