La secció cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet pública aquest divendres la interlocutòria que ratifica la mesura cautelaríssima que suspèn el decret d’ajornament de les eleccions del 14F. Tot i que en teoria no entra en el fons de la qüestió –que s’ha d’abordar en la sentència promesa per a, com a màxim, el 8 de febrer–, el text conegut avui deixa entreveure cap on pot anar la resolució definitiva, que es coneixerà quan ja hagi començat la campanya electoral. Un dels principals arguments dels jutges és que “el decret 147/2020, de 21 de desembre [el que convocava les eleccions], és una resolució l’execució de la qual presenta un interès públic especialment intens, ja que posa en marxa un mecanisme basilar per garantir la continuïtat en el normal funcionament de les institucions, un mecanisme automàtic al no haver-se presentat candidat per a la investidura presidencial”.
I, malgrat insistir que la decisió no és definitiva perquè la pandèmia pot empitjorar i ser determinant, el tribunal aprofundeix en el seu argument: “El decret impugnat [el d’ajornament] perllonga la situació de provisionalitat [del Govern], quan aquesta té un temps taxat (…), durant el qual es produeix un debilitament dels mecanismes de control, derivat de la dissolució del Parlament, i en el qual l’acció legislativa s’ha de fer substancialment per la via de la legislació d’urgència en tot el període de transitorietat que s’obre amb el decret 1/2021, en estar dissolt el Parlament, la qual cosa fa descansar aquesta competència en Govern en funcions, amb uns membres que han vist transmutat el seu estatut a una situació jurídica inamovibilitat, per vacant de la presidència, fet que intensifica els dèficits de la situació conjuntural des del punt de vista de el normal funcionament de les institucions”, adverteix el text difós avui.
En la interlocutòria que defensa la mesura cautelaríssima concedida arran del recurs presentar per un particular –l’advocat i ex mossos d’esquadra Josep Asensio– , els magistrats subratllen que aquesta situació preventiva que obliga a continuar amb el procés electoral no implica que necessàriament hagin de mantenir aquesta posició un cop escoltades les parts i havent deliberat sobre el fons de la qüestió amb tota la documentació que es presentarà.
Un vot particular defensa l’ajornament
La resolució no és compartida per tots els jutges del tribunal que porta el cas. Queda reflectit en el vot particular d’un dels magistrats, José Manuel de Soler Bigas, contrari a esperar més dies per a una decisió definitiva i que defensa l’ajornament com la millor opció. Segons el jutge discrepant, “la publicació del Decret 1/2021, de 15 de gener, objecte d’impugnació, fa suposar que l’administració demandada no garanteix la indemnitat sanitària dels participants en el procés electoral que suspèn, ciutadans que exerciten el dret de vot, membres elegits de les meses electorals i la resta dels partícips en aquest procés”, adverteix el jutge entre d’altres arguments per defensar que no es pot imposar el 14F. Per a De Soler, “no és possible descartar en aquest moment, que a causa de la interacció i la mobilitat social inherents al procés electoral, en les seves fases decisives, campanya electoral i jornada electoral, no pugui produir-se un repunt de la gravetat de la pandèmia pel que fa a contagis, ingressos hospitalaris i morts”.
I, sobre la qualitat democràtica del procés electoral, que és un dels aspectes que preocupa el Govern, el jutge De Soler adverteix que “no s’ha de descartar tampoc que la percepció de la ciutadania, també psicològica, de la situació existent, pugui derivar, com ja s’ha apuntat, en una minva de la participació electoral, amb la possibilitat inherent que es tracti de deslegitimar el resultat electoral”. En el mateix sentit, el magistrat recorda que “una majoria dels partits s’ha manifestat públicament d’acord amb l’ajornament de la cita electoral, i cap partit polític amb representació al Parlament de Catalunya ha comparegut davant aquest tribunal per impugnar l’acordat en el Decret 1/2021, de 15 de gener”, una dada que el jutge considera “no negligible en un sistema democràtic com el nostre”. De fet, el PSC, que és el partit parlamentari que ha mostrat desacord amb una part de la decisió –que la nova data electoral sigui el 30 de maig, en lloc de buscar-ne una al març, com els socialistes proposaven, no ha arribat a presentar cap recurs.
Mostra els dubtes legals
Aquest posicionament no canvia absolutament res i la mesura cautelar es manté mentre el tribunal escolta les parts i entra en el fons de la qüestió amb la sentència. De Soler només és un dels set magistrats que formen el tribunal encarregat del cas i per tant, els seus arguments queden només com a resposta testimonial, però mostren les escletxes legals del debat i podrien ser utilitzats en un recurs a una altra instància si el Govern decidís posar-lo després de la sentència.
De moment, el procés electoral està en marxa, les meses electorals s’han sortejat i divendres de la setmana que ve ha de començar la campanya. El tribunal ha escurçat els terminis i ha promès tenir una resolució definitiva abans del 8 de febrer, però en aquella data ja s’haurà fet tota una setmana de campanya.
42 
72 
